Hola sóc la Martina, els dies que tinc cursa em llevo a dos quarts de nou, i a les nou esmorzo un vol de cereals de xocolata ben ple.
Els horaris de la cursa són normalment pel voltant de les dotze, marxem de casa amb els pares i la meva germana per allà les deu, de vegades amb les presses ens hem descuidat el dorsal a casa. Quan arribem, el primer que fem és mirar el circuit i la distància que he de corre jo a la meva categoria aleví femení, desprès el pare em posa el dorsal i ens ajuntem les atletes de Folgueroles, correm suau i escalfem fins el moment de la sortida, allà ens hi trobem totes les altres nenes de diferents llocs, Lluçanès,Torelló,Vic ...
Quan estem a punt de començar la cursa és quan tinc més nervis, i després van passant, penso amb la nena que tinc al davant per si la puc avançar i també la llargada que té el circuit i si podré aguantar a un bon ritme fins el final.
Quan corres notes que cansa molt, però quan arribo al final m’agrada, i la gent t’anima i et felicita. Acabo molt cansada però m`ho passo molt bé. Un cop he arribat bec aigua, descanso una mica i animem les altres nenes i nens que corren.
Martina Vilar.
Un dia de cursa el meu pare em desperta de bon matí, em vesteixo i ja començo a pensar en la cursa, normalment menjo un panet amb un got de llet i cereals, la cursa comença entre les onze i les dotze, quan arribo anem a revisar el circuit, després escalfem i abans de començar em poso les bambes de claus; Quan estic a la sortida esperant que arribi el senyor de la pistola estic molt nerviós, quan començo la cursa no estic gaire cansat i nomes penso en avançar el que tinc a davant, al final cada cop estic més cansat i el que vull es acabar, un cop he acabat estic content hi encara ho estic més si he de pujar al podi a recollir un trofeu.
Gil Ralló
El dissabte els papes sempre em diuen que haig d’anar a dormir aviat perquè sinó el diumenge no tindré força i estaré cansat. A mi em costa molt però després de rondinar una estona hi vaig.
Diumenge al matí em llevo cap a les 9. Esmorzo amb poca gana, em vesteixo i anem cap al lloc del Cross. L’ Eloi i els papes també m’hi acompanyen. Marxem de casa més tard o més d’hora depenent del lloc de la cursa. Quan arribem busquem els de Folgueroles i vaig corrent i començo a jugar amb els meus amics. A vegades som molts i altres no tants. Després ens ensenyen el circuit, escalfem una mica i comencem a córrer. Quan acabo de córrer estic molt cansat i estic nerviós per pujar el podí si em toca medalla o copa. Ens esperem a l’entrega de premis i animo a tots els que conec, que són amics meus. Després anem a dinar.
Aleix Cabanes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada