En Jordi Casellas, juntament amb en David Vizacino, van participar a la prova de resistència del merdià verd 70 km de Sant Joan de les Abadesses fins a Viladrau. En Jordi ens explica la seva experiència:
Feia temps que volia participar en alguna travessa de muntanya de mitja-llarga distància i,
després de no poder participar “al camí dels matxos 2011”, vaig estar buscant una prova
d’aquest tipus.
El Meridià Verd, l’organitza Intemperie i em va semblar un repte interessant. 75 Kms des de
Sant Joan de les Abadesses a Viladrau.
1 de Maig, 6’30 hores del matí, sortida acompanyat d’en David Vizcaíno, amb experiència en
aquest tipus de curses. Comencem suaus, enfilant-nos cap a Vallfogona del Ripollès, passant
pel coll de la Dima i el Coll de les Fonts de l’Orri. Molt desnivell però paratges preciosos.
Arribem a Vallfogona, al km. 7, primer avituallament. De seguida ens enfilem cap a les Artigues,
el Castell de Milany, Coll de l’home mort, un tram de molta pujada dura per corriols i pista fins a
coronar el coll de Cristòfol. Planegem fins al Puig de Palou, per corriols de muntanya i baixem
fins a Palou Xic, per pista cap a Vidrà, sobre el km. 20. Segon avituallament. Tot seguit ens
dirigim cap a Sant Pere de Torelló passant per Santa Bàrbara, Degollats, travessant el riu Ges
quatre vegades i anant a espetegar a la carretera de la Vola. Aquí toca córrer per la carretera,
al menys quatre interminables quilòmetres. Després una pista forestal ens porta al segon
avituallament, situat al costat de l’eix Vic-Olot, aproximadament al km. 32. Continuem la marxa.
Torna a tocar una carretera asfaltada, passant per l’ermita de Santa Margarida i, començo a
notar molta fatiga, mental i física. Anem consumint quilòmetres i energies, arribem a Sant Martí
Sescorts, travessem cap a Can Patel, l’antic Sporting Club, el barri de les Cases Noves i
travessem Roda pel mig dels carrers. Sortint d’aquesta població, voregem l’Esquerda i al costat
del Ter, nou avituallament, aquí ens donen el dinar. Ja tenim 46 kms. estic força cansat i això fa
que m’atabali força i en diverses ocasions em perdi. Segueixo, però no gaire convençut, el que
fa que pateixi en un dels trams que més hauria hagut de disfrutar, ja que pugem cap a Sant
Feliuet i el Castell de Savassona, les Punxes, el Mas d’en Coll, que coincideix en el pitjor
moment, just quan més a prop de casa estic. En aquest moment prenc la decisió d’abandonar.
Amb un últim esforç enfilo cap a l’Arumí, Can Garbells i entro a Sant Julià pel cementiri,
escenificant el meu final. Arribo a les Set Fonts, a l’avituallament sobre el km. 60, amb la
decisió presa i ferma de retirar-me. En una última conversa, en David, m’intenta convèncer de
continuar fins al final, però veient que patiré molt i saben el recorregut que m’espera, finalment
hi renunci-ho. Li desitjo molta sort i l’allibero de ser el meu guia. Un autèntic plaer haver
compartit aquesta travessa amb ell i entristit per no haver-la finalitzat.
Recorregut Sant Joan de les Abadeses – Sant Julià de Vilatorta, 60 kms. amb 7h.20m., 1900 m
de desnivell positiu acumulat i quasi 9 km/h de mitja.
Jordi Casellas
9/5/11
6/5/11
CURSA MASSÍS DEL MONTGRÍ
Segur que anant a la platja per la zona de l'Empordà us heu fixat sempre en el castell de Montgrí, en Joan Pallàs va còrrer una cursa per el massís que acull aquest imponent castell.
Ell ens ho explica en la següent crònica:
El dia de Sant Jordi vaig córrer la primera Cursa de Muntanya de Torroella de Montgrí. És una cursa de 10 km que transcorre quasi completament pel massís del Montgrí, amb un 72% de corriols, un 23% de pistes forestals i només 500 metres d'asfalt, el tram urbà dins de Torroella que porta fins l'arribada. Es fa conjuntament amb una marxa que surt mitja hora abans.
Ha estat plovent tota la nit, però a les vuit del matí ha parat. Decideixo anar fins a la sortida en bici des de l'Estartit. Només sortir la cursa ja s'enfila cara amunt per un corriol. El terreny es força pedregòs i amb poca vegetació. Per sort està ben tapat i el sol no picarà gaire al llarg de la cursa. Aquest inici tant explosiu cara amunt fa que les pulsacions pugin de cop, i a les rampes més fortes hem de caminar. Poc desprès del km 2 s'arriba al punt més alt de la cursa, a 300 metres sobre el nivell del mar. Desprès es careneja una mica amb unes magnífiques vistes al fons del poble de l'Escala i a continuació enfilem una llarga i tècnica baixada. Aquí demostro la meva poca tècnica baixadora i m'avancen 5 corredors. Amb aquests corredors ens estarem avançant al llarg de tota la cursa ja que uns tirem més al pla, d'altres pugen molt bé i d'altres són grans baixadors.
Al final de la baixada hi ha el primer avituallament. Veig la taula amb beguda i taronges i una noia amb una taronja i una got d'aigua a la mà. Em penso que es de l'organització i que ens ho està oferint, però davant la meva sorpresa quan li intento agafar el got ella no el deixa anar i em mira malament. Finalment em diu que està fent la caminada que ha sortit mitja hora abans i que aquell era el seu avituallament! És la primera vegada que em passa una cosa semblant, això que porto quasi quatre-centes curses fetes! Evidentment em disculpo i vaig a la taula a agafar el meu avituallament. A partir d'aquí continua el terreny irregular amb contínues pujades i baixades. Cap al km 8 arribem prop del castell de Montgrí i allí comencem la darrera baixada. Finalment entrem a Torroella i fem el darrer mig km asfaltat. Hem fet la cursa un centenar de corredors. Em quedo amb bones sensacions de la cursa realitzada i m'adono que realment són molt més agraïdes les curses de muntanya que les d'asfalt. Enhorabona als organitzadors, ja que ha estat ben organitzada, amb bona senyalització i bons avituallaments.
Ell ens ho explica en la següent crònica:
El dia de Sant Jordi vaig córrer la primera Cursa de Muntanya de Torroella de Montgrí. És una cursa de 10 km que transcorre quasi completament pel massís del Montgrí, amb un 72% de corriols, un 23% de pistes forestals i només 500 metres d'asfalt, el tram urbà dins de Torroella que porta fins l'arribada. Es fa conjuntament amb una marxa que surt mitja hora abans.
Ha estat plovent tota la nit, però a les vuit del matí ha parat. Decideixo anar fins a la sortida en bici des de l'Estartit. Només sortir la cursa ja s'enfila cara amunt per un corriol. El terreny es força pedregòs i amb poca vegetació. Per sort està ben tapat i el sol no picarà gaire al llarg de la cursa. Aquest inici tant explosiu cara amunt fa que les pulsacions pugin de cop, i a les rampes més fortes hem de caminar. Poc desprès del km 2 s'arriba al punt més alt de la cursa, a 300 metres sobre el nivell del mar. Desprès es careneja una mica amb unes magnífiques vistes al fons del poble de l'Escala i a continuació enfilem una llarga i tècnica baixada. Aquí demostro la meva poca tècnica baixadora i m'avancen 5 corredors. Amb aquests corredors ens estarem avançant al llarg de tota la cursa ja que uns tirem més al pla, d'altres pugen molt bé i d'altres són grans baixadors.
4/5/11
CAMPIONAT DE CATALUNYA DE RELLEUS
Atletes de Folgueroles(Jana Aguilar, Jana Coll i Albert Baronet) que corren pel club atlètic Vic, van participar dissabte passat en el Campionat de Catalunya de relleu. Destaquem la excel.lent tercera posició, medalla de bronze, de l'equip aleví femení
Aleví Femení(3x600m)
3- Jana Aguilar, Núira Selva, Violeta Illa (6'01''07
Cadet Femení (4x100m)
4- Jana Coll,Jana Coll-Cristina Riba-Clara Farrés-Olga Carro(52”89.)
Cadet Masculí (4x100m.)
Albert Baronet, Pau Surriba-Mateu Serrat,Arnau Comajoan, no va poder classificar-se per la final.
Trofeu Pratenc
D'altra banda el passat diumenmge es ca celebrar aquesta clàssica prova on va participar la Jana Coll quedant primera amb llençament de martell (33.23m.)
3- Jana Aguilar, Núira Selva, Violeta Illa (6'01''07
Cadet Femení (4x100m)
4- Jana Coll,Jana Coll-Cristina Riba-Clara Farrés-Olga Carro(52”89.)
Cadet Masculí (4x100m.)
Albert Baronet, Pau Surriba-Mateu Serrat,Arnau Comajoan, no va poder classificar-se per la final.
Trofeu Pratenc
D'altra banda el passat diumenmge es ca celebrar aquesta clàssica prova on va participar la Jana Coll quedant primera amb llençament de martell (33.23m.)
28/4/11
ALTRES ESPORTS(IV): ORIENTACIÓ ESPORTIVA - JORDI SALES
Amb 525 mesos a cada cama, en Jordi Sales és un apassionat de l'esport. I de l'esport en general doncs ha practicat diverses disciplines com l'atletimse, l'esquí de muntanya, btt, raids,..., tant en versió competitiva com senzillament per gaudir-ne. Des de fa 13 anys l'orientació esportiva ocupa una part important en la seva activitat esportiva. Un esport que als països nòridcs fa més de 100 anys que es practica i que va arribar a Catalunya a finals dels anys 80.
-Quin esport o esports fas?
Ara faig orientació esportiva, tant a peu com amb bici.
És un mixte entre l’atletisme i la muntanya, amb un mapa a les mans.
-Perque que aquest?
Les curses són al mig de la natura, fora camins, cap atleta passa pel mateix lloc… és una sensació “salvatge” i de llibertat molt gran.
Les curses d’orientació són una combinació de físic, tècnica, tàctica i estratègia que les fan que siguin molt exigents. Saber modular adequadament aquests components és molt complex; enganxa molt.
-Entrenes o practiques molt sovint?
Em preparo menys del que voldria però prou tenint en compte que vull dedicar una part important del meu temps a la família i a les feines; faig unes 4 o 5 sessions setmanals. En resum faig 1 entrenament fort a la setmana, 1 o 2 de mitjans i la resta són de tècnica i/o recuperació. Molt important dormir el suficient i alimentar-se correctamente.
Normalment competeixo casi cada cap de setmana, de març a octubre.
-Cansa molt? T’agrada cansar-te?
Sí que cansen, sobretot si ets capaç d’aplicar al màxim els 4 factors que he comentat; però cansar-se no necessariament és una cosa negativa; per això cal preparar-se bé, per què el cansament aparegui tard i que quan ho fagi el poguem tolerar bé.
-Perque ho fas? Perque t’agrada? Quines sensacions tens fent esport?
Estem “dissenyats” per fer activitat física, més que no pas per estar hores davant d’una pantalla. Els nostre avantipassats es passaven el dia corrent per caçar o bé per fugir dels perills. Naltros, per sort, encara no hem perdut aquesta part de l’ADN. Si puc entrenar estic molt més content que no pas si no ho faig, i em trobo molt millor. Fer esport és sinònim de salut. També et permet fer una vida social molt maca. Gràcies a l’esport tinc amics i companys a tot Catalunya i a mig món!
-Competeixes? t’agrada competir?
M’agrada competir, cal saber competir; a la vida ens cal competir per tot!
Només algunes vegades guanyes, per això és molt important saber gaudir de cada cursa.
-Si competeixes digue’ns els teus millors resultats.
He estat campió de Catalunya en varies ocasions, disciplines (esquí de muntanya i orientació) i modalitats (d’orientació: esprint, mitja, relleus i raid)
També he estat campió d’Espanya en varies ocasions i modalitats d’orientació (relleus i raid).
De tota manera hi ha curses/resultats dels quals n’estic molt content i no m’he posat dels 5 o 10 primers. Si ens preparem bé, amb dedicació i determinació, hem de saber valorar el nostre rendiment/resultat més enllà de comparar-nos amb els altres.
T'ha permés conèixer món i persones?
Quan un club organitza una cursa procura escollir les millors zones i més maques del seu entorn. Quan viatges pel món amb l’excusa de còrrer orientació descobreixes petits tresors que estan fora dels circuits turístics habituals. Normalment a les curses d’arreu et trobes els habituals de sempre, de procedències ben variades, i acabes fent relació. Aprens el bò i millor de cada indret i després ho apliques a les curses i entrenaments que fem a Catalunya.
Com vius l'esport que fas? El paisatge és important quan el practiques?
La orientació em permet fer activitat física gaudint de cada passa i de cada racó. És un dels factors importants de la meva vida; em dóna qualitat de vida.
La bellesa del paisatge, el seu estat natural, la seva tranquilitat amb la seva gent (pagesia) són la gràcia d’aquest esport. Es pot fer orientación en un garatge, però no seria el mateix, oi?
