CROS DE SANT QUIRZE DE BESORA

Aquest passat diumenge es va celebrar el 1er Cros Escolar de St. Quirze de Besora, dins de la lliga comarcal de cros. Podeu consultarb els resultats aquí i veure el reportatge fotogràfic.

cros sant quirze besora 2012

CROS ESCOLAR DE SANT BOI DE LLUÇANÈS

Aquest diumenge s'ha celebrat el cros escolar de sant boi del lluçanès. Podeu consultar els resultats clicant aquí.
Tambè podeu veure el reportatge fotogràfic

cros sant boi 2012

MATAGALLS - VIC

Si fa una setmana és va celebrar la Rupit-Taradell, fa quinze dies és va celebrar la Matagalls-Vic, l'Anna Parramon ens explica les seves impressions en aquesta caminada que qui vol la fa corrent.

M'aixeco a un quart de sis del matí per esmorzar, hem quedat a les sis i deu minuts amb uns companys de Folgueroles per marxar junts. Arribem a Vic i pujem al quart autocar que ens portarà fins a Collformic.
Quan arribem segellem i pujem muntanya amunt caminant fins que trobem la baixada que ens portarà al primer avituallament, l'emorzar, a uns 10km de la sortida. Fins aquí m'he trobat molt bé: àgil i amb molta energia. Els companys em diuen que déu ni do lo que he tibat. jo m'he sentit molt bé. No esmorzem, mengem una fruita i continuem. A partir d'ara el recorregut és diferent que d'altres anys, a mi m'ha agradat més.
M'he anat trobant molt bé durant tot el recorregut, intentava caminar nomès a les pujades fortes o lo demés ho he fet corrent més ràpid o més a poc a poc. En els avituallaments em parava just a beure una mica i continuava, em talla una mica el rotllo el fet d'anar parant. A partir de Sta Eugènia és el tros més pesat, ja que et penses arribar de seguida i et fan donar cada acop més volta. Vam passar darrera Leporc fins empalmar la vora del riu Gurri, cap a la catedral i la plaça.
Aquest any les sensacions han set molt bones, he retallat 35 minuts respecte l'any passat i estic contenta. Al final vaig fer 3h. 50min., tot un èxit per mi. I sobretot m'ho vaig passar teta...

Anna Parramon

RUPIT - TARADELL

En Jordi Soler ens explica la seva "aventura" a la Rupit-Taradell de diumenge passat.

Avui he fet la Marxa Rupit-Taradell, i els seus 43,5 km han donat per percebre un munt de sensacions diferents.


La primera sensació ha estat la d’arribar massa tard a Taradell tot i haver-me llevat ben d’hora. A quarts de 6 he fet prop de ¾ d’hora de cua. Primer per agafar el tiquet de la marxa i després per agafar l’autocar que ens ha portat a Rupit. Mentre estava a la cua he tingut la certesa de ser novell a la Marxa (és la primera vegada que hi participo), especialment escoltant el grup de jubilats que feia cua darrera meu, i que no se’n recordaven de quantes edicions havien fet (I ho atribueixo al número d’edicions i no a l’edat). “Hem vingut cada any” defensava una senyora molt expressiva tenint en compte que eren les 6 del matí.

He aprofitat el viatge amb autocar de gairebé 1 hora des de Taradell fins a Rupit, per fer un cop de cap i acabar de treure la son que encara em quedava. He arribat a Rupit que gairebé 2/4 de 8, i després de segellar la butlleta i agafar el got que donen per beure als avituallaments, he començat la marxa sense la pressió d’una sortida i cursa cronometrada, ja que la Marxa Rupit-Taradell no ho és.

Així doncs, amb ganes de córrer i sense la urgència de començar amb un ritme determinat, he enfilat cap a Rajols. Passat Rajols ha fet acte de presència una boira pixanera, que de seguit s’ha convertit en una pluja que m’ha acompanyat fins gairebé a Sant Julià. Sort que a l’arribar a Tavertet, al primer avituallament hi havia un te calent, que no m’ha tret la mullena, però sí que reconfortava. Tot aquest primer tram fins a Sau, he anat trobant gent que feia la marxa caminant, i que havia d’anar esquivant. Però hem anat trobat l’entesa necessària per anar tots bé.

He arribat a Sant Julià moll i amb fred, però entre un brou calent que he trobat molt bo a l’avituallament i que ja havia deixat de ploure, he pogut recuperar l’escalfor necessària per refer l’ànim. També podia haver fet carajillo , però m’ha semblat que tampoc calia abusar, així que he repetit de brou. A partir de Sant Julià, on ja portava uns 30 Km, ha començat la negociació entre el cor que anava prou descansat i volia agafar més ritme mentre es puja suaument cap a Puiglagulla, i les cames que ja començaven a notar el casament i m’anaven dient que valia més ser conservador si volia arribar bé. He sabut mantenir aquest compromís fent trams corrent, altres trotant i també caminant quan venia un pujador. També hi he sumat, a partir de Puiglagulla, l’al•licient de fer un camí nou, de manera que he arribat a Taradell amb l’agradable sensació de cansament però sense acabar fos. De manera que he pogut completar els 43,5 Km amb 5 hores, corrent al ritme que m’ha vingut de gust a cada moment.

Això sí, amb més paisatge i menys boires i núvols la sensació global encara hauria estat millor.

CROS ESCOLAR DE PRATS DE LLUÇANÈS

Aquest dumenge s'ha celebrat el cros escolar de Parts de Lluçanés, podeu consultar les resultats aquí i us tambè podeu veure el reportatge fotogràfic

CROS ESCOLAR PRATS DE LLUÇANÉS 2012

Avui tambè s'ha celebrat el cros ciutat de Girona podeu consultar el resultats aquí

CROS DE SANT HILARI 2012

Aquest diumenge 11 de novembre s'ha celebrat el  30è cros de Sant Hilari amb participació d'atletes de Folgueroles.
podreu consultar les classificacions aquí 

CROS DE CALLDETENES 2012

Aquest passat diumenge s'ha celebrat el tradicional cros de calldetenes amb participació d'atletes de Folguerols, podeu consultar els resultats generals aquí. I els de la lliga escolar aquí
I algunes poques fotos que vam poder fer.

CROS D'OLOST 2012

Ha començat la lliga de cros comarcal amb la prova celebrada a Olost, podeu consultar les reultats clicant aquí

I aquest és el reportatge fotogràfic

cros olost 2012

4ª LLIGA DE CROS D'OSONA

Ja ha sortit el calendari de les proves que formen aquesta temporada la 4ª lliga Comarcal de Cros, són aquestes:

21 d'octubre - Olost
4 de novembre - Calldetenes
18 de novembre - Prats de Lluçanés
2 de desembre - Sant Boi de Lluçanés
16 de desembre - Sant Quirze de Besora
20 de gener - Vic
17 de febrer - Tona
24 de febrer - Torelló
10 de març - Folgueroles

Per més informació podeu adreçar-vos al Consell Esportiu d'Osona

EXTRAESCOLAR D'ATLETISME

Aquest dijous dia 4 començem una temporada més l'extrescolar d'atletisme a l'escola mossèn cinto. Amb la il.lusió de divulgar aquest fantàstic esport que és l'atletisme, en totes les seves diferents proves, disciplines i variants. El nostre propòsit és inciar els nens i nenes en aquest esport, que gaudeixin de l'activitat física, que descobreixin les possibilitats que ofereix i proposarem la participació en proves de cros, de pista, ...
Recordeu dijous de 17.30h. a 18.45h al pati de l'escola, entrada per la porta del c/ del fossar vell.

VIDEO CRONOESCALES DELS FOQUERS 2012

Ja podeu veure el video de la 3ª Crono-Escales dels Foquers, que ens va gravar en Pau Garcia. Tenim un problema amb el tamany de la visualització, però de moment ja podeu veure'l

RESULTATS i FOTOS 3ª CRONO-ESCALES DELS FOQUERS

Una jornada fantàstica hem viscut aquest diumenge dia 16 amb la celebració de la 3ª crono-escales dels foquers. Quaranta nou  atletes han fet seu el repte de pujar els 260 graons de pedra, endinsar-se en el corriol, travessar el camp i arribar a la Damunt.
Un èxit de participació, un èxit de públic animant als corredors i un èxit de resultats:
-Quinze atletes han baixat la seva marca de l'any anterior i han estat obsequiats amb un fuet
-Dos atletes han batut el rècord de la prova que estava en 3 minuts i un l'ha igualat.

Tots han gaudit d'una matinal atlètica i festiva, però amb un punt d'exigència: el repte de la crono-escales dels foquers.

Enguany doncs s'ha establert un nou rècord de la prova en 2'54" establert per en Roger Pallàs.

Podeu consultar els resultats, amb els temps parcials i totals clicant aquí

Moltes gràcies als participants, als col.laboradors i al públic que fan possible aquesta prova.
Els que us hagueu inscrit avui mateix, si ens envieu el vostre correu electrònic a atletismefolgueroles@gmail.com, us farem arribar el certificat del resultat que heu obtingut.

JA PODEU VEURE ELS 4 REPORTATGES FOTOGRÀFICS

Reportatge fotogràfic de Pep Albó

FOQUERS 2012 FOTOS PEP ALBÓ

Reportatge fotogràfic de Mª Angels Piqué

foquers 2012 fotos Mª Angels

Reportatge fotogràfic de Juli Ordeix

FOQUERS 2012 FOTOS JULI ORDEIX

Reportatge fotogràfic de Jordi Vila Tuneu clicant aquí. 

Properament penjarem el video

3ª CRONO-ESCALES DELS FOQUERS

El 16 de setembre no t'ho perdis. La cursa més diferent on puguis participar.

Podeu trobar més informació podeu clicar aquí o enviar-nos un correu electrònic a atletismefolgueroles@gmail.com.

Fes teu el repte participa!

WORLD JUNIOR CHAMPIONSHIPS

La setmana vinent podrem gaudir de bon atletisme a Barcelona, amb la celebració del 10 al 15 de juliol del Mundial júnior. Pots cosnultar tota la informació aquí.

No us ho perdeu, l'espectacle de l'esport vist de prop sempre és més espectacular. No et deixis perdre l'oportunitat de veure grans esportistes a un gran nivell a Barcelona.

CAMPIONAT DE CATALUNYA CADET

Aquest passat diumenge és va celebrar a Vic el Campionat de Catalunya Cadet en pista, amb la participació de l'Albert Baronet en la prova de 800m, ell mateix ens explica com li va anar.

Aquest passat diumenge he participat en la competició més important de la meva temporada, els campionats de Catalunya. Per aquesta competició he estat enrtenant pràcticament tota la temporada i he estat una setmana molt nerviós.

Abans d’anar als campionats de Catalunya a Vic, vaig haver d’anar a unes competicions prèvies que eren a Mollet del Vallés. A Mollet per marques vaig entrar el 12, l’últim, just. Clar, mirat des d’aquest punt de vista penses ja no cal competir quedaré últim, però no. Sempre s’ha de tirar endavant. Ja era un dels 12 millors de Catalunya que ja és molt.

El diumenge quan em vaig despertar vaig dir-me “avui ha arribat el teu dia”. Era el dia de la semana que estaba més tranquil. Quan vaig arribar a les pistes amb vaig trovar altres companys d’atletisme molt nerviosos. Em van mig encomenar els nervis, perquè a mesura que s’acostava l’hora més nerviós estava. Mica en mica vaig anar veient els contrincants i vaig anar mirant les possibilitats, ho podía fer bé. Mentrestant escalfava anava visualitzant la carrera.

A la sortida tenia una confiança en mi mateix molt gran i en sentir el tret vaig sortir. Em sentia valent i amb ganes. Durant la cursa sentia molta gent animant-me. Això em feia guanyar forces.

En acabar, vaig sentir una sensació d’orgull i felicitat alhora. Havia quedat vuitè i a més a més havia fet una carrera espectacular. No havia fet la millor marca personal, però havia corregut molt bé. M’ha quedat una impressió molt bona. Ara estic molt content, a més a més, vaig ser l’atleta del C.A.Vic amb més punts i em van donar regals.

Albert Baronet

CURSA DE CANTONI GROS i 10.000m. en pista

En Joan Pallàs ens explica les seves últimes aventures corrent la cursa de cantonigrós i un 10,000m en pista.

8è MEMORIAL RAMON OLIU i 2ns 10.000 METRES POPULARS EN PISTA

Aquesta primera quinzena de juny he  participat en dues curses que tenien en comú la distància (10 km) i el preu (eren gratuïtes, fet que s'ha d'agrair ja que malauradament els preus de la majoria de curses s'està disparant de manera abusiva, almenys aquesta és la meva opinió), però que a la vegada no tenien res a veure entre elles.

La primera es va celebrar el diumenge 3 de juny a Cantonigrós. Es tractava de la 8a edició del Memorial Ramon Oliu. En Ramon Oliu va néixer a Cantonigrós i va ser un dels màxims impulsors dels inicis de les curses populars a Catalunya, als anys 70, i entre d'altres va organitzar les primeres edicions de la Marató de Barcelona. Abans de començar la cursa gran hi havia diverses curses per la canalla al camp de futbol. La cursa gran sortia de davant del camp de futbol i en el seu primer km voltava per diversos carrers asfaltats del poble fins que s'agafava un corriol. En aquell moment anàvem 7 corredors al grup de davant entre els que també es trobava un altre folguerolenc, en Xavi Quintas. Cal destacar que d'aquest grupet érem majoria els majors de 40 anys, i es que estem a la flor de la vida! A la sortida del corriol, cap al km 2'5 s'agafava una pista primer enquitranada i després de terra que primer s'enfilava fins al km 4 i desprès anava planejant. En aquesta pujada em vaig trobar molt fresc de cames i vaig poder anar passant diversos corredors fins a situar-me segon, el primer era lluny. Al km 5 hi havia l'avituallament i es girava en rodó per desfer exactament el mateix camí a la tornada. Arribant al corriol vaig començar a escoltar passes al darrera, efectivament el tercer m'havia retallat la distància. Un cop al poble em va fer un canvi de ritme que no vaig poder seguir, tot i així vaig arribar molt content d'aconseguir el tercer lloc amb un temps de 35.33 A l'arribada, tot i ser una cursa gratuïta com ja he comentat tots els participants rebíem una bossa que contenia diversos productes de regal, a més al mig del poble s'oferia una degustació gratuïta de productes de la terra.

La segona cursa també era també especial, eren uns 10.000 metres en pista que es van disputar el dijous 14 de juny a les 8 del vespre, organitzat pel grup de corredors Osona Corre i el Club Atlètic Vic. Es tractava doncs de donar 25! voltes  a la pista de 400 metres. Cal dir que els 10000 són la prova més llarga que es disputa en pista als Jocs Olímpics i als Mundials d'Atletisme i és on s'han lluït mites com Kenenisa Bekele, Haile Gebresselasie o Paul Tergat. És una prova atípica pel fet que sembla que a la pista només hi hagin de córrer els atletes d'èlit, pel que m'alegro d'aquesta iniciativa de fer un cop l'any un 10.000 en pista “popular” a Vic. A la sortida érem una vintena de corredors. Ja a la primera volta es va destacar un atleta marroquí que ens acabaria doblant a tots com a mínim 2 vegades i acabaria fent un temps de 32 mn 35 s. Jo volia intentar fer una marca al voltant dels 35 minuts, pel que cada volta havia de fer 1mn 24s. Vaig tenir la sort de poder seguir un noi de Mollet que va començar a aquest ritme i em va servir de “llebre”. A partir del tercer km, però, tots dos vam afluixar una mica el ritme, tot i així vam seguir tota la cursa junts, separats per pocs metres. La cursa es va fer psicològicament molt llarga, sobretot a partir del km 3, quan ja anava una mica ofegat, i encara en quedaven 18 voltes. A partir del 6è km en que ja me'n quedaven menys de 10 ja em vaig anar animant. Vaig arribar amb aquest noi de Mollet fins a la última volta i a l'última recta vaig poder apretar per acabar amb un temps de 35mn 28s. Cal destacar la feina dels jutges, ja que era prou complicat comptar les voltes de tots els participants tenint en compte la quantitat de doblats que hi havia.

Joan Pallàs

CURSA D'ALTA MUNTANYA DE BERGA

En Bernat Molist no para, la setmana passada va participar en una nova cursa, aquesta vegada a Berga, ell mateix ens ho explica:

27-05-2012 CURSA D’ALTA MUNTANYA DE BERGA

Distància: 20 km’s, Desnivell positiu: 1500m(3.000 d’acumulat)

Cursa amb desnivell alt, on les sensacions de córrer per alta muntanya es comencen a notar.A diferencia de la cursa de Pals de fa 15 dies, aquí tant el paisatges, com el desnivell i la temperatura no tenen res a veure. De seguida que sortim de Berga enfilem les primeres rampes que pràcticament no deixem fins a la Fiquerasa(km 5).

A partir d’aquí, NO deixem el la pujada fins pràcticament al km 10(Coll d’Estela), on es puja gairebé TOT per corriol i on és difícil abançar; de fet, la gran part de cursa és a través de corriols. Hi ha moments de la pujada que gairebé sembla de nit, per l’espessor dels arbres que tenim a sobre.

La temperatura que estem trobant(Força humida) és un bon company de viatge, i en els petits plans que trobem es recuperen les forces ràpidament.De seguida que arribem a dalt, comença un descens força tècnic i amb molta pendent, que obliga moltíssim a les cames.Quan s’arriba al km 15 aproximadamant  però, comença la gran “trampa” de la cursa, ja que en un petit tram es puja un fort desnivell, amb constant pujades i baixades, fins arribar al Santuari de Queralt.(Hem de pensar que portem 5 km’s de forta baixada i de cop teniu una paret al davant; és la part més dura de la cursa).

Finalment, una vegada passat Queralt, unes escales ens acosten a Berga fins al Passeig de la Indústrial.

Bona cursa i millors sensacions.Finalment acabo el 40 amb un temps de 2h i 29 minuts; JA EN TENIM UNA ALTRA!!!

CURSA DE POLICIA

En Roger Pallàs va participar fa a la cursa de policia celebrada fa uns dies, ell mateix ens ho explica:

La Recta de Manlleu a Vic:


El dia 13 de maig vaig córrer la cursa de Manlleu a Vic, de 10 km. Era una cursa que em feia ilusió ja que faig la recta de Manlleu amb el cotxe tres cops cada setmana, quan vaig a entrenar. Era la meva segona cursa de 10 km, però la primera totalment d’asfalt. La cursa començava a les 10, però a les 9 ja érem a Manlleu amb el meu pare que també corria la cursa. Un cop allà vam anar a buscar el dorsal a la plaça, Després ens vam treure la jaqueta i ens vam quedar amb la roba per córrer, i les jaquetes les vam deixar en un guarda roba.


Quan tot va estar a punt vam anar a escalfar al passeig del Ter uns 10 minuts. Després vam anar cap a la sortida, el meu pare es va posar a la fila de davant i jo a la tercera o quarta fila. En total érem uns 700. Es va donar la sortida i vaig intentar no sortir gaire fort ja que la cursa era dura, amb una primera pujada d’1 km de llarg. A partir de la rotonda de l’eix vaig començar a anar més ràpid, ritme que vaig mantenir fins a l’entrada a Vic, després va tornar a fer pujada fins al Patí Vic. A la baixada cap a les pistes vaig pensar que ja arribàvem i vaig començar a esprintar, però resulta que encara tenia que fer una volta a la pista, i es clar vaig haver d’afluixar una mica.


Al final vaig estar molt content pel temps, vaig fer 39.27 però sobretot perquè no em trobava tant cansat com els primer 10 km que vaig fer.

Roger Pallàs

1ª CURSA DE QUERMANY - PALS

En Bernat Molist ha représ, després d'un temps d'inactivitat, el gust per córrer i va participar en una cursa a l'Empordà on precismanet el va sorpendra el terreny, ell mateix ens ho explica:

1era Cursa de Quermany(Pals 13-05-2012)

Primera edició d’una prova amb 2 distàncies(12 i 20 km’s)

Tant per la distancia com pel perfil de la proba, es tracta d’una cursa molt popular(Sobretot la de 12 km’s)

L’idea és començar a tornar a enganxar-me a les curses de muntanya, i pel perfil de la prova aquesta és ideal.

Faig la de 20 km’s i NO tinc idea de la posició que puc acabar fent ni el temps. A més, en aquesta zona sempre pots tenir el problema afegit de la tramuntana, ja que en els dies que bufa fort, fàcilment que en un tram o altre t’acaba petant a la cara (no va ser el cas).

Després d’un tram inicial que t’allunya de Pals en dirección a Masos de Pals, comencem ja a agafar camí, i després corriols, que ens porten al punt més alt de la cursa, per allà al km 6. Just després, és on parteix la cursa entre la de 12 i la de 20. A partir d’aquí, i un descens no massa tècnic, agafem un corriol força llarg que segeuix una linia eléctrica. És la primera vegada que corro sobre SORRA!!! Això és nou, ja que normalment troves terrenys molt més durs(Pedra massissa, camins, corriols de terra, prats… però mai amb sorra). La verita tés que és una sensació nova, no massa bona per córrer i encara menys, per poder-te marcar un ritme constant(La gent intentava desviar-se una mica del camí i córrer entre matolls). Passat aquest tram, trobem gairebé fins al final una zona molt trencacames, on sobretot hi ha molt perill de fer-te una girada de peu. Pel tipus de bosc(Pi), i la pedra que trobem(Moltes roques “sueltes”), fan que s’hagi de córrer amb molta atenció, sobretot en les baixades, que és quan més velocitat agafes.(Constantment estàs esquivant pedres i arrels dels abres)

Finalment arribem a l’últim tram de 2 km’s aprox. On ja recuperem l’asfalt inicial i que ens porta fins a Pals.

Les sensacions durant la cursa, tenint en compte que fa 2 anys que no corro, han estat molt bones, ja que sobretot al final, he pogut agafar un ritme alt que m’han permès recuperar posicions. Finalment acabo 14è amb un temps de 1h 57 minuts.
Bernat Molist

PELS CAMINS DELS MATXOS 2012

En Jordi Casellas va participar fa quinze dies a la prova "Pels Camins dels Matxos, ell mateix ens explica l'experiència:

Aquest any no he deixat escarpar l'oportunitat d'inscriurem a la marxa de Pels camins dels matxos. El passat dia 22 d'abril, a les 6:30 donen el tret de sortida en direcció a Bellmunt, vorejant Vilaseca i fent un primer avituallament a les Valls. Des del Santuari de Bellmunt, endurida per la boira i l'humitat. Després d'un breu avituallament ens dirigim per una baixada tècnica, pedregosa i molla cap al coll de Sant Bartomeu. Cada vegada plou més, encara que la vegetació ens protegeix, el que fa que el terreny es torni perillós, fent gastar alhora més energies del compte. Segueixo pujant cap al cim del Puigsacalm, la boira cada cop més espessa, i la sensació de fred més acusada. Arribo al cim i hi ha gent animant, és una passada !!!!

foto: http://www.centreexcursionistatorello.com/matxos

 

Una vegada deixo el Puigsacalm, planegem i arribem al Coll de Tussell, on en una baixada tècnica i perillosa, pateixo una caiguda, amb la mala sort de tenir una forta estrebada al bessó. Segueixo com puc, ben a poc a poc, perquè no puc forçar, fins al Prat de la Vola, on decideixo fer un recorregut més curt i no fer el Bucle de Cabrera.

foto:http://www.centreexcursionistatorello.com/matxos

 

Tinc 25 km. per endavant i m'ho agafo amb calma, perquè començo un munt de pujades tècniques, corriols i baixades que em fan patir de valent, apretant als poc trams de pista fins arribar a Torelló.

5.360 m desnivell, 52.430km., 8h 11min., 6,5 km/h de velocitat mitja.

M'agradaria destacar la bona organització, un 10 al Centre excursionista Torelló,

a l'excel.lent ambient i bon rotllo dels participants i com a repte no superat, l'any vinent repetiré. perquè aquestes curses tenen quelcom que enganxa, i fort!!!

Jordi Casellas

foto:ttp://www.centreexcursionistatorello.com/matxos

DUATLONS I TRIATLONS

A Folgueroles tenim atletes que practiquen duatlons i triatlons. Un d'ells és en Nil Masnou Nogué de 16 anys que pràctica aquestes disciplines desde fa un any i dins l'equip del Vic Etb. 

--Com et vas aficionar a aquesta modalitat esportiva?

perque m'agradava el ciclisme i l'atletisme i aquest esport els combinava. Hi he afegit la natació

-Que t'agrada més la duatló o la triatló? de muntanya o carretera?

prefereixo la carratera i, tot i que em van millor les duatlons i les disfruto, m'agrada més el triatló

-Còrrer, nedar o pedalar que t'agrada més? i quin és el teu punt fort i el teu punt fluix?

Per damunt de tot prefereixo pedalar tot i que les triatlons es decideixen en la natació, que és el meu punt fluix, i en el córrer.

-Com és una setmana habitual d'entrenament?

dilluns: córrer + gimnàs un cop acabem l'escola. Dimarts: entrenament fort de córrer (matí) + natació (tarda). Dimecres: bicicleta (2h30' o 3h). Dijous: entrenament fort de córrer (matí) + natació (tarda). Divendres:  bicicleta (2h30' o 3h). dissabte: córrer o natació. Diumenge: compteció o entrenament de qualsevol modalitat

-Com va la combinació estudis-esport? tens temps per tot, alguns cosa s'en resenteix?

aprofito els temps lliures que tinc ja que el meu hobby és l'esport que practico.

-Quines satisfaccions et dona aquest esport?

 el fet es que necessita molt sacrifici però et dóna sensació de llibertat i satisfacció en acabar una competició.També,  a l'acabar un entrenament fort, cosa que no m'havia passat mai.

Enguany en Nil ja està acabant les competicions de duatlons, té pendent participar al campionat d'Espanya, i comença les participacions en triatlons. Ell mateix ens explica com li va anar la duatló de la Segarra on va aconseguir la primera posició de la seva categoria.

Aquest dissabte 14 d'abril a la tarda vaig participar i aconseguir la 1ª posició en categoria júnior en la Duatló de carretera de la Segarra que es va disputar a la població de Sant Guim de Freixenet. Prova puntuable pel Circuit Català. 

La categoria júnior correspon a atletes de 17 a 19 anys (3 anys), pel que encara em queda molt per disputar ja que fins a finals d'any no faré els 17.

La prova consistia en 6Km de cursa a peu, 21Km de bicicleta de carretera i 3 Km finals de cursa a peu. 

El 1r recurregut de cursa peu eren 2 voltes en un circuit molt exigent, on la 2ªpart eren 2 pujades molt dures. 

El ritme de sortida va ser molt alt i vaig reservar forces per la 2ªvolta on vaig remuntar moltes posicions.

El circuit de bicicleta era força sel.lectiu a diferència de la majoria de duatlons de carretera.

Les sensacions eren bones fins que a l'inici de la pujada (5Km finals) un grup del darrera ens va atrapar i hi va haver un considerable canvi de ritme que va provocar que el grup es tranqués i quedéssim el 1r i 2n júnior en la part del davant del grup.

En la transició (canvi de bici a córrer) vaig aconseguir uns metres de disctància respecte el 2n júnior que vaig poder gestionar per guanyar la competició en categoria júnior.

El resultat en la general també va ser molt bo ja que vaig entrar 31è absolut de 300 participants.

Nil Masnou Nogué.

CÒRRER EN PISTA COBERTA

Ja s'ha acabat la temporada d'atletisme en pista coberta per donar pas a les proves a l'aire lliure, cinc atletes  de Folgueroles han corregut durant aquest hivern en la pista coberta d'atletisme que hi ha a Sabadell, ells mateixos ens expliquen les seves sensacions de córrer en una instal.alció així.
Jo només  he corregut un cop a pista cuberta; vaig fer relleus amb unes companyes. Córre en una pista cuberta és una mica sèrio, perquè passes per moltes sales abans de sortir a davant de tot el públic, hi han unes normes una mica estrictes. Em va agradar molt. La diferència que hi trobo amb les altres curses és que córre amb pista cuberta és una mica aburrit perquè, tota l'estona veus el mateix i passes pel mateix lloc. Aquest cop que vaig fer pista cuberta estava molt nerviosa, perquè em feia respecte i compatía amb moltes nenes.

Aina Forcada

La pista coberta és una pista de 200 metes. Aquests 200 metres, a l’hora de córrer passen molt ràpids, i a més a més, a les curses curtes, però de carril lliure, a vegades no tens temps a adelantar. A mi, això de que sigui tan petit, no m’agrada. Però una cosa beneficiosa que té la pista coberta és que no fa aire. Crec que aquesta temporada de pista coberta ha set satisfactòria per mi i perquè he millorat les meves marques.

Albert Baronet

Jo he corregut en una pista coberta tres cops, perquè només s’hi pot anar a partir dels Infantils. Vaig córrer els 4x200 relleus i 2 vegades els 2000 m.ll.

Primer em vaig trobar que estava en un lloc massa tancat i que la gent em mirava de molt més a prop, les puntes de les pistes tenen una mica de pujada i quan estàs corrent notes com s’hi després del terra estigués buit.

Vaig notar moltes coses diferents:

Que són unes pistes que tenen sostra, enlloc de tenir 8 carrils en tenen 6, el mig hi ha una recta per fer les curses, hi ha una gàbia per fer els llançaments i el terra de la gàbia és tou, la pista és més petita, una pista normal fa 400 metres i la coberta en fa 200 per tan que tot és més curt i has de fer el dobla de voltes que a la pista normal.

Jana Aguilar

Encara que només hi he anat una vegada, la pista coberta m'ha agradat molt encara que també hi han coses que no m'agraden.

Unes de les coses que m'han agradat més és que el públic està molt més a prop teu i sents molt més la gent com t'anima i crida el teu nom, apart d'això trobo que està molt be que hi hagi una pista d'entrenament just a sota de la pista on es corren les curses, i que hi puguis anar a escalfar abans de la carrera, i per últim també trobo que el fet de estar en un edifici cobert et i deixa córrer millor

ja que no hi pot fer vent ni gaire fred. Tot-hi això també crec que té algunes coses negatives com ara que com que les voltes són tant curtes que en les curses de fons en tens que donar moltes i s'et fa molt pesat.

Però, tot i això crec que anar a competir en una cursa de pista coberta ha sigut una experiència molt positiva i m'agradaria tornar-hi algun dia.

Roger Pallàs

Córrer  en pista coberta és bastant diferent que córrer en pista a l’aire lliure. Quan corro en pista coberta, tot se’m fa més llarg. En el cas de 3000 metres, que és una de les proves que he fet tant en pista coberta com en pista a l’aire lliure es nota molt més aquesta diferència, ja que en pista a l’aire lliure faig 7 voltes i mitja, i en canvi a la coberta són 15. Tot i així m’agrada molt la pista coberta, ja que córrer allà, et sents més a prop dels que t’animen, trobo que això ajuda molt alhora de competir, sobretot quan penses que ja no pots més i et vols rendir.

Laia Aguilar

CURSA D'OBSTACLES NOVA CRÒNICA

Una altre veí de Folgueroles també va participar a la cursa d'obstacles de diumenge passat a Vic, el Dani Bernal, ell mateix ens ho explica:

El matí va començar de la forma més accidentada. Per algun motiu la meva inscripció no s'havia formalitzat correctament i van haver de solucionar-ho minuts abans de començar la prova. Jo m'havia inscrit a la categoria finisher (14 km) però per error em van assignar un dorsal de la categoria sprinter (7km). No vaig adonar-me'n fins que estàvem a punt de sortir i ja era massa tard. Vaig córrer els 14 km però finalment no m'han inclòs ni en un una categoria ni a l'altre. Incidències administratives a banda que, en un corredor com jo que l'única aspiració que té és passar-s'ho bé, no tenen més importància, la cursa va ser molt divertida.

Personalment crec que el circuit d'enguany és molt millor que el de les edicions anteriors. El fet que tota la prova transcorri apartada del nucli urbà li dona un caràcter més autèntic. Finalment vaig completar els 14 km en un temps aproximat de 1 hora i 48 minuts i absolutament colgat de fang. Dilluns d'agulletes i ara a esperar

la quarta edició."

Dani Bernal

2ª CURSA D'OBSTACLES A VIC

Aquest diumenge 15 s'ha celebrat la segona cursa d'obstacles a Vic, on hi ha hagut participació folguerolenca, ells mateixos en ho expliquen:


Per 1ªvegada hem corregut la Cursa d'Obstacles, tiet i nebot (Xavi Quintas i Nil Masnou).

Hem participat en la Finisher Non Stop, 14 km de cursa de muntanya amb 27 obstacles: banyeres de fang, salts, torrents, contenidors amb aigua,...

Amb una inscripció d'aprox 500, hem acabat 9 i 10 de la general individual i 2n per equips.

Tot i que en la 2a.volta anàvem 6ès individuals, degut a la pèrdua d'una sabatilla en un segment de fang, hem perdut algunes posicions.

Durant tot el recurregut hi ha hagut gent animant, tant del públic com dels propis corredors de la Sprint (7Km).

La cursa ha estat molt divertida i molt dura a la vegada.

Ha estat una experiència molt positiva.

Us la recomanem!

Xavi Quintas (tiet)

Nil Masnou Nogué (nebot).

MARATÓ DE BARCELONA

El mes passat es va celebrar la Marató de Barcelona, on hi va participar l'atleta de folgueroles Joan Pallàs, després de descansar d'una prova tant exigent, en Joan ha trobat forçes per explicar-nos com li va anar.

L’últim diumenge de març vaig córrer la 34ª edició de la Marató de Barcelona, una prova que s’ha anat consolidant i aquest any es va convertir en la més participativa de la seva història, amb 19.500 participants. Aquest any anava força confiat a poder baixar de les tres hores i fins i tot baixar la meva marca de 2.57.56 feta el 2006, ja que les curses que havia anat fent durant l’hivern m’havien anat prou bé, havent rebaixat força les marques dels darrers anys, un fet poc habitual per algú com jo que tinc ben superats els 40 anys, associo aquesta millora al canvi d’hàbits d’alimentació que vaig començar fa un any. A més els darrers dos mesos vaig augmentar la quantitat de km entrenats per conseguir minimitzar el famós “mur” de la marató, que acostuma a aparèìxer a partir del km 30. Una visita a cal Jordi Ricart, el fisio, per acabar de posar a punt el cos 15 dies abans de la cursa i una darrera setmana amb poc entrenament per arribar descansat van ser els darrers detalls de cara a afrontar els tradicionals 42’195 km.

La cursa començava ales 8:30 des de l’Avinguda Maria Cristina. Tot Montjuic feia goig, ple de corredors i acompanyants. A la sortida vaig coincidir amb en Jordi Portell de Sant Quirze de Besora, un gran atleta que enguany fa 50 anys i que havia fet les darreres maratons al voltant de 2h 50 mn. Vam decidir anar junts fins que les forces no ens fallesin, a 4 mn/km.

Els primers km eren en pujada, direcció el Camp Nou, per desprès baixar cap a la Plaça Espanya i anar a buscar l’Eixample. Allà em vaig adonar  que realment era un marató atractiva  pels estrangers, que eren el 50% dels participants, ja que passaves pels punts més emblemàtics de la ciutat: la Pedrera, la Sagrada Família,…. La mitja marató era a la Meridiana i la vam passar en 1.23.48, segurament un pel massa ràpid.  Encara anàvem ben frescos i vam continuar junts amb en Jordi fins el km 30, en que ell es va haver d’aturar a orinar. A partir d’aquí venia la part més dura de la prova, per la Vila Olímpica, on ja queia fort el sol i no hi havia gaire públic. Però va ser a partir del 36 a l’alçada de l’Arc de Triomf on va començar a apàreixer el mur. Per sort quedaven uns km amb molta animació: Plaça Catalunya, la Catedral, Plaça Sant Jaume, Les Rambles, tot i això de fer els km en 4 minuts justos vaig passar primer a 4.15, desprès a 4.30 i ja cap al km 40, al Paral.lel quasi anava a 5. Allà vaig tenir l’ajuda de’n Miquel Checa de Sant Hipòlit, que es trobava entre el públic i em va acompanyar durant mig km animant-me i oferint-me avituallament. Gràcies Miquel!! Tot i la pèrdua de minuts finals, la marca va ser fantàstica: 2h 52mn 35s, havia baixat en més de cinc minuts la meva millor marca!!!

La sensació a l’arribada era d’una completa buidor física, no podia fer un km més, per`alhora d’una gran alegria d’haver aconseguit els objectius proposats Allà em vaig anar abraçant amb altres companys de la comarca que també l’havien acabat, entre ells en Jordi que m’havia avançat cap al km 38 i em va acabar traient un minut.

De les nou maratons que he acabat aquesta era la sisena que feia a Barcelona desprès de córrer les de 1987-88-89-92 i 2006, i la veritat es que per fi Barcelona té una bona marató, amb un recorregut pels punts emblemàtics de la ciutat i una bona organització. La prova de tot això es que la gent s’hi ha abocat i de 4000 corredors fa 6 anys hem passat als quasi 20000 actuals.

Just acabada la marató em vaig dir que aquesta possiblement seria la darrera. Ara ja han passat uns dies i … ja ho veurem….

Joan Pallàs

2ª JORNADA CAMPIONATS COMARCALS

Aquí podeu veure fotos de la segona jornada dels campionats comarcals d'atletisme, d'aquest dissabte 24/3/2012

1ª JORNADA CAMPIONATS COMARCALS

Aquest dissabte passat a la tarda és va celebrar a les pistes d'atletisme de Vic la primera jornada dels campionats comarcals en categories cadet, infantil, aleví i benjamí. Us penjem algunes fotos de l'esdeveniment:

VIDEOS 6è CROS FOLGUEROLES 2012

Us penjem els videos de les curses que ens va gravar en Pep Mas.

Video Curses de cadets i infantils


Video Curses d'alevins i benjamins


Video Curses de prebenjamins, p3, p4 i pares i mares

RESULTATS i FOTOS 6è CROS DE FOLGUEROLES 2012

Aquest diumenge dia 11 amb un dia fantàstic, 280 atletes han participat al 6è cros de Folgueroles, aquests són els resultats, ara ja surten correctament amb els temps inclosos:

resultats 6è cros folgueroles 2012

RESULTATS DE LA CURSA DE P3

resultats P3 cros folgueroles 2012 RESUTATS DE LA CURSA DE P4 resultats P4 cros folgueroles 2012 RESULTATS DE LA CURSA DE PARES I MARES RESULTATS CURSA Pares i Mares CROS FOLGUEROLES 2012 Reportatge fotogràfic realitzat per Alfons Monter CROS FOLGUEROLES 2012(1) Reportatge fotogràfic realitzat per Mª Angels Piqué CROS DE FOLGUEROLES 2012(2) Reportatge fotogràfic d'Adelaida Nogué centrat en les curses de p3, p4 i pares i mares CROS DE FOLGUEROLES (3) També podreu veure més fotos a www.amicsdefolgueroles.blogspot.com I AVIAT PENJAREM ELS VIDEOS DE LES CURSES

CROS DE FOLGUEROLES 2012

Aquest diumenge celebrem el 6è cros de Folgueroles, última prova de la lliga comarcal de cros. S'hi hi estàs interessa't en participar-hi posat en contacte a travès del nostre correu electrònic atletismefolgueroles@gmail.com

No hi faltis!!

CROS DEL ROSER - SANT JULIÀ

Aquest passat diumenge també és va celebrar el tradicional cros del col.legi El Roser de Sant Julià de Vilatorta, aquests són els resultats i el reportatge fotogràfic.
embed t

P3

8è - Carla Ferrer

P4

6è- Pol Molist

PREBENJAMÍ MASCULÍ

1er- Jan Molist

BENJAMÍ MASCULÍ

2on – Roger Forcada

ALEVÍ FEMENÍ

1era – Marta Pallàs

ALEVÍ MASCULÍ

8È – Marc Aumatell

INFANTIL FEMENÍ

1era – Jana Aguilar

2a- Aina Forcada

INFANTIL MASCULÍ

3er – Arnau Pallàs

CADET FEMENÍ

1ERA – Laia Aguilar

CADET MASCULÍ

1er  - Roger Pallàs

3er- Albert Baronet

CURSA GITANOS TARADELL 2012

Aquest diumenge s'ha celebrat a Taradell la 2ª cursa dels gitanos, amb dos recorreguts: un de 10km i un altre de 22km, i amb participació folguerolenca, com en Jordi Vila, Xavi Quintas, Joan Bertràn, Jordi Soler, Josep Casadevall, Carles Baronet, Àgata Nogué(3ª classificada en dones), Montse ...

En Carles Baronet ens explica com li ha anat la seva primera experiència en una cursa de muntanya de 22km.

REPTE SUPERAT

Una sortida d’entrenament rutinari pels boscos de Folgueroles amb la meva cunyada Àgata provoca el següent suggeriment per part d’ella: “Carles, hauries de córrer una Cursa de Muntanya algun dia; a principis de Març en fan una a Taradell de 22 kms”.

Donat el meu esperit anticagadubtes la resposta és clara: fet.

Tinc un mes i mig per endavant per adaptar en la mesura del possible les meves condicions de corredor de pista a un tipus de cursa irregular i amb constants canvis de ritme, en definitiva: un repte. Un repte que en el decurs d’aquest curt termini de temps tindrà dues frases lapidaries en el meu subconscient: has d’acabar i has d’acabar amb un temps digne.

Avui ha estat el dia, molta gent a la sortida i uns quants de Folgueroles, les dones: la Montse i l’Àgata; i els homes: en Xavi, en Joan, en Jordi, en Pep i jo. També hi havia en Jordi Vila que ha participat a la distància més curta de 10 kilòmetres.

 Malgrat el compromís de que havíem de sortir lents, “piano, piano”, hem sortit a un ritme ben viu, donat que els dos primers kilòmetres eren practicament en baixada. Ben aviat he vist desaparèixer els dos éssers més propers, els dos cunyats, en Xavi i l’Àgata; fent bons els pronòstics de que eren el dos atletes del grup de Folgueroles en millor forma.

A partir del tercer kilòmetre i pràcticament durant tota la primera hora de cursa, ha estat un constant puixa i baixa, he estat massa valent i optimista avançant la Montse i apretant fort a les baixades fins el segon avituallament. Una cosa no em quadrava en aquells moments al meu cervell: on son en Joan i en Jordi que lògicament haurien d’estar al meu davant.

 I és que l’atletisme és el que més s’assembla a les matemàtiques una ciència exacta, aixó és el que em va dir el primer entrenador d’elit que vaig tenir a finals dels anys 70; i ben aviat primer m’ha adelantat en Joan – al voltant de mitja cursa – i al cap d’un parell de kilòmetres en Jordi, amb qui hem tingut una conversa molt agradable durant un parell de minuts doncs l’avançament s’ha produit en una baixada no gaire pronunciada.

Arribats al segon avituallament –portem una hora i vint minuts de cursa – em torno a trobar amb en Pep; i plantegem junts la pujada més llarga. Són uns moments de crisi per tots dos; en el meu cas, perque em provoca la necessitat de fer un resset al constatar que la més aviat ràpida sortida que he fet, m’obligarà a fer els darrers kilòmetres amb molta prudència si vull arribar en bones condicions.

Al final de la llarga pujada una bona notícia que m’estimula, apareixen familiars, i en concret els nebots que m’animen sense parar; fins que amb en Pep ens plantem davant del tercer avituallament. Reflexionem una mica i cada vegada tenim més clar que s’ha de posar seny i anar regulant, regulant.

Arribats al cim de la darrera pujada, en Pep pateix una rampa i malgrat que reduim força el ritme, em diu que de moment no pot, que faci la meva. Miro al darrera i efectivament en Pep no em segueix.

 Queden 4 kilòmetres i tot baixada, procuro anar a un ritme que les meves cames no em cridin stop. Vaig fent, vaig fent, curiosament em trobo veïns de Taradell coneguts que van passejant amb la família un diumenge al migdia. Tots m’animen i els torno molt content la salutació.

Ja som al casc urbà de Taradell, darrer kilòmetre, de sobte m’adelanta la Montse, a qui havia adelantat feia molta, molta estona; em situo al seu darrera fent la goma a una distància prudent de 5 metres, i fins a la línia d’arribada.

Els darrers 100 metres, miro el rellotge i tots els pensaments en positiu, el repte ha estat superat. He acabat la cursa i l’he acabada en el temps esperat.

A pesar del relat anterior, ha estat dur, ha estat molt dur, però he sapigut adaptar-me a les circumstàncies adverses degut al constant desnivell de la cursa que no m’ha permès desplegar el poc que em queda d’atleta: la gambada.

Gràcies a tots, als que m’heu convençut de córrer, als que m’heu acompanyat durant la cursa, i als organitzadors.

Carles Baronet

RESULTATS I VIDEOS CROS DE TORELLÓ

Aquests són els resultats dels atletes de Folgueroles a sota podreu veure els videos de les curses

Prebenjamí Masculí
8è- Gerard Bujons


Aleví Femení
7ena-Marta Pallàs
14ena- Martina Vilar
15ena- Laura Font
Aleví Masculí
3er- Ferriol Galobardes
11è- Oriol Bujons
12è- Marc Aumatell


Infantil Femení
1era- Jana Aguilar
4arta- Aina Forcada
Cadet Masculí
1er- Roger Pallàs


Aquests són els videos que hem pogut gravar: