31/5/11

CICLISME: JORDI AUMATELL I JORDI GILABERT

El ciclisme és un esport molt complert i amb molts aficionats.  De fet a la comarca durant diverses etapes hi va haver diferents equips ciclistes. A Folgueroles tenim dos convilatans que es van "enganxar" a aquest esport. Van practicar-lo, van competir i encara segueixen alguna prova encara que sigui per la televisió.

Jordi Aumatell
Com et vas iniciar en el ciclisme?
Suposo que vaig heretar l’afició del meu pare, per aquest esport. Em vaig iniciar en aquest esport, quan tenia 13 anys. Tot i les prohibicions del meu pare , un diumenge em vaig escapar sense permís per anar a trobar-me amb corredors molt més grans que jo, de la Unió Ciclista de Vic.
Perquè el ciclisme?
Des de petit sempre havia volgut ser ciclista, els 6 anys, ja tenia una bici de carretera i només somiava fer-me gran, per poder ser ciclista, com els que sortien per la tele. Vaig provar altres esports: natació, futbol, però no n’hi havia cap, que m’enganxes com el ciclisme.
                                         
Que t’agrada del ciclisme?
Del ciclisme m’agrada tot, excepte quan plou perquè a les hores es converteix en un esport d’alt risc. El ciclisme és un esport molt individual per tant, tota la responsabilitat cau en un mateix i obliga a una preparació molt estricta
Quants dies entrenaves?
Quan em vaig iniciar en aquest esport , entrenava 3 o 4 dies a la setmana, pocs km. (al voltant de 50km/dia). A mesura que vas creixent esportivament i vas pujant de categories (cadet, juvenil, amateur), també va canviant el sistema d’entrenament. Fins que arribes a entrenar quasi bé a diari. Recordo que començava a competir quan portava uns 3.500km a les cames. Solia fer de 20 a 25.000 km, per temporada. Quant comences a corre proves per etapes , ja són els teus preparadors els que et planifiquen la temporada. Els entrenaments solien començar a finals de desembre. La competició començava a finals de febrer o principis de març, i durava fins a finals d’octubre.
                                          
Que t’agrada del ciclisme?
Del ciclisme m’agrada tot, excepte quan plou perquè a les hores es converteix en un esport d’alt risc. El ciclisme és un esport molt individual per tant, tota la responsabilitat cau en un mateix i obliga a una preparació molt estricta
Quants dies entrenaves?
Quan em vaig iniciar en aquest esport , entrenava 3 o 4 dies a la setmana, pocs km. (al voltant de 50km/dia). A mesura que vas creixent esportivament i vas pujant de categories (cadet, juvenil, amateur), també va canviant el sistema d’entrenament. Fins que arribes a entrenar quasi bé a diari. Recordo que començava a competir quan portava uns 3.500km a les cames. Solia fer de 20 a 25.000 km, per temporada. Quant comences a corre proves per etapes , ja són els teus preparadors els que et planifiquen la temporada. Els entrenaments solien començar a finals de desembre. La competició començava a finals de febrer o principis de març, i durava fins a finals d’octubre.

Millors resultats personals:curses o competicions que recordis per alguna cosa especial?
Quan jo tenia 13 anys, vaig guanyar la meva primera cursa. (no era gaire important, però em va permetre poder fitxar per la Penya Ciclista de Sabadell). Vaig aconseguir guanyar la Copa Catalana per equips amb la Unió Ciclista Tona, Rango Rabadà. Unes altres curses que recordo amb satisfacció són la participació en 2 campionats d’Espanya. Representant a Catalunya. Quan vaig fer el salt a la categoria d’amateur va ser quan vaig començar a disputar, proves per etapes. (volta Lleida, Tour de la costa blava (França), Tour de l’Ariege (França), on vaig aconseguir una etapa. Finalment vaig acabant fixant per l’equip Benedicto de Múrcia, on en el gran premi de Lorca vaig aconseguir una tercera posició. Una cursa que recordo d’una manera molt especial va ser a Alacant, quan baixant la Carrasqueta, vaig tenir una greu caiguda que em va portar de dret al quiròfan, obligant-me a deixar la pràctica d’aquest esport amb tant sols, 20 anys.
                                      
Amb quins equips vas còrrer?
Amb l'Ylan(Vic), Rogen-Peg(Sabadell), Luser(Sabadell), Rango-Rabadà(Tona), Derbi(Granollers), Clota-Xauxa(Osona-Ripollès), CajaMúrcia, Benedicto(Múrcia)
Segueixes el ciclisme actualment?
No gaire, exceptuant el Tour de França.
Fas algun tipus d’esport actualment?
De tant en tant agafo la bici de muntanya i en companyia del meu fill, i fem un recorregut petit.
Perquè recomanaries aquest esport?
El recomanaria però fora de la competició perquè realment quan es gaudeix de la bicicleta és quan no tens cap tipus de pressió.

Jordi Gilabert
-Com et vas iniciar en el ciclisme?
Doncs perquè a St.Julià es va fer un club de ciclisme, el vaig provar i em va agradar.
                                          
- Perquè el ciclisme?
Perquè és un esport que enganxa molt.
-Que t'agrada del ciclisme?
 L'ambient
-Quants dies entrenaves?
 Cada dia de la setmana fes el temps que fes.
-Millors resultats personals o curses o competicions que recordis per alguna cosa en especial?
1r Clasificat a l'etapa reina del Tour de Normendia, 7è al Tour dels Alps, 1r a la Volta Tarregona, 1r a la Volta Osona, 2n a la Volta Madrid, 2n a la Volta Segovia. I com a ciclista profecional la Volta Catalunya, la volta Espanya als anys 1994 i 1995 entre altres.
                                     
-Amb quins equips vas còrrer?
Club ciclisme Calma st.Julià.,Club ciclista Taradell, CC.Jagugueña, CC.Cesaden , esport world i santa clara-master
-Quins records t’han quedat de la teva vida esportiva?
Molts amics i com és l'ambient de la competició.
-Segueixes el ciclisme actualment?
No gaire.
-Fas alguns tipus d’esport actualment? Quin?
 Sí. Esqui i Ciclisme.
-Perquè recomanaries aquest esport?
Perquè és un esport que m'agrada, enganxa, el trobo divertit i es pot practicar en grup o individualment.

23/5/11

CAMPIONAT DE CATALUNYA DE CLUBS

Aquest mes de maiges va celebrar el campionat de catalunya de clubs d'atletisme on hi van participar la Jana Aguilar, la Bruna Batlle, l'Arola Camps, la Marta Pallàs i la Núria Wennberg amb el Club Atlètic Vic.
Els resultats van ser: Jana: 3a als 2000 llisos, 7.25.00, 1a a 3x600, 6.07.24 Erola, 18a al salt d'alçada, 1m00cm, 6a de la sèrie a 4x60, 42,69 Bruna, 9a a llanaçament de pilota, 14:02 Marta, 3a de la sèrie, 10.92. Núria, va fer salt d'alçada sense salt vàlid La Marta i la Núria també van fer 4x60, van desqualificar l'equip.


La Marta pallàs ens explica com li va anar:
Vaig anar al Prat de Llobregat a fer unes proves d’atletisme. Vaig anar-hi amb la meva cosina Núria. Allà em vaig trobar la Jana, l’Erola i la Bruna de Folgueroles. Del Vic també hi havia la Lídia, la Mar i la Magalí. Primer vaig fer els 60 metres llisos. Es una cursa molt curta, s’acaba de seguida..També vaig fer els relleus que el meu grup eram jo la Núria, la Mar i la Lidia .La Núria em va passar el relleu,jo li vaig passar a la Mar, la Mar li va passar el relleu a la Lidia i la Lidia va arribar. Em va agradar molt perquè vaig veure molts nens i nenes que feien proves molt diferents: salt d’alçada, salt de llargada, llançaments, tanques …etc.

Marta

                                      
Acabant aquest mes de maig i a principis de juny es dipsuten els campionats de catalunya individuals amb prescència folguerolenca, ja us n'informarem.

18/5/11

UN DIA DE CURSA

Avui us volem explicar com es viu un dia de cursa, i ens ho expliquen tres joves esportistes: la Martina, en Gil i l'Aleix que han participat en proves de cros aquest hivern passat.

Hola sóc la Martina, els dies que tinc cursa em llevo a dos quarts de nou, i a les nou esmorzo un vol de cereals de xocolata ben ple.
Els horaris de la cursa són normalment pel voltant de les dotze, marxem de casa amb els pares i la meva germana per allà les deu, de vegades amb les presses ens hem descuidat el dorsal a casa. Quan arribem, el primer que fem és mirar el circuit i la distància que he de corre jo a la meva categoria aleví femení, desprès el pare em posa el dorsal i ens ajuntem les atletes de Folgueroles, correm suau i escalfem fins el moment de la sortida, allà ens hi trobem totes les altres nenes de diferents llocs, Lluçanès,Torelló,Vic ...
Quan estem a punt de començar la cursa és quan tinc més nervis, i després van passant, penso amb la nena que tinc al davant per si la puc avançar i també la llargada que té el circuit i si podré aguantar a un bon ritme fins el final.
Quan corres notes que cansa molt, però quan arribo al final m’agrada, i la gent t’anima i et felicita. Acabo molt cansada però m`ho passo molt bé. Un cop he arribat bec aigua, descanso una mica i animem les altres nenes i nens que corren.
Martina Vilar
.


Un dia de cursa el meu pare em desperta de bon matí, em vesteixo i ja començo a pensar en la cursa, normalment menjo un panet amb un got de llet i cereals, la cursa comença entre les onze i les dotze, quan arribo anem a revisar el circuit, després escalfem i abans de començar em poso les bambes de claus; Quan estic a la sortida esperant que arribi el senyor de la pistola estic molt nerviós, quan començo la cursa no estic gaire cansat i nomes penso en avançar el que tinc a davant, al final cada cop estic més cansat i el que vull es acabar, un cop he acabat estic content hi encara ho estic més si he de pujar al podi a recollir un trofeu.

Gil Ralló
                                   

El dissabte els papes sempre em diuen que haig d’anar a dormir aviat perquè sinó el diumenge no tindré força i estaré cansat. A mi em costa molt però després de rondinar una estona hi vaig.
Diumenge al matí em llevo cap a les 9. Esmorzo amb poca gana, em vesteixo i anem cap al lloc del Cross. L’ Eloi i els papes també m’hi acompanyen. Marxem de casa més tard o més d’hora depenent del lloc de la cursa. Quan arribem busquem els de Folgueroles i vaig corrent i començo a jugar amb els meus amics. A vegades som molts i altres no tants. Després ens ensenyen el circuit, escalfem una mica i comencem a córrer. Quan acabo de córrer estic molt cansat i estic nerviós per pujar el podí si em toca medalla o copa. Ens esperem a l’entrega de premis i animo a tots els que conec, que són amics meus. Després anem a dinar.
Aleix Cabanes

12/5/11

MITJA MARATÓ

En Jordi Soler es va animant amb això del còrrer i ja ha participat en la seva segona mitja marató. Ell mateix ens explica com li va anar.

Vaig participar a la mitja de l'Escala el dia 1 de maig. A diferència de la primera, aquesta mitja hi vaig anar sol, i això em va permetre llibertat al llarg de la cursa per seguir el meu ritme. Vaig començar els dos primers km, a un ritme de 5:35, per començar suau i perquè hi havia una elevada densitat de corredors. I a partir d'aquí vaig posar-me a ritme de 4:45/km que vaig anar mantenint amb lleugeres oscil·lacions al llarg de tota la cursa, gràcies a que el circuit és molt planer. Em vaig trobar força còmode al llarg de tota la cursa, amb una lleugera baixada de força cap al km 13, però que de seguida es va esvaïr, i finalment acabar l'últim km passant per St. Martí d'Empúries amb més força i ànims completant la mita amb un temps particular total de 1:39:18.

9/5/11

MERIDIÀ VERD

En Jordi Casellas, juntament amb en David Vizacino, van participar a la prova de resistència del merdià verd 70 km de Sant Joan de les Abadesses fins a Viladrau. En Jordi ens explica la seva experiència:

Feia temps que volia participar en alguna travessa de muntanya de mitja-llarga distància i,
després de no poder participar “al camí dels matxos 2011”, vaig estar buscant una prova
d’aquest tipus.
El Meridià Verd, l’organitza Intemperie i em va semblar un repte interessant. 75 Kms des de
Sant Joan de les Abadesses a Viladrau.
1 de Maig, 6’30 hores del matí, sortida acompanyat d’en David Vizcaíno, amb experiència en
aquest tipus de curses. Comencem suaus, enfilant-nos cap a Vallfogona del Ripollès, passant
pel coll de la Dima i el Coll de les Fonts de l’Orri. Molt desnivell però paratges preciosos.
Arribem a Vallfogona, al km. 7, primer avituallament. De seguida ens enfilem cap a les Artigues,
el Castell de Milany, Coll de l’home mort, un tram de molta pujada dura per corriols i pista fins a
coronar el coll de Cristòfol. Planegem fins al Puig de Palou, per corriols de muntanya i baixem
fins a Palou Xic, per pista cap a Vidrà, sobre el km. 20. Segon avituallament. Tot seguit ens
dirigim cap a Sant Pere de Torelló passant per Santa Bàrbara, Degollats, travessant el riu Ges
quatre vegades i anant a espetegar a la carretera de la Vola. Aquí toca córrer per la carretera,
al menys quatre interminables quilòmetres. Després una pista forestal ens porta al segon
avituallament, situat al costat de l’eix Vic-Olot, aproximadament al km. 32. Continuem la marxa.
Torna a tocar una carretera asfaltada, passant per l’ermita de Santa Margarida i, començo a
notar molta fatiga, mental i física. Anem consumint quilòmetres i energies, arribem a Sant Martí
Sescorts, travessem cap a Can Patel, l’antic Sporting Club, el barri de les Cases Noves i
travessem Roda pel mig dels carrers. Sortint d’aquesta població, voregem l’Esquerda i al costat
del Ter, nou avituallament, aquí ens donen el dinar. Ja tenim 46 kms. estic força cansat i això fa
que m’atabali força i en diverses ocasions em perdi. Segueixo, però no gaire convençut, el que
fa que pateixi en un dels trams que més hauria hagut de disfrutar, ja que pugem cap a Sant
Feliuet i el Castell de Savassona, les Punxes, el Mas d’en Coll, que coincideix en el pitjor
moment, just quan més a prop de casa estic. En aquest moment prenc la decisió d’abandonar.
Amb un últim esforç enfilo cap a l’Arumí, Can Garbells i entro a Sant Julià pel cementiri,
escenificant el meu final. Arribo a les Set Fonts, a l’avituallament sobre el km. 60, amb la
decisió presa i ferma de retirar-me. En una última conversa, en David, m’intenta convèncer de
continuar fins al final, però veient que patiré molt i saben el recorregut que m’espera, finalment
hi renunci-ho. Li desitjo molta sort i l’allibero de ser el meu guia. Un autèntic plaer haver
compartit aquesta travessa amb ell i entristit per no haver-la finalitzat.


Recorregut Sant Joan de les Abadeses – Sant Julià de Vilatorta, 60 kms. amb 7h.20m., 1900 m
de desnivell positiu acumulat i quasi 9 km/h de mitja.
Jordi Casellas

6/5/11

CURSA MASSÍS DEL MONTGRÍ

Segur que anant a la platja per la zona de l'Empordà us heu fixat sempre en el castell de Montgrí, en Joan Pallàs va còrrer una cursa per el massís que acull aquest imponent castell.
Ell ens ho explica en la següent crònica:

El dia de Sant Jordi vaig córrer la primera Cursa de Muntanya de Torroella de Montgrí. És una cursa de 10 km que transcorre quasi completament pel massís del Montgrí, amb un 72% de corriols, un 23% de pistes forestals i només 500 metres d'asfalt, el tram urbà dins de Torroella que porta fins l'arribada. Es fa conjuntament amb una marxa que surt mitja hora abans.

Ha estat plovent tota la nit, però a les vuit del matí ha parat. Decideixo anar fins a la sortida en bici des de l'Estartit. Només sortir la cursa ja s'enfila cara amunt per un corriol. El terreny es força pedregòs i amb poca vegetació. Per sort està ben tapat i el sol no picarà gaire al llarg de la cursa. Aquest inici tant explosiu cara amunt fa que les pulsacions pugin de cop, i a les rampes més fortes hem de caminar. Poc desprès del km 2 s'arriba al punt més alt de la cursa, a 300 metres sobre el nivell del mar. Desprès es careneja una mica amb unes magnífiques vistes al fons del poble de l'Escala i a continuació enfilem una llarga i tècnica baixada. Aquí demostro la meva poca tècnica baixadora i m'avancen 5 corredors. Amb aquests corredors ens estarem avançant al llarg de tota la cursa ja que uns tirem més al pla, d'altres pugen molt bé i d'altres són grans baixadors.

 Al final de la baixada hi ha el primer avituallament. Veig la taula amb beguda i taronges i una noia amb una taronja i una got d'aigua a la mà. Em penso que es de l'organització i que ens ho està oferint, però davant la meva sorpresa quan li intento agafar el got ella no el deixa anar i em mira malament. Finalment em diu que està fent la caminada que ha sortit mitja hora abans i que aquell era el seu avituallament! És la primera vegada que em passa una cosa semblant, això que porto quasi quatre-centes curses fetes! Evidentment em disculpo i vaig a la taula a agafar el meu avituallament. A partir d'aquí continua el terreny irregular amb contínues pujades i baixades. Cap al km 8 arribem prop del castell de Montgrí i allí comencem la darrera baixada. Finalment entrem a Torroella i fem el darrer mig km asfaltat. Hem fet la cursa un centenar de corredors. Em quedo amb bones sensacions de la cursa realitzada i m'adono que realment són molt més agraïdes les curses de muntanya que les d'asfalt. Enhorabona als organitzadors, ja que ha estat ben organitzada, amb bona senyalització i bons avituallaments.

4/5/11

CAMPIONAT DE CATALUNYA DE RELLEUS

Atletes de Folgueroles(Jana Aguilar, Jana Coll i Albert Baronet) que corren pel club atlètic Vic, van participar dissabte passat en el Campionat de Catalunya de relleu. Destaquem la excel.lent tercera posició, medalla de bronze, de l'equip aleví femení

Aleví Femení(3x600m)
3- Jana Aguilar, Núira Selva, Violeta Illa (6'01''07

Cadet Femení (4x100m)
4- Jana Coll,Jana Coll-Cristina Riba-Clara Farrés-Olga Carro(52”89.)

Cadet Masculí (4x100m.)
Albert Baronet, Pau Surriba-Mateu Serrat,Arnau Comajoan, no va poder classificar-se per la final.

Trofeu Pratenc
D'altra banda el passat diumenmge es ca celebrar aquesta clàssica prova on va participar la Jana Coll quedant primera amb llençament de martell (33.23m.)