Perque recomanaries practicar-lo?
A cada entrenament i a cada cursa, per més experiència que tinguis, aprèns coses. Mai en saps prou. Sempre et pots superar, sobretot tècnica, tàctica i estratégicamente. Cada mapa, cada terreny, cada traçat són diferents. No et pots aburrir mai, mai. Enganxa moltíssim. És complertíssim i tota la família pot participar-hi!
Moltes gràcies Jordi.
Us deixem amb un video d'introducció a aquest esport realitzat pel govern de les illes balears
Ara faig orientació esportiva, tant a peu com amb bici.
És un mixte entre l’atletisme i la muntanya, amb un mapa a les mans.
-Perque que aquest?
Les curses són al mig de la natura, fora camins, cap atleta passa pel mateix lloc… és una sensació “salvatge” i de llibertat molt gran.
Les curses d’orientació són una combinació de físic, tècnica, tàctica i estratègia que les fan que siguin molt exigents. Saber modular adequadament aquests components és molt complex; enganxa molt.
-Entrenes o practiques molt sovint?
Em preparo menys del que voldria però prou tenint en compte que vull dedicar una part important del meu temps a la família i a les feines; faig unes 4 o 5 sessions setmanals. En resum faig 1 entrenament fort a la setmana, 1 o 2 de mitjans i la resta són de tècnica i/o recuperació. Molt important dormir el suficient i alimentar-se correctamente.
Normalment competeixo casi cada cap de setmana, de març a octubre.
-Cansa molt? T’agrada cansar-te?
Sí que cansen, sobretot si ets capaç d’aplicar al màxim els 4 factors que he comentat; però cansar-se no necessariament és una cosa negativa; per això cal preparar-se bé, per què el cansament aparegui tard i que quan ho fagi el poguem tolerar bé.
-Perque ho fas? Perque t’agrada? Quines sensacions tens fent esport?
Estem “dissenyats” per fer activitat física, més que no pas per estar hores davant d’una pantalla. Els nostre avantipassats es passaven el dia corrent per caçar o bé per fugir dels perills. Naltros, per sort, encara no hem perdut aquesta part de l’ADN. Si puc entrenar estic molt més content que no pas si no ho faig, i em trobo molt millor. Fer esport és sinònim de salut. També et permet fer una vida social molt maca. Gràcies a l’esport tinc amics i companys a tot Catalunya i a mig món!
-Competeixes? t’agrada competir?
M’agrada competir, cal saber competir; a la vida ens cal competir per tot!
Només algunes vegades guanyes, per això és molt important saber gaudir de cada cursa.
-Si competeixes digue’ns els teus millors resultats.
He estat campió de Catalunya en varies ocasions, disciplines (esquí de muntanya i orientació) i modalitats (d’orientació: esprint, mitja, relleus i raid)
També he estat campió d’Espanya en varies ocasions i modalitats d’orientació (relleus i raid).
De tota manera hi ha curses/resultats dels quals n’estic molt content i no m’he posat dels 5 o 10 primers. Si ens preparem bé, amb dedicació i determinació, hem de saber valorar el nostre rendiment/resultat més enllà de comparar-nos amb els altres.
T'ha permés conèixer món i persones?
Quan un club organitza una cursa procura escollir les millors zones i més maques del seu entorn. Quan viatges pel món amb l’excusa de còrrer orientació descobreixes petits tresors que estan fora dels circuits turístics habituals. Normalment a les curses d’arreu et trobes els habituals de sempre, de procedències ben variades, i acabes fent relació. Aprens el bò i millor de cada indret i després ho apliques a les curses i entrenaments que fem a Catalunya.
Com vius l'esport que fas? El paisatge és important quan el practiques?
La orientació em permet fer activitat física gaudint de cada passa i de cada racó. És un dels factors importants de la meva vida; em dóna qualitat de vida.
La bellesa del paisatge, el seu estat natural, la seva tranquilitat amb la seva gent (pagesia) són la gràcia d’aquest esport. Es pot fer orientación en un garatge, però no seria el mateix, oi?
Perque recomanaries practicar-lo?
A cada entrenament i a cada cursa, per més experiència que tinguis, aprèns coses. Mai en saps prou. Sempre et pots superar, sobretot tècnica, tàctica i estratégicamente. Cada mapa, cada terreny, cada traçat són diferents. No et pots aburrir mai, mai. Enganxa moltíssim. És complertíssim i tota la família pot participar-hi!
Moltes gràcies Jordi.
Us deixem amb un video d'introducció a aquest esport realitzat pel govern de les illes balears
19/4/11
ALTRES ESPORTS(III): BTT- FRANCESC FREIXER
Amb 32 anys en Francesc Freixer és un apassionat de la bicicleta de muntanya, ho podeu descobrir en aquesta entrevista:
-Quin esport o esports fas?
BTT (XC: en circuits on es dónen voltes (3, 4 o 5 depenent de la llargada del circuit) i el total de la cursa són entre 30 i 40 kms i MARATHON que són curses de 60 kms o més, en recorreguts llargs d'una sola volta) i DUATLÓ DE MUNTANYA que combina BTT amb circuits de cros a peu. (També faig duatlons d'alta muntanya que és el mateix però amb desnivells molt més grans ja que en els trams a peu es pujen cims de muntanyes.)
-Perque que aquest?
Em vaig aficionar a la BTT al "boom" que hi va haver fa 15 anys i ja de ben petit que practicava atletisme i tenia motivació per la competició
-Entrenes o practiques molt sovint?
Intento fer un sol dia de descans a la setmana i els altres dies faig entrenament o competició.
-Cansa molt? T’agrada cansar-te?
Sí que cansa físicament però és més dur quan et canses psicològicament (de cap) ja que amb poques ganes i entrenant sol els entrenaments es fan molt més difícils. Normalment crec que en un entrenament em canso més de cap que de cames i el dia de la competició (amb un objectiu i una motivació clara) és a la inversa. En conclusió, m'agrada cansar-me i patir en l'entrenament per el dia de la competició no haver-ho de fer.
-Perque ho fas?Perque t’agrada?Quines sensacions tens fent esport?
Ho faig per sentir-me bé amb mi mateix, tot i que he arribat a un nivell que també he de fer-ho per obligació ja que he de quedar bé amb els meus patrocinadors i donar la talla. Fer esport, sobretot per muntanya com faig jo és molt satisfactori per veure com amb el teu esforç superes desnivells i aconsegueixes fites. A més a més la BTT es gaudeix molt també en les baixades i amb la sensació de velocitat i buscant el límit sobre la bicicleta per camins plens d'obstacles.
La sensació més gran és però la que tens quan, havent disfrutat sobre la teva bici, arribes a la meta i aconsegueixes la victòria o una posició que tu puguis considerar victoriosa en aquella cursa.
-Competeixes? t’agrada competir?
Sí, segurament sense la competició em faltaria motivació per seguir entrenant i superant-me.
-Si competeixes digue’ns els teus millors resultats:
Campió de Catalunya absolut de duatló de muntanya 2010 i 2011
Campió de Catalunya categoria Elit BTT 2010
3r classificat absolut Copa Catalana BTT 2010 (puntuable a llarg de tot l'any)
6è classificat absolut Open Espanya BTT 2010 (puntuable a llarg de tot l'any)
3r classificat absolut Open Espanya Marathon 2009 (puntuable a llarg de tot l'any)
Sotscampió de Catalunya BTT Marathon 2008 i 2009
T'ha permés conèixer món i persones?
Sí, el fet de competir gairebé cada setmana en llocs i amb persones diferents, fa que facis molts amics (tant companys d'equip i d'entrenament com rivals) i que coneguis molt bé el territori, sobretot Catalunya, però també he voltat per Espanya i el més lluny on he anat a competir és a la Patagònia a Argentina. Voltar món et fa coneixer la geografia, els paisatges, la gastronomia i les maneres de fer i de viure de gent diferent a tu.
Com vius l'esport que fas?
Intento gaudir de cada entrenament i cada competició que faig, buscant alicients diferents a cada cosa que faig i variant els entrenaments en funció del temps que disposo i fent diferents disciplines (BTT, bici de carretera, cursa a peu...) i amb diferents ritmes i intensitats, sol o acompanyat.
El paisatge és important quan el practiques?
Sí, tant el paisatge com la dificultat dels camins que faig són un punt molt motivador sobretot a l'hora d'entrenar, ja que en competició vas tant concentrat i amb tant esforç que no n'hi pots fer gaire cas.
Perque recomanaries practicar-lo?
Perquè tant córrer com anar amb bici és un esport d'esforç i superació personal, i per gaudir de la natura i per la satisfacció que dóna poder fer una baixada a tota velocitat després d'haver fet l'esforç de pujar.
Gràcies Francesc i moltes pedalades.
BTT (XC: en circuits on es dónen voltes (3, 4 o 5 depenent de la llargada del circuit) i el total de la cursa són entre 30 i 40 kms i MARATHON que són curses de 60 kms o més, en recorreguts llargs d'una sola volta) i DUATLÓ DE MUNTANYA que combina BTT amb circuits de cros a peu. (També faig duatlons d'alta muntanya que és el mateix però amb desnivells molt més grans ja que en els trams a peu es pujen cims de muntanyes.)
-Perque que aquest?
Em vaig aficionar a la BTT al "boom" que hi va haver fa 15 anys i ja de ben petit que practicava atletisme i tenia motivació per la competició
-Entrenes o practiques molt sovint?
Intento fer un sol dia de descans a la setmana i els altres dies faig entrenament o competició.
-Cansa molt? T’agrada cansar-te?
Sí que cansa físicament però és més dur quan et canses psicològicament (de cap) ja que amb poques ganes i entrenant sol els entrenaments es fan molt més difícils. Normalment crec que en un entrenament em canso més de cap que de cames i el dia de la competició (amb un objectiu i una motivació clara) és a la inversa. En conclusió, m'agrada cansar-me i patir en l'entrenament per el dia de la competició no haver-ho de fer.
-Perque ho fas?Perque t’agrada?Quines sensacions tens fent esport?
Ho faig per sentir-me bé amb mi mateix, tot i que he arribat a un nivell que també he de fer-ho per obligació ja que he de quedar bé amb els meus patrocinadors i donar la talla. Fer esport, sobretot per muntanya com faig jo és molt satisfactori per veure com amb el teu esforç superes desnivells i aconsegueixes fites. A més a més la BTT es gaudeix molt també en les baixades i amb la sensació de velocitat i buscant el límit sobre la bicicleta per camins plens d'obstacles.
La sensació més gran és però la que tens quan, havent disfrutat sobre la teva bici, arribes a la meta i aconsegueixes la victòria o una posició que tu puguis considerar victoriosa en aquella cursa.
-Competeixes? t’agrada competir?
Sí, segurament sense la competició em faltaria motivació per seguir entrenant i superant-me.
-Si competeixes digue’ns els teus millors resultats:
Campió de Catalunya absolut de duatló de muntanya 2010 i 2011
Campió de Catalunya categoria Elit BTT 2010
3r classificat absolut Copa Catalana BTT 2010 (puntuable a llarg de tot l'any)
6è classificat absolut Open Espanya BTT 2010 (puntuable a llarg de tot l'any)
3r classificat absolut Open Espanya Marathon 2009 (puntuable a llarg de tot l'any)
Sotscampió de Catalunya BTT Marathon 2008 i 2009
T'ha permés conèixer món i persones?
Sí, el fet de competir gairebé cada setmana en llocs i amb persones diferents, fa que facis molts amics (tant companys d'equip i d'entrenament com rivals) i que coneguis molt bé el territori, sobretot Catalunya, però també he voltat per Espanya i el més lluny on he anat a competir és a la Patagònia a Argentina. Voltar món et fa coneixer la geografia, els paisatges, la gastronomia i les maneres de fer i de viure de gent diferent a tu.
Com vius l'esport que fas?
Intento gaudir de cada entrenament i cada competició que faig, buscant alicients diferents a cada cosa que faig i variant els entrenaments en funció del temps que disposo i fent diferents disciplines (BTT, bici de carretera, cursa a peu...) i amb diferents ritmes i intensitats, sol o acompanyat.
El paisatge és important quan el practiques?
Sí, tant el paisatge com la dificultat dels camins que faig són un punt molt motivador sobretot a l'hora d'entrenar, ja que en competició vas tant concentrat i amb tant esforç que no n'hi pots fer gaire cas.
Perque recomanaries practicar-lo?
Perquè tant córrer com anar amb bici és un esport d'esforç i superació personal, i per gaudir de la natura i per la satisfacció que dóna poder fer una baixada a tota velocitat després d'haver fet l'esforç de pujar.
Gràcies Francesc i moltes pedalades.
15/4/11
CURSA DELS GITANOS A TARADELL
El passat diumenge és va celebrar a Taradell la primera cursa dels gitanos, on hi van participar tres folguerolencs amb aquests resultats:
15è- Xavi Quintas (2.05.49)
16è-Jordi Casellas (2.07.35)
66ena- Mireia Bou (3.05.59)
En Jordi i la Mireia ens expliquen com els va anar:
15è- Xavi Quintas (2.05.49)
16è-Jordi Casellas (2.07.35)
66ena- Mireia Bou (3.05.59)
Diumenge 10 d’abril, Taradell 9:30 h. matí, ens dónen la sortida de la 1ª cursa dels Gitanos, una cursa dura, tècnica i amb la dificultat afegida de la calor. La sortida es massa ràpida per mi. Surto buscant el meu ritme, ja que els quasi 1000 m de desnivell positiu i els 23’5 km d’un recorregut atractiu fan agafar-m’ho amb calma. Al km. 5 i després d’avançar els massa optimistes, trobo dos companys de cursa amb bon ritme, sense destorbar-nos cobrim el recorregut, trobant bons i complets
avituallaments. A mig recorregut, forces corriols, travessem alguns rierols i algun
error de marcatge fa que ens perdem uns quants cops, errors comprensibles en una
primera edició de la cursa. Al voltant del km. 17 o 18 arribem al punt més alt de la cursa i toca l’última part de baixada, vorejant el camping La Vall, en direcció a la urbanització de Goitallops, el
final és molt ràpid i ja només amb un company, ens dirigim cap a la meta. Acabo fent un temps oficiós de 2:07:30 i una posició per confirmar.
Jordi
És diumenge 10 d’abril, cursa dels Gitanos. A les 9:00 h del matí encara no tinc clar quin recorregut fer, 10 km. o 22 km. Finalment, i després de molt rumiar, faig el recorregut de 22 km. Molta calma a la sortida, ja que el més important és completar la cursa. Uns primers km durs, amb una petita caiguda, la calor i la inexperiència van sumant dificultats a la meva cursa. Al km. 8 aproximadament, un altre participant veterà i expert, amb més de 45 maratons finalitzades m’acompanya i ajuda mentalment, fent més suportable el pas dels kms. Arribant al punt més alt de la cursa molt endurit per la forta calor, passem l’últim avituallament confirmant-nos que els últims kms. són de baixada, omplint-me de moral. La baixada cap a Goitallops és molt ràpida, i vaig amb molt de compte perquè finalitzar és el meu objectiu, assolint-lo cansada, però molt satisfeta en aproximadament 3:05.
Mireia
10/4/11
ALTRES ESPORTS(II): ESCALADA- DANI CONILL MIRALPEIX
Amb 24 anys, en Dani ja porta deu anys pràcticant escalada, un esport que desde fa uns anys ha guanyat molts adeptes. Aquesta és la visó que en té en Dani:
Perquè que aquest esport?
Tots els esports (o molts) són bons i vàlids per mantenir-se en forma. Només alguns, a més, aconsegueixen que quan els practiquis t'ho passis bé i disfrutis. Però pocs formen part de la teva manera de viure i aconsegueixen il·lusionarte, motivar-te i superar-te com ho fa l'escalada.
Com vas conèixer i et vas iniciar en aquest esport?
El meu pare sempre ha estat molt lligat al món de la muntanya i a la Unió Excursionista de Vic, i ell ja m'hi portava de petit, però més a caminar i en BTT. Jo mica en mica vaig anar-me ficant més en el món i vaig descobrir el rocòdrom Joan Colet de Vic, on vaig començar a anar iniciar-me en l'escalada un parell de cops per setmana amb un meu amic. Mica en mica vaig anar coneixent a gent, sobretot més gran, amb qui vaig començar a sortir a escalar a fora, en roca, bàsicament escalada esportiva. Posteriorment vaig anar descobrint més disciplines relacionades, com la via llarga, el bloc, el psicobloc, etc
Tots els esports (o molts) són bons i vàlids per mantenir-se en forma. Només alguns, a més, aconsegueixen que quan els practiquis t'ho passis bé i disfrutis. Però pocs formen part de la teva manera de viure i aconsegueixen il·lusionarte, motivar-te i superar-te com ho fa l'escalada.
Com vas conèixer i et vas iniciar en aquest esport?
El meu pare sempre ha estat molt lligat al món de la muntanya i a la Unió Excursionista de Vic, i ell ja m'hi portava de petit, però més a caminar i en BTT. Jo mica en mica vaig anar-me ficant més en el món i vaig descobrir el rocòdrom Joan Colet de Vic, on vaig començar a anar iniciar-me en l'escalada un parell de cops per setmana amb un meu amic. Mica en mica vaig anar coneixent a gent, sobretot més gran, amb qui vaig començar a sortir a escalar a fora, en roca, bàsicament escalada esportiva. Posteriorment vaig anar descobrint més disciplines relacionades, com la via llarga, el bloc, el psicobloc, etc
Entrenes o practiques molt sovint?
Com tot a la vida, va a èpoques. Quan vaig començar estava super motivat i podia escalar 5 dies a la setmana, o fins i tot més. He passat per èpoques on he deixat completament d'escalar durant mig any, per diversos motius. D'altres per mantenir-me, d'altres per diversió, d'altres per superació. Actualment estic escalant uns 4 dies a la setmana, alguns al rocòdrom o plafó si no tinc tant temps o, quan puc, en roca natural.
Cansa molt? T’agrada cansar-te?
Tot depèn de com t'ho agafis. Pots anar a escalar vies que siguin molt fàcils pel simple fet de disfrutar dels moviments. Però també pots anar a buscar el teu límit i intentar vies cada vegada més difícils, que et suposen un esforç molt gran. Escalar, si hi vas en serio, és un dels esports més complerts que hi ha, ja que treballes tant el troc superior com inferior, de vegades més aeròbic i altres més anaeròbic, alguns cops força explosiva i altres més resistència. I realment, després d'un dia dur d'escalada estàs rebentat, però a mi personalment m'encanta aquesta sensació d'haver-ho donat tot a la roca.
Cansa molt? T’agrada cansar-te?
Tot depèn de com t'ho agafis. Pots anar a escalar vies que siguin molt fàcils pel simple fet de disfrutar dels moviments. Però també pots anar a buscar el teu límit i intentar vies cada vegada més difícils, que et suposen un esforç molt gran. Escalar, si hi vas en serio, és un dels esports més complerts que hi ha, ja que treballes tant el troc superior com inferior, de vegades més aeròbic i altres més anaeròbic, alguns cops força explosiva i altres més resistència. I realment, després d'un dia dur d'escalada estàs rebentat, però a mi personalment m'encanta aquesta sensació d'haver-ho donat tot a la roca.
Perque ho fas?Perque t’agrada?Quines sensacions tens fent esport?
Escalo perquè m'agrada disfrutar dels moviments que em permet fe rla roca, perquè m'agrada buscar el meu límit i superar-me, perquè m'agrada estar en forma, perquè estas a llocs increïbles, perquè estas amb gent molt maca que ho disfruta de la mateixa manera que tu, perquè em genera adrenalina, perquè quan arribo a adalt d'una via em sento genial, perquè quan un pas no em surt hi he de tornar l'endemà... uuff...
Competeixes? t’agrada competir?
No. Havia competit en algun campionat de Catalunya quan feia poc que començava i per pressions d'altra gent, però de seguida vaig veure que jo no estic fet per competir. Jo estic fet per escalar i disfrutar-ho en la seva essència, escalar per mi i superar-me a mi mateix, no a algú altre. No m'agraden les coses que impliquen oposició, sinó col·laboració.
Si competeixes digue’ns els teus millors resultats?
No són rellevants, ja que en competició em posava molt nerviós i no podia donar el millor de mi mateix.
Com vius l'escalada?El paisatge és important quan practiques escalada?
L'escalada és una manera de fer esport i tenir una il·lusió, una via que et motiva, que et fa disfrutar i que, quan aconsegueixes fer, t'omple d'alegria. Però el fet que impliqui estar en un lloc envoltat de natura i amb paisatges fantàstics és un requisit que cada vegada ha anat prenent més importància per mi a l'hora d'escollir els llocs on anar a escalar o fins i tot els llocs on anar de viatge. Pots fer una via bonica en un lloc mediòdre o una via bonica en un lloc bonic. Això ho diu tot... La vida està feta de moments i imatges.
T'ha permés conèixer món i persones?
Definitivament, ha estat una de les coses que m'ha fet disfrutar més, m'ha fet conèixer més gent i m'ha portat a voltar món i a conèixer llocs, no només a Catalunya o Espanya sinó arreu del món. L'escalada enganxa molt no només com a esport, sinó com a manera de viure i entendre les coses. A l'escalada li dec molts dels amics que tinc, experiències que he viscut i moments de gran plenitud i, en definitiva, això és el que busquem a la vida no?Gràcies Dani que continuïs gaudint de l'escalad com quelcom més que un esport. Podeu veure un video de Ramón Julian(de Manlleu, in dels millors escaladors actuals) en una via de 9a+ La Rambla.
bject width="400" height="330">
Subscriure's a:
Missatges (Atom)