L’últim diumenge de març vaig córrer la 34ª edició de la Marató de Barcelona, una prova que s’ha anat consolidant i aquest any es va convertir en la més participativa de la seva història, amb 19.500 participants. Aquest any anava força confiat a poder baixar de les tres hores i fins i tot baixar la meva marca de 2.57.56 feta el 2006, ja que les curses que havia anat fent durant l’hivern m’havien anat prou bé, havent rebaixat força les marques dels darrers anys, un fet poc habitual per algú com jo que tinc ben superats els 40 anys, associo aquesta millora al canvi d’hàbits d’alimentació que vaig començar fa un any. A més els darrers dos mesos vaig augmentar la quantitat de km entrenats per conseguir minimitzar el famós “mur” de la marató, que acostuma a aparèìxer a partir del km 30. Una visita a cal Jordi Ricart, el fisio, per acabar de posar a punt el cos 15 dies abans de la cursa i una darrera setmana amb poc entrenament per arribar descansat van ser els darrers detalls de cara a afrontar els tradicionals 42’195 km.
La cursa començava ales 8:30 des de l’Avinguda Maria Cristina. Tot Montjuic feia goig, ple de corredors i acompanyants. A la sortida vaig coincidir amb en Jordi Portell de Sant Quirze de Besora, un gran atleta que enguany fa 50 anys i que havia fet les darreres maratons al voltant de 2h 50 mn. Vam decidir anar junts fins que les forces no ens fallesin, a 4 mn/km.
Els primers km eren en pujada, direcció el Camp Nou, per desprès baixar cap a la Plaça Espanya i anar a buscar l’Eixample. Allà em vaig adonar que realment era un marató atractiva pels estrangers, que eren el 50% dels participants, ja que passaves pels punts més emblemàtics de la ciutat: la Pedrera, la Sagrada Família,…. La mitja marató era a la Meridiana i la vam passar en 1.23.48, segurament un pel massa ràpid. Encara anàvem ben frescos i vam continuar junts amb en Jordi fins el km 30, en que ell es va haver d’aturar a orinar. A partir d’aquí venia la part més dura de la prova, per la Vila Olímpica, on ja queia fort el sol i no hi havia gaire públic. Però va ser a partir del 36 a l’alçada de l’Arc de Triomf on va començar a apàreixer el mur. Per sort quedaven uns km amb molta animació: Plaça Catalunya, la Catedral, Plaça Sant Jaume, Les Rambles, tot i això de fer els km en 4 minuts justos vaig passar primer a 4.15, desprès a 4.30 i ja cap al km 40, al Paral.lel quasi anava a 5. Allà vaig tenir l’ajuda de’n Miquel Checa de Sant Hipòlit, que es trobava entre el públic i em va acompanyar durant mig km animant-me i oferint-me avituallament. Gràcies Miquel!! Tot i la pèrdua de minuts finals, la marca va ser fantàstica: 2h 52mn 35s, havia baixat en més de cinc minuts la meva millor marca!!!
La sensació a l’arribada era d’una completa buidor física, no podia fer un km més, per`alhora d’una gran alegria d’haver aconseguit els objectius proposats Allà em vaig anar abraçant amb altres companys de la comarca que també l’havien acabat, entre ells en Jordi que m’havia avançat cap al km 38 i em va acabar traient un minut.
De les nou maratons que he acabat aquesta era la sisena que feia a Barcelona desprès de córrer les de 1987-88-89-92 i 2006, i la veritat es que per fi Barcelona té una bona marató, amb un recorregut pels punts emblemàtics de la ciutat i una bona organització. La prova de tot això es que la gent s’hi ha abocat i de 4000 corredors fa 6 anys hem passat als quasi 20000 actuals.
Just acabada la marató em vaig dir que aquesta possiblement seria la darrera. Ara ja han passat uns dies i … ja ho veurem….
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada