21/4/12

CÒRRER EN PISTA COBERTA

Ja s'ha acabat la temporada d'atletisme en pista coberta per donar pas a les proves a l'aire lliure, cinc atletes  de Folgueroles han corregut durant aquest hivern en la pista coberta d'atletisme que hi ha a Sabadell, ells mateixos ens expliquen les seves sensacions de córrer en una instal.alció així.
Jo només  he corregut un cop a pista cuberta; vaig fer relleus amb unes companyes. Córre en una pista cuberta és una mica sèrio, perquè passes per moltes sales abans de sortir a davant de tot el públic, hi han unes normes una mica estrictes. Em va agradar molt. La diferència que hi trobo amb les altres curses és que córre amb pista cuberta és una mica aburrit perquè, tota l'estona veus el mateix i passes pel mateix lloc. Aquest cop que vaig fer pista cuberta estava molt nerviosa, perquè em feia respecte i compatía amb moltes nenes.


Aina Forcada


La pista coberta és una pista de 200 metes. Aquests 200 metres, a l’hora de córrer passen molt ràpids, i a més a més, a les curses curtes, però de carril lliure, a vegades no tens temps a adelantar. A mi, això de que sigui tan petit, no m’agrada. Però una cosa beneficiosa que té la pista coberta és que no fa aire. Crec que aquesta temporada de pista coberta ha set satisfactòria per mi i perquè he millorat les meves marques.
Albert Baronet


Jo he corregut en una pista coberta tres cops, perquè només s’hi pot anar a partir dels Infantils. Vaig córrer els 4x200 relleus i 2 vegades els 2000 m.ll.
Primer em vaig trobar que estava en un lloc massa tancat i que la gent em mirava de molt més a prop, les puntes de les pistes tenen una mica de pujada i quan estàs corrent notes com s’hi després del terra estigués buit.
Vaig notar moltes coses diferents:
Que són unes pistes que tenen sostra, enlloc de tenir 8 carrils en tenen 6, el mig hi ha una recta per fer les curses, hi ha una gàbia per fer els llançaments i el terra de la gàbia és tou, la pista és més petita, una pista normal fa 400 metres i la coberta en fa 200 per tan que tot és més curt i has de fer el dobla de voltes que a la pista normal.
Jana Aguilar


Encara que només hi he anat una vegada, la pista coberta m'ha agradat molt encara que també hi han coses que no m'agraden.
Unes de les coses que m'han agradat més és que el públic està molt més a prop teu i sents molt més la gent com t'anima i crida el teu nom, apart d'això trobo que està molt be que hi hagi una pista d'entrenament just a sota de la pista on es corren les curses, i que hi puguis anar a escalfar abans de la carrera, i per últim també trobo que el fet de estar en un edifici cobert et i deixa córrer millor
ja que no hi pot fer vent ni gaire fred. Tot-hi això també crec que té algunes coses negatives com ara que com que les voltes són tant curtes que en les curses de fons en tens que donar moltes i s'et fa molt pesat.
Però, tot i això crec que anar a competir en una cursa de pista coberta ha sigut una experiència molt positiva i m'agradaria tornar-hi algun dia.
Roger Pallàs

Córrer  en pista coberta és bastant diferent que córrer en pista a l’aire lliure. Quan corro en pista coberta, tot se’m fa més llarg. En el cas de 3000 metres, que és una de les proves que he fet tant en pista coberta com en pista a l’aire lliure es nota molt més aquesta diferència, ja que en pista a l’aire lliure faig 7 voltes i mitja, i en canvi a la coberta són 15. Tot i així m’agrada molt la pista coberta, ja que córrer allà, et sents més a prop dels que t’animen, trobo que això ajuda molt alhora de competir, sobretot quan penses que ja no pots més i et vols rendir.
Laia Aguilar








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada