Aquest passat
diumenge he participat en la competició més important de la meva temporada, els
campionats de Catalunya. Per aquesta competició he estat enrtenant pràcticament
tota la temporada i he estat una setmana molt nerviós.
Abans d’anar als
campionats de Catalunya a Vic, vaig haver d’anar a unes competicions prèvies
que eren a Mollet del Vallés. A Mollet per marques vaig entrar el 12, l’últim,
just. Clar, mirat des d’aquest punt de vista penses ja no cal competir quedaré
últim, però no. Sempre s’ha de tirar endavant. Ja era un dels 12 millors de
Catalunya que ja és molt.
El diumenge quan
em vaig despertar vaig dir-me “avui ha arribat el teu dia”. Era el dia de la
semana que estaba més tranquil. Quan vaig arribar a les pistes amb vaig trovar
altres companys d’atletisme molt nerviosos. Em van mig encomenar els nervis,
perquè a mesura que s’acostava l’hora més nerviós estava. Mica en mica vaig
anar veient els contrincants i vaig anar mirant les possibilitats, ho podía fer
bé. Mentrestant escalfava anava visualitzant la carrera.
A la sortida
tenia una confiança en mi mateix molt gran i en sentir el tret vaig sortir. Em
sentia valent i amb ganes. Durant la cursa sentia molta gent animant-me. Això em
feia guanyar forces.
En acabar, vaig
sentir una sensació d’orgull i felicitat alhora. Havia quedat vuitè i a més a
més havia fet una carrera espectacular. No havia fet la millor marca personal,
però havia corregut molt bé. M’ha quedat una impressió molt bona. Ara estic
molt content, a més a més, vaig ser l’atleta del C.A.Vic amb més punts i em van
donar regals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada