OLLA DE NÚRIA 2011

Olla de Núria. en Jordi Casellas hi va participar i ens ho explica.:

El diumenge 17 de juliol es cel.lebrava la 5ª Edició de la Cursa Clàssica de l’Olla de Núria, i jo, era un dels 660 afortunats que hi participava.


Amb molta il.lusió i respecte, vaig llevar-me a les 4:00 de la matinada, creuant els dits perquè les previsions meteorològiques fallessin un cop més i així disputar la cursa amb normalitat. Esmorzo i amb el cotxe cap a Queralbs, on només d’arribar ja es respirava l’ambient d’una prova diferent. Trobo els primers coneguts, i puntuals amb el cremallera ens enfilem cap a Núria. Bona organització i amb experiència, ja que entregar 660 dorsals sense fer-te perdre la paciència té molt de mèrit. Després d’un complet breafing, on ens expliquen els passos que es seguiran en cas de mal temps, els horaris màxims als controls de pas i els canvis obligats per medi ambient en el recorregut. Surto a escalfar i tot seguit ens donen la sortida, una volta al Santuari i ens dirigim cap al Puigmal, pel forat de l’Embut, un recorregut sempre ascendent que ens porta al primer habituallament i control de pas, al Km. 3,5, a la Coma de l’Embut, a 2.500 m., acabem de pujar cap al Puigmal a 2.910 m., on hi ha el segon habituallament i control de pas. Aquí arriba una de les sorpreses més agradables de la cursa, ja que hi ha molta gent animant, fins i tot coneguts que quan et criden pel teu nom, s’et posa la pell de gallina, bé, també els 40 km/h de vent i el –1ºC de sensació tèrmica del Cim del Puigmal, el km. 5. He corregut poc, he caminat molt, se m’ha fet llarguíssim i pesat, he gastat un munt d’energies i només penso amb el que encara em queda… Baixem cap a la Collada d’Er, a 2.760 m. i comencem el tobogant de pujades i baixades que ho complica tot, ja que es fa imposible agafar un ritme, i he de reconèixer a més, que s’em va fer molt difícil compartir el recorregut amb tots els altres participants, ja que ens destorbàvem els uns als altres, i en algun moment, inclús em vaig sentir molt incòmode. Passem pel Pic Petit, a 2.812 m., el Pic del Puigmal de Segre, a 2.848 m., i arribem al Coll de Finestrelles, a 2.604 m. on hi ha el tercer habituallament i control de pas, sobre el km. 8,5. El tobogant de l’Olla continua, i ens dirigim cap al Pic de Finestrelles, a 2.858 m., cap al Puig del Coll de l’Eina, a 2.745 m., Coll de l’Eina i voregem el Pic de l’Eina, dirigint-nos cap al Pic de Neufonts, a 2.781 m., on començo a trobar-me més còmode, encara que a base de malgastar energies en els trams de baixada, i a l’encertada elecció de portar un cinturó amb un bidó per a begudes isotòniques i gels energètics, que em varen permetre hidratar-me més sovint. Baixem cap al Coll de Noufonts, a 2.656 m., on hi ha el quart habituallament i control de pas, al Km. 13,5, seguim cap al Pic de Noucreus, 2.799 m., on comença el meu petit calvari, ja que hi ha molts tramps de caminar amb molt desnivell, sortejant graons de pedra, i noto rampes als isquiotibials, i amb molt de compte, continuo cap al Coll de Noucreus a 2.788 m., on aquí comença a carenajar en un tram on puc córrer i no em molesten els isquios, ens dirigim cap al Serrat del Mig i cap al Puig de Fontnegre, a 2.722 m., on hi ha el cinquè i últim habituallament i control de pas, sobre el km. 16,5. Aquí comencem a baixar pel Serrat de la Coma del Clot, amb molta calma per no perjudicar les meves molèsties i anem cap al Pic de l’Àliga, on ja començo a portar un ritme més alegre, baixant cap a l’Alberg del Pic de l’Àliga i tot seguit cap a la línia de meta de Núria, on ens reb l’ànim del públic present, finalitzant la cursa. Acabo la cursa molt satisfet, però totalment buit. Aquesta ha set la millor cursa que he participat, per organització, localització, amb uns paratges increïbles i un recorregut dur tècnic i de dificultat alta que m’ha portat al límit constantment.


Distància de la prova 21,5 km., 2.000 m. de desnivell positiu, cota mínima 1.967 m., màxima 2.913 m., amb un 72% del recorregut per sobre dels 2.700 m.


Temps 3:21’49”, classificació posició: 132.


Jordi Casellas