21/6/12

CAMPIONAT DE CATALUNYA CADET

Aquest passat diumenge és va celebrar a Vic el Campionat de Catalunya Cadet en pista, amb la participació de l'Albert Baronet en la prova de 800m, ell mateix ens explica com li va anar.


Aquest passat diumenge he participat en la competició més important de la meva temporada, els campionats de Catalunya. Per aquesta competició he estat enrtenant pràcticament tota la temporada i he estat una setmana molt nerviós.

Abans d’anar als campionats de Catalunya a Vic, vaig haver d’anar a unes competicions prèvies que eren a Mollet del Vallés. A Mollet per marques vaig entrar el 12, l’últim, just. Clar, mirat des d’aquest punt de vista penses ja no cal competir quedaré últim, però no. Sempre s’ha de tirar endavant. Ja era un dels 12 millors de Catalunya que ja és molt.

El diumenge quan em vaig despertar vaig dir-me “avui ha arribat el teu dia”. Era el dia de la semana que estaba més tranquil. Quan vaig arribar a les pistes amb vaig trovar altres companys d’atletisme molt nerviosos. Em van mig encomenar els nervis, perquè a mesura que s’acostava l’hora més nerviós estava. Mica en mica vaig anar veient els contrincants i vaig anar mirant les possibilitats, ho podía fer bé. Mentrestant escalfava anava visualitzant la carrera.

A la sortida tenia una confiança en mi mateix molt gran i en sentir el tret vaig sortir. Em sentia valent i amb ganes. Durant la cursa sentia molta gent animant-me. Això em feia guanyar forces.
En acabar, vaig sentir una sensació d’orgull i felicitat alhora. Havia quedat vuitè i a més a més havia fet una carrera espectacular. No havia fet la millor marca personal, però havia corregut molt bé. M’ha quedat una impressió molt bona. Ara estic molt content, a més a més, vaig ser l’atleta del C.A.Vic amb més punts i em van donar regals.

Albert Baronet

17/6/12

CURSA DE CANTONI GROS i 10.000m. en pista

En Joan Pallàs ens explica les seves últimes aventures corrent la cursa de cantonigrós i un 10,000m en pista.


8è MEMORIAL RAMON OLIU i 2ns 10.000 METRES POPULARS EN PISTA

Aquesta primera quinzena de juny he  participat en dues curses que tenien en comú la distància (10 km) i el preu (eren gratuïtes, fet que s'ha d'agrair ja que malauradament els preus de la majoria de curses s'està disparant de manera abusiva, almenys aquesta és la meva opinió), però que a la vegada no tenien res a veure entre elles.
La primera es va celebrar el diumenge 3 de juny a Cantonigrós. Es tractava de la 8a edició del Memorial Ramon Oliu. En Ramon Oliu va néixer a Cantonigrós i va ser un dels màxims impulsors dels inicis de les curses populars a Catalunya, als anys 70, i entre d'altres va organitzar les primeres edicions de la Marató de Barcelona. Abans de començar la cursa gran hi havia diverses curses per la canalla al camp de futbol. La cursa gran sortia de davant del camp de futbol i en el seu primer km voltava per diversos carrers asfaltats del poble fins que s'agafava un corriol. En aquell moment anàvem 7 corredors al grup de davant entre els que també es trobava un altre folguerolenc, en Xavi Quintas. Cal destacar que d'aquest grupet érem majoria els majors de 40 anys, i es que estem a la flor de la vida! A la sortida del corriol, cap al km 2'5 s'agafava una pista primer enquitranada i després de terra que primer s'enfilava fins al km 4 i desprès anava planejant. En aquesta pujada em vaig trobar molt fresc de cames i vaig poder anar passant diversos corredors fins a situar-me segon, el primer era lluny. Al km 5 hi havia l'avituallament i es girava en rodó per desfer exactament el mateix camí a la tornada. Arribant al corriol vaig començar a escoltar passes al darrera, efectivament el tercer m'havia retallat la distància. Un cop al poble em va fer un canvi de ritme que no vaig poder seguir, tot i així vaig arribar molt content d'aconseguir el tercer lloc amb un temps de 35.33 A l'arribada, tot i ser una cursa gratuïta com ja he comentat tots els participants rebíem una bossa que contenia diversos productes de regal, a més al mig del poble s'oferia una degustació gratuïta de productes de la terra.
La segona cursa també era també especial, eren uns 10.000 metres en pista que es van disputar el dijous 14 de juny a les 8 del vespre, organitzat pel grup de corredors Osona Corre i el Club Atlètic Vic. Es tractava doncs de donar 25! voltes  a la pista de 400 metres. Cal dir que els 10000 són la prova més llarga que es disputa en pista als Jocs Olímpics i als Mundials d'Atletisme i és on s'han lluït mites com Kenenisa Bekele, Haile Gebresselasie o Paul Tergat. És una prova atípica pel fet que sembla que a la pista només hi hagin de córrer els atletes d'èlit, pel que m'alegro d'aquesta iniciativa de fer un cop l'any un 10.000 en pista “popular” a Vic. A la sortida érem una vintena de corredors. Ja a la primera volta es va destacar un atleta marroquí que ens acabaria doblant a tots com a mínim 2 vegades i acabaria fent un temps de 32 mn 35 s. Jo volia intentar fer una marca al voltant dels 35 minuts, pel que cada volta havia de fer 1mn 24s. Vaig tenir la sort de poder seguir un noi de Mollet que va començar a aquest ritme i em va servir de “llebre”. A partir del tercer km, però, tots dos vam afluixar una mica el ritme, tot i així vam seguir tota la cursa junts, separats per pocs metres. La cursa es va fer psicològicament molt llarga, sobretot a partir del km 3, quan ja anava una mica ofegat, i encara en quedaven 18 voltes. A partir del 6è km en que ja me'n quedaven menys de 10 ja em vaig anar animant. Vaig arribar amb aquest noi de Mollet fins a la última volta i a l'última recta vaig poder apretar per acabar amb un temps de 35mn 28s. Cal destacar la feina dels jutges, ja que era prou complicat comptar les voltes de tots els participants tenint en compte la quantitat de doblats que hi havia.


Joan Pallàs

3/6/12

CURSA D'ALTA MUNTANYA DE BERGA

En Bernat Molist no para, la setmana passada va participar en una nova cursa, aquesta vegada a Berga, ell mateix ens ho explica:

27-05-2012 CURSA D’ALTA MUNTANYA DE BERGA
Distància: 20 km’s, Desnivell positiu: 1500m(3.000 d’acumulat)
Cursa amb desnivell alt, on les sensacions de córrer per alta muntanya es comencen a notar.A diferencia de la cursa de Pals de fa 15 dies, aquí tant el paisatges, com el desnivell i la temperatura no tenen res a veure. De seguida que sortim de Berga enfilem les primeres rampes que pràcticament no deixem fins a la Fiquerasa(km 5).
A partir d’aquí, NO deixem el la pujada fins pràcticament al km 10(Coll d’Estela), on es puja gairebé TOT per corriol i on és difícil abançar; de fet, la gran part de cursa és a través de corriols. Hi ha moments de la pujada que gairebé sembla de nit, per l’espessor dels arbres que tenim a sobre.
La temperatura que estem trobant(Força humida) és un bon company de viatge, i en els petits plans que trobem es recuperen les forces ràpidament.De seguida que arribem a dalt, comença un descens força tècnic i amb molta pendent, que obliga moltíssim a les cames.Quan s’arriba al km 15 aproximadamant  però, comença la gran “trampa” de la cursa, ja que en un petit tram es puja un fort desnivell, amb constant pujades i baixades, fins arribar al Santuari de Queralt.(Hem de pensar que portem 5 km’s de forta baixada i de cop teniu una paret al davant; és la part més dura de la cursa).
Finalment, una vegada passat Queralt, unes escales ens acosten a Berga fins al Passeig de la Indústrial.
Bona cursa i millors sensacions.Finalment acabo el 40 amb un temps de 2h i 29 minuts; JA EN TENIM UNA ALTRA!!!