ALTRES ESPORTS(IV): ORIENTACIÓ ESPORTIVA - JORDI SALES

Amb 525 mesos a cada cama, en Jordi Sales és un apassionat de l'esport. I de l'esport en general doncs ha practicat diverses disciplines com l'atletimse, l'esquí de muntanya, btt, raids,..., tant en versió competitiva com senzillament per gaudir-ne. Des de fa 13 anys l'orientació esportiva ocupa una part important en la seva activitat esportiva. Un esport que als països nòridcs fa més de 100 anys que es practica i que va arribar a Catalunya a finals dels anys 80.

-Quin esport o esports fas?
Ara faig orientació esportiva, tant a peu com amb bici.
És un mixte entre l’atletisme i la muntanya, amb un mapa a les mans.

-Perque que aquest?
Les curses són al mig de la natura, fora camins, cap atleta passa pel mateix lloc… és una sensació “salvatge” i de llibertat molt gran.
Les curses d’orientació són una combinació de físic, tècnica, tàctica i estratègia que les fan que siguin molt exigents. Saber modular adequadament aquests components és molt complex; enganxa molt.

-Entrenes o practiques molt sovint?
Em preparo menys del que voldria però prou tenint en compte que vull dedicar una part important del meu temps a la família i a les feines; faig unes 4 o 5 sessions setmanals. En resum faig 1 entrenament fort a la setmana, 1 o 2 de mitjans i la resta són de tècnica i/o recuperació. Molt important dormir el suficient i alimentar-se correctamente.
Normalment competeixo casi cada cap de setmana, de març a octubre.

-Cansa molt? T’agrada cansar-te?
Sí que cansen, sobretot si ets capaç d’aplicar al màxim els 4 factors que he comentat; però cansar-se no necessariament és una cosa negativa; per això cal preparar-se bé, per què el cansament aparegui tard i que quan ho fagi el poguem tolerar bé.

-Perque ho fas? Perque t’agrada? Quines sensacions tens fent esport?
Estem “dissenyats” per fer activitat física, més que no pas per estar hores davant d’una pantalla. Els nostre avantipassats es passaven el dia corrent per caçar o bé per fugir dels perills. Naltros, per sort, encara no hem perdut aquesta part de l’ADN. Si puc entrenar estic molt més content que no pas si no ho faig, i em trobo molt millor. Fer esport és sinònim de salut. També et permet fer una vida social molt maca. Gràcies a l’esport tinc amics i companys a tot Catalunya i a mig món!


                                     

-Competeixes? t’agrada competir?
M’agrada competir, cal saber competir; a la vida ens cal competir per tot!
Només algunes vegades guanyes, per això és molt important saber gaudir de cada cursa.

-Si competeixes digue’ns els teus millors resultats.
He estat campió de Catalunya en varies ocasions, disciplines (esquí de muntanya i orientació) i modalitats (d’orientació: esprint, mitja, relleus i raid)
També he estat campió d’Espanya en varies ocasions i modalitats d’orientació (relleus i raid).
De tota manera hi ha curses/resultats dels quals n’estic molt content i no m’he posat dels 5 o 10 primers. Si ens preparem bé, amb dedicació i determinació, hem de saber valorar el nostre rendiment/resultat més enllà de comparar-nos amb els altres.

T'ha permés conèixer món i persones?
Quan un club organitza una cursa procura escollir les millors zones i més maques del seu entorn. Quan viatges pel món amb l’excusa de còrrer orientació descobreixes petits tresors que estan fora dels circuits turístics habituals. Normalment a les curses d’arreu et trobes els habituals de sempre, de procedències ben variades, i acabes fent relació. Aprens el bò i millor de cada indret i després ho apliques a les curses i entrenaments que fem a Catalunya.

Com vius l'esport que fas? El paisatge és important quan el practiques?
La orientació em permet fer activitat física gaudint de cada passa i de cada racó. És un dels factors importants de la meva vida; em dóna qualitat de vida.
La bellesa del paisatge, el seu estat natural, la seva tranquilitat amb la seva gent (pagesia) són la gràcia d’aquest esport. Es pot fer orientación en un garatge, però no seria el mateix, oi?

Perque recomanaries practicar-lo?
A cada entrenament i a cada cursa, per més experiència que tinguis, aprèns coses. Mai en saps prou. Sempre et pots superar, sobretot tècnica, tàctica i estratégicamente. Cada mapa, cada terreny, cada traçat són diferents. No et pots aburrir mai, mai. Enganxa moltíssim. És complertíssim i tota la família pot participar-hi!

Moltes gràcies Jordi.
Us deixem amb un video d'introducció a aquest esport realitzat pel govern de les illes balears

ALTRES ESPORTS(III): BTT- FRANCESC FREIXER

Amb 32 anys en Francesc Freixer és un apassionat de la bicicleta de muntanya, ho podeu descobrir en aquesta entrevista:

-Quin esport o esports fas?
BTT (XC: en circuits on es dónen voltes (3, 4 o 5 depenent de la llargada del circuit) i el total de la cursa són entre 30 i 40 kms i MARATHON que són curses de 60 kms o més, en recorreguts llargs d'una sola volta) i DUATLÓ DE MUNTANYA que combina BTT amb circuits de cros a peu. (També faig duatlons d'alta muntanya que és el mateix però amb desnivells molt més grans ja que en els trams a peu es pujen cims de muntanyes.)

-Perque que aquest?
Em vaig aficionar a la BTT al "boom" que hi va haver fa 15 anys i ja de ben petit que practicava atletisme i tenia motivació per la competició

-Entrenes o practiques molt sovint?
Intento fer un sol dia de descans a la setmana i els altres dies faig entrenament o competició.

-Cansa molt? T’agrada cansar-te?
Sí que cansa físicament però és més dur quan et canses psicològicament (de cap) ja que amb poques ganes i entrenant sol els entrenaments es fan molt més difícils. Normalment crec que en un entrenament em canso més de cap que de cames i el dia de la competició (amb un objectiu i una motivació clara) és a la inversa. En conclusió, m'agrada cansar-me i patir en l'entrenament per el dia de la competició no haver-ho de fer.

-Perque ho fas?Perque t’agrada?Quines sensacions tens fent esport?
Ho faig per sentir-me bé amb mi mateix, tot i que he arribat a un nivell que també he de fer-ho per obligació ja que he de quedar bé amb els meus patrocinadors i donar la talla. Fer esport, sobretot per muntanya com faig jo és molt satisfactori per veure com amb el teu esforç superes desnivells i aconsegueixes fites. A més a més la BTT es gaudeix molt també en les baixades i amb la sensació de velocitat i buscant el límit sobre la bicicleta per camins plens d'obstacles.
La sensació més gran és però la que tens quan, havent disfrutat sobre la teva bici, arribes a la meta i aconsegueixes la victòria o una posició que tu puguis considerar victoriosa en aquella cursa.

-Competeixes? t’agrada competir?
Sí, segurament sense la competició em faltaria motivació per seguir entrenant i superant-me.

-Si competeixes digue’ns els teus millors resultats:
Campió de Catalunya absolut de duatló de muntanya 2010 i 2011
Campió de Catalunya categoria Elit BTT 2010
3r classificat absolut Copa Catalana BTT 2010 (puntuable a llarg de tot l'any)
6è classificat absolut Open Espanya BTT 2010 (puntuable a llarg de tot l'any)
3r classificat absolut Open Espanya Marathon 2009 (puntuable a llarg de tot l'any)
Sotscampió de Catalunya BTT Marathon 2008 i 2009



T'ha permés conèixer món i persones?
Sí, el fet de competir gairebé cada setmana en llocs i amb persones diferents, fa que facis molts amics (tant companys d'equip i d'entrenament com rivals) i que coneguis molt bé el territori, sobretot Catalunya, però també he voltat per Espanya i el més lluny on he anat a competir és a la Patagònia a Argentina. Voltar món et fa coneixer la geografia, els paisatges, la gastronomia i les maneres de fer i de viure de gent diferent a tu.

Com vius l'esport que fas?
Intento gaudir de cada entrenament i cada competició que faig, buscant alicients diferents a cada cosa que faig i variant els entrenaments en funció del temps que disposo i fent diferents disciplines (BTT, bici de carretera, cursa a peu...) i amb diferents ritmes i intensitats, sol o acompanyat.

El paisatge és important quan el practiques?
Sí, tant el paisatge com la dificultat dels camins que faig són un punt molt motivador sobretot a l'hora d'entrenar, ja que en competició vas tant concentrat i amb tant esforç que no n'hi pots fer gaire cas.


Perque recomanaries practicar-lo?
Perquè tant córrer com anar amb bici és un esport d'esforç i superació personal, i per gaudir de la natura i per la satisfacció que dóna poder fer una baixada a tota velocitat després d'haver fet l'esforç de pujar.


Gràcies Francesc i moltes pedalades.

CURSA DELS GITANOS A TARADELL

El passat diumenge és va celebrar a Taradell la primera cursa dels gitanos, on hi van participar tres folguerolencs amb aquests resultats:
15è- Xavi Quintas (2.05.49)
16è-Jordi Casellas (2.07.35)
66ena- Mireia Bou (3.05.59)

En Jordi i la Mireia ens expliquen com els va anar:

Diumenge 10 d’abril, Taradell 9:30 h. matí, ens dónen la sortida de la 1ª cursa dels Gitanos, una cursa dura, tècnica i amb la dificultat afegida de la calor. La sortida es massa ràpida per mi. Surto buscant el meu ritme, ja que els quasi 1000 m de desnivell positiu i els 23’5 km d’un recorregut atractiu fan agafar-m’ho amb calma. Al km. 5 i després d’avançar els massa optimistes, trobo dos companys de cursa amb bon ritme, sense destorbar-nos cobrim el recorregut, trobant bons i complets

avituallaments. A mig recorregut, forces corriols, travessem alguns rierols i algun

error de marcatge fa que ens perdem uns quants cops, errors comprensibles en una

primera edició de la cursa. Al voltant del km. 17 o 18 arribem al punt més alt de la cursa i toca l’última part de baixada, vorejant el camping La Vall, en direcció a la urbanització de Goitallops, el

final és molt ràpid i ja només amb un company, ens dirigim cap a la meta. Acabo fent un temps oficiós de 2:07:30 i una posició per confirmar.

Jordi

És diumenge 10 d’abril, cursa dels Gitanos. A les 9:00 h del matí encara no tinc clar quin recorregut fer, 10 km. o 22 km. Finalment, i després de molt rumiar, faig el recorregut de 22 km. Molta calma a la sortida, ja que el més important és completar la cursa. Uns primers km durs, amb una petita caiguda, la calor i la inexperiència van sumant dificultats a la meva cursa. Al km. 8 aproximadament, un altre participant veterà i expert, amb més de 45 maratons finalitzades m’acompanya i ajuda mentalment, fent més suportable el pas dels kms. Arribant al punt més alt de la cursa molt endurit per la forta calor, passem l’últim avituallament confirmant-nos que els últims kms. són de baixada, omplint-me de moral. La baixada cap a Goitallops és molt ràpida, i vaig amb molt de compte perquè finalitzar és el meu objectiu, assolint-lo cansada, però molt satisfeta en aproximadament 3:05.

Mireia

ALTRES ESPORTS(II): ESCALADA- DANI CONILL MIRALPEIX

Amb 24 anys, en Dani ja porta deu anys pràcticant escalada, un esport que desde fa uns anys ha guanyat molts adeptes. Aquesta és la visó que en té en Dani:

Perquè que aquest esport?

Tots els esports (o molts) són bons i vàlids per mantenir-se en forma. Només alguns, a més, aconsegueixen que quan els practiquis t'ho passis bé i disfrutis. Però pocs formen part de la teva manera de viure i aconsegueixen il·lusionarte, motivar-te i superar-te com ho fa l'escalada.

Com vas conèixer i et vas iniciar en aquest esport?
El meu pare sempre ha estat molt lligat al món de la muntanya i a la Unió Excursionista de Vic, i ell ja m'hi portava de petit, però més a caminar i en BTT. Jo mica en mica vaig anar-me ficant més en el món i vaig descobrir el rocòdrom Joan Colet de Vic, on vaig començar a anar iniciar-me en l'escalada un parell de cops per setmana amb un meu amic. Mica en mica vaig anar coneixent a gent, sobretot més gran, amb qui vaig començar a sortir a escalar a fora, en roca, bàsicament escalada esportiva. Posteriorment vaig anar descobrint més disciplines relacionades, com la via llarga, el bloc, el psicobloc, etc

Entrenes o practiques molt sovint?

Com tot a la vida, va a èpoques. Quan vaig començar estava super motivat i podia escalar 5 dies a la setmana, o fins i tot més. He passat per èpoques on he deixat completament d'escalar durant mig any, per diversos motius. D'altres per mantenir-me, d'altres per diversió, d'altres per superació. Actualment estic escalant uns 4 dies a la setmana, alguns al rocòdrom o plafó si no tinc tant temps o, quan puc, en roca natural.

Cansa molt? T’agrada cansar-te?

Tot depèn de com t'ho agafis. Pots anar a escalar vies que siguin molt fàcils pel simple fet de disfrutar dels moviments. Però també pots anar a buscar el teu límit i intentar vies cada vegada més difícils, que et suposen un esforç molt gran. Escalar, si hi vas en serio, és un dels esports més complerts que hi ha, ja que treballes tant el troc superior com inferior, de vegades més aeròbic i altres més anaeròbic, alguns cops força explosiva i altres més resistència. I realment, després d'un dia dur d'escalada estàs rebentat, però a mi personalment m'encanta aquesta sensació d'haver-ho donat tot a la roca.

Perque ho fas?Perque t’agrada?Quines sensacions tens fent esport?

Escalo perquè m'agrada disfrutar dels moviments que em permet fe rla roca, perquè m'agrada buscar el meu límit i superar-me, perquè m'agrada estar en forma, perquè estas a llocs increïbles, perquè estas amb gent molt maca que ho disfruta de la mateixa manera que tu, perquè em genera adrenalina, perquè quan arribo a adalt d'una via em sento genial, perquè quan un pas no em surt hi he de tornar l'endemà... uuff...

Competeixes? t’agrada competir?

No. Havia competit en algun campionat de Catalunya quan feia poc que començava i per pressions d'altra gent, però de seguida vaig veure que jo no estic fet per competir. Jo estic fet per escalar i disfrutar-ho en la seva essència, escalar per mi i superar-me a mi mateix, no a algú altre. No m'agraden les coses que impliquen oposició, sinó col·laboració.

Si competeixes digue’ns els teus millors resultats?

No són rellevants, ja que en competició em posava molt nerviós i no podia donar el millor de mi mateix.

Com vius l'escalada?El paisatge és important quan practiques escalada?

L'escalada és una manera de fer esport i tenir una il·lusió, una via que et motiva, que et fa disfrutar i que, quan aconsegueixes fer, t'omple d'alegria. Però el fet que impliqui estar en un lloc envoltat de natura i amb paisatges fantàstics és un requisit que cada vegada ha anat prenent més importància per mi a l'hora d'escollir els llocs on anar a escalar o fins i tot els llocs on anar de viatge. Pots fer una via bonica en un lloc mediòdre o una via bonica en un lloc bonic. Això ho diu tot... La vida està feta de moments i imatges.

T'ha permés conèixer món i persones?

Definitivament, ha estat una de les coses que m'ha fet disfrutar més, m'ha fet conèixer més gent i m'ha portat a voltar món i a conèixer llocs, no només a Catalunya o Espanya sinó arreu del món. L'escalada enganxa molt no només com a esport, sinó com a manera de viure i entendre les coses. A l'escalada li dec molts dels amics que tinc, experiències que he viscut i moments de gran plenitud i, en definitiva, això és el que busquem a la vida no?

Gràcies Dani que continuïs gaudint de l'escalad com quelcom més que un esport. Podeu veure un video de Ramón Julian(de Manlleu, in dels millors escaladors actuals) en una via de 9a+  La Rambla. 

bject width="400" height="330">

 

ALTRES ESPORTS(I): ESQUÍ DE MUNTANYA

Amb l'entrada que publiquem avui, volem començar des del blog de l'atletisme Folgueroles una sèrie de reportatges d'altres esports menys coneguts(potser) però molt interessants. La intenció és donar-los a conèixer i despertar la curiositat de tots vosaltres i alhora donar ressó de la dedicació i esforç de molts esportistes que amb la il.lusió i passió practiquen un esport que exigeix molt, que de vegades no és fàcil practicar-lo però que les satisfaccions que n'obtenen segur que els ajuden a ser una mica més feliços.
I ho volem fer a partir d'unes petites entrevistes a aquests esportistes no professionals i d'un entorn proper.

ESQUÍ DE MUNTANYA: MARTA GARCIA FERRÉS

Amb 19 anys, la Marta ja en fa sis anys que practica aquest esport gràcies a amics i membres del Centre Excursionista de Calldetenes que la van iniciar. Des de fa dos anys competeix, moment que en que va ingressar al CTEMC(Centre de tecnificació d'esquí de muntanya).

-Quin esport o esports fas?

A l'hivern faig esquí de muntanya, durant tot l'any corro per muntanya i, sobretot a l'estiu, practico l'escalada i l'alpinisme. Quan no hi ha neu, també faig esquí de rodes, que és el que més s'assembla a l'esquí de muntanya.

-Què és l'esquí de muntanya?

És un esport de risc que consisteix a pujar muntanyes nevades, gràcies a uns esquís en que s'aixeca la fixació de la bota per la part del taló i unes pells, les pells de foca, que et permeten lliscar endavant però no enrera. Un cop a dalt es tanca la fixació, es treuen les pells i es baixa esquiant per neu verge.

-Perquè aquest?

Perquè és un esport que es practica a la muntanya, un entorn magnífic que sobretot a l'hivern, cobert de neu, és captivador i sempre és diferent, sempre t'aporta algun detall nou. I, el més important, perquè em motiva i m'omple.

-Entrenes o practiques molt sovint?

A l'estiu i pretemporada intento entrenar pràcticament cada dia i fer algunes sortides de llarga durada per treballar la resistència o volum. En canvi, durant els mesos de competició, de desembre a abril, quasi tots els caps de setmana tinc cursa, que és quan esquio. Entre setmana normalment no puc pujar a la neu així que entreno 3 o 4 dies corrent, segons les directrius que em marca el meu entrenador, l'Arnau Anguera.

-Cansa molt? T’agrada cansar-te?

Sí, molt! Cansa pujant i també baixant. En el moment que estàs patint perquè estas realment cansat, com a molts altres esports, penses en acabar, però realment sí que m'agrada cansar-me. Després d'haver esquiat i haver-me cansat em sento bé, sento que he aprofitat el temps fent un bon entrenament o donant-ho tot a una cursa. Si no acabes cansat no estàs del tot satisfet.

-Perquè ho fas?Perquè t’agrada?Quines sensacions tens fent esport?

Una pregunta molt difícil...Ho faig perquè m'agrada i sobretot perquè em fa sentir bé. Ara l'esquí de muntanya forma part de la meva vida i hi dedico moltes hores. A vegades et fa sacrificar altres coses, però s'ha de triar... 

Sensacions? Pujant t'adones de l'immensitat de muntanyes que t'envolten i de com de petits sóm allà al mig. Baixant sents una gran sensació de llibertat, de volar sobre la neu. En competició les sensacions són molt diferents: pujant no tens temps de contemplar el paisatge i baixant tens prou feina a intentar baixar el màxim ràpid possible sense caure, controlant. Tot ho fas ràpid, fins hi tot els canvis de posar i treure pells.

-T’agrada competir?

M'agrada la competició perquè et motiva a autosuperarte cada dia i t'adones que sempre pots millorar en molts aspectes. També t'ajuda a descobrir fins a on pots a arribar, a conèixer millor el teu cos. A més, amb l'esquí de muntanya la competicíó va molt lligada a bones amistats i a un ambient molt acollidor. Hi ha poca gent que practiqui aquest esport per això tots més o menys ens coneixem i ens anem retrovant cursa rera cursa.

 -Si competeixes digue’ns els teus millors resultats

Aquest any els meus millors resultats són el 4t lloc, en categoria júnior femení, a la Copa del Món 2011, que constava de tres proves diferents, dues a França i una a Itàlia; el 4t lloc a la prova de la cursa vertical(cronoescalada) i el 5è lloc a la cursa individual, en els Campionats del Món 2011, a Claut (Itàlia); i la 3ra posició, fent parella amb la suïssa Alexia Picam, a la Pierra Menta Jeune, una de les curses reines de l'esquí de muntanya internacional.

A nivell estatal sóc campiona d'Espanya de cronoescalada i d'individual, en categoria júnior. 

-Com combines els entrenaments amb els estudis i/o feina?

De moment ho combino bé, però suposo que cada vegada serà més difícil. Ara encara em queda un any de júnior, però un cop a promesa (espoir), quan ja competeixes amb els seniors, mantenir-se a una bona posició i competir a nivell internacional representa moltes hores d'entrenament específic, fent esquí de muntanya.

Des de l'universitat (faig primer de carrera) no m'han posat cap impediment per canviar-me classes d'assistència obligatòria si no hi podia anar i els meus pares m'ajuden en tot el que poden. Tot i això sempre falta temps!

-T'ha permés conèixer món i persones?

L'esquí de muntanya, i sobretot la competició, m'ha permès coneixer moltíssima gent d'aquest món. En entrar al CTEMC vaig conèixer molta gent  en que m'hi vaig sentir realment bé i a més se'm van obrir moltes portes. Durant la temporada et desplaces cada setmana a un lloc diferent per competir. L'any passat vaig visitar molts sectors del pirineu i aquest any he pogut participar als Campionats i la Copa del Món amb la Selecció Espanyola de manera que he viatjat a diferents llocs dels Alps francesos i italians. En aquestes competicions també fas amistats.

La Marta també ens recomana un video dels Campionats del Món d'aquest any en categoria senior.



Moltes gràcies Marta i que continuïs gaudint de l'esport i de les sensacions i emocions que t'aporta. En el proper reportatge parlarem d'escalada, no us el perdeu!