Com li va venir l'afició?
Jo era petit i no havia pogut tenir mai cap bicicleta, suposo que el meu desig era tan gran que recordo afició al ciclisme des de sempre.
Quan va tenir la primera bicicleta?
Als 16 o 17 anys. Encara era amb llantes de fusta.
Pedalava molt sovint?("entrenava") ?
Un parell de cops a la setmana, però el millor entrenament era anar a treballar amb bicicleta cada dia. Dels joves de Folgueroles, jo era un dels que tenia la bicicleta més dolenta, ni tan sols tenia tubulars.
Va fer alguna cursa per pobles de la comarca?
En aquells moments a tota la comarca hi havia molta afició al ciclisme, tot sovint hi havien curses a diferents pobles. Vaig córrer dos vegades a Folgueroles, una vaig quedar primer i l’altre segon; també vaig fer segon a Santa Eugènia, i en la majoria de curses quedava quasi sempre dels cinc primers.
Ha mantingut l'afició pel ciclisme al llarg dels anys?
Si, sempre m’havia agradat i encara m’agrada. Quan vaig tornar de la mili, em va tocar treballar de valent, no tenia temps per fer curses, però la meva afició seguia existint, i em vaig tornar a vincular al món del ciclisme quan el meu fill Jordi també corria amb bicicleta.
Li hagués agradat fer més curses?
Si, molt, però havia de treballar i no tenia temps per entrenar.
Hi havien altra gent de Folgueroles que fes bicicleta o altres esports en aquella època?
Que jo recordi érem uns quants que ens agradava la bicicleta, com: en Cinto de ca l’ocell, en Josep Teixidor de can Sidro, en Corderoure de can punxes, etc.
Com estaven les carreteres en aquell temps?
Les carreteres eren un desastre, trossos enquitranats i d’altres de terra i pedres.
ANÈCDOTES:
A vegades anava a córrer sortint de casa sense haver tingut temps per esmorzar, quan acabava la feina, agafava la bicicleta i cap a córrer.
La mili ho va espatllar tot, em va tocar servir dos anys i mig a l’Àfrica.
El circuit que es feia aquí a Folgueroles, era el que nosaltres anomenem: voltes als corredors, que tractava la pujada al carrer Atlàntida, la rambla, fins la cruïlla de la font trobada, després en direcció cap a les Codinoies, passant per l’empalma (rotonda de la mà) i arribada un altre cop al carrer Atlàntida, i en aquest circuit s’anaven donant voltes, fins un total de 30 o 40 voltes.
El dia de Sant Isidre, que vaig guanyar la cursa, vaig aconseguir batre a tot un Miquel Poblet, en aquell temps encara no molt conegut, però ja guanyava gairebé totes les curses on participava. En acabar la cursa, en Miquel Poblet i el seu pare, van anar a casa a parlar amb el meu pare, en Crescensi, per demanar-li que em deixés entrenar i poder anar a competir a altres curses fora d’aquesta comarca, i sobretot que em comprés una bicicleta nova, perquè aquell jove que havia guanyat la carrera, creien que prometia molt, però el meu pare si va negar, deia que jo ja tenia prou feina, però si que vaig aconseguir una bicicleta nova.
Al cap dels anys, vam coincidir diverses vegades amb en Miquel Poblet, inclús a casa seva, que ens va ensenyar tots els trofeus de la seva carrera esportiva i alguna vegada encara havíem parlat d’aquella cursa de l’any 44.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada