En Jordi Soler ens explica la seva "aventura" a la Rupit-Taradell de diumenge passat.
Avui he fet la Marxa Rupit-Taradell, i els seus 43,5 km han donat per percebre un munt de sensacions diferents.
La primera sensació ha estat la d’arribar massa tard a Taradell tot i haver-me llevat ben d’hora. A quarts de 6 he fet prop de ¾ d’hora de cua. Primer per agafar el tiquet de la marxa i després per agafar l’autocar que ens ha portat a Rupit. Mentre estava a la cua he tingut la certesa de ser novell a la Marxa (és la primera vegada que hi participo), especialment escoltant el grup de jubilats que feia cua darrera meu, i que no se’n recordaven de quantes edicions havien fet (I ho atribueixo al número d’edicions i no a l’edat). “Hem vingut cada any” defensava una senyora molt expressiva tenint en compte que eren les 6 del matí.
He aprofitat el viatge amb autocar de gairebé 1 hora des de Taradell fins a Rupit, per fer un cop de cap i acabar de treure la son que encara em quedava. He arribat a Rupit que gairebé 2/4 de 8, i després de segellar la butlleta i agafar el got que donen per beure als avituallaments, he començat la marxa sense la pressió d’una sortida i cursa cronometrada, ja que la Marxa Rupit-Taradell no ho és.
Així doncs, amb ganes de córrer i sense la urgència de començar amb un ritme determinat, he enfilat cap a Rajols. Passat Rajols ha fet acte de presència una boira pixanera, que de seguit s’ha convertit en una pluja que m’ha acompanyat fins gairebé a Sant Julià. Sort que a l’arribar a Tavertet, al primer avituallament hi havia un te calent, que no m’ha tret la mullena, però sí que reconfortava. Tot aquest primer tram fins a Sau, he anat trobant gent que feia la marxa caminant, i que havia d’anar esquivant. Però hem anat trobat l’entesa necessària per anar tots bé.
He arribat a Sant Julià moll i amb fred, però entre un brou calent que he trobat molt bo a l’avituallament i que ja havia deixat de ploure, he pogut recuperar l’escalfor necessària per refer l’ànim. També podia haver fet carajillo , però m’ha semblat que tampoc calia abusar, així que he repetit de brou. A partir de Sant Julià, on ja portava uns 30 Km, ha començat la negociació entre el cor que anava prou descansat i volia agafar més ritme mentre es puja suaument cap a Puiglagulla, i les cames que ja començaven a notar el casament i m’anaven dient que valia més ser conservador si volia arribar bé. He sabut mantenir aquest compromís fent trams corrent, altres trotant i també caminant quan venia un pujador. També hi he sumat, a partir de Puiglagulla, l’al•licient de fer un camí nou, de manera que he arribat a Taradell amb l’agradable sensació de cansament però sense acabar fos. De manera que he pogut completar els 43,5 Km amb 5 hores, corrent al ritme que m’ha vingut de gust a cada moment.
Això sí, amb més paisatge i menys boires i núvols la sensació global encara hauria estat millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada