ECO MITJA MARATÓ DE VIC

En Joan Pallàs, va participar diumenge passat en la ecomitja marató de Vic, aconseguint un fantàstic temps: 1h.16'27"
Ell mateix ens explica com li va anar la cursa:
Diumenge passat vaig participar a la III Eco Mitja Marató de Vic. Va ser un matí força fred, però a les 11, hora de la sortida ja havia sortit el sol i va fer una temperatura força adecuada per una mitja marató. La sortida als prop de 700 corredors que vam participar es va donar del costat de les pistes del CA Vic. De seguida em vaig trobar en un grup d’uns 13 corredors que anaven a un ritme un pel massa exigent per mi. Vam fer una volta a la Plaça Major de Vic on en aquells moments hi havia una concentració de vehicles clàssics, per a continuació fer una volta per les diferents rambles al casc antic de Vic, per tornar a baixar pel carrer Verdaguer i tornar cap al Mil.lenari on hi havia el km 5 i el primer avituallament. Durant aquests km anava fent la goma, despenjant-me i tornant-me a enganxar al grup, ja que com és habitual i segurament de forma insconscient en els punts de major afluència de públic el grup augmentava el ritme per frenar-se en els punts de més sol.litud. Jo vaig fer tot el possible per no despenjar-me ja que volia evitar de fer gaire km en solitari i el grup que venia per darrera estava a una certa distància. A partir del Mil.lenari ens dirigíem cap a la Ronda Camprodon per anar buscar el carrer Torelló i la urbanització de Sant Llàtzer, per tornar cap a Vic i agafar l’Avinguda de Països Catalans cap a l’Horta Vermella on hi havia el km 10. Aquests km van ser d’una certa treva fet que vam agrair els que anàvem a la cua del grup, ja que ens van portar a un ritme menys exigent fins al km 10. D’altra banda era una zona menys agraïda ja que prácticamente no hi havia públic animant. Un cop al km 10 els capdavanters del grup van decidir que era el moment d’apretar el ritme i això va provocar que el grup es trenquès en tres parts. Jo vaig aconseguir quedar-me en el del mig i a partir d’aquí venia una part del recorregut força solitària, però més agraïda ja que sortíem de Vic per dirigir-nos cap a la zona del mas Albanell, envoltats de camps de conreu per tombar en dirección a la C-17 i creuar-la per un del ponts de la recta de Malla, on hi havia el km 15. En aquest tram hi havia tres rampes que unides als km que ja portàvem es feien notar a les cames i van provocar que s’acabès de trencar el grup i hagúessim d’enfilar la tornada cap a Vic en solitari. Va ser el moment més dur de la cursa ja que m’era molt difícil mantenir el ritme que havia dut fins llavors. Són aquells km que se’t fan eterns i en que ja no estàs pendent del ritme que portes sinò d’intentar que no t’atrapin els que et venen pel darrera. Al km 19 venia l’últim esforç, amb la pujada des de can Pamplona cap al Patí Vic. Un cop allà dalt em vaig sentir alliberat ja que l’últim km era de baixada i l’arribada dins les pistes del CA Vic.



La cursa va estar ben organitzada, amb els punts d’avituallaments adequats. Potser vam trobar a faltar més públic per la part urbana del recorregut, però seguramente la coincidència amb la final del Mundial de Clubs no va ajudar. Ara només queda recuperar-se bé de l’esforç ja que tants km d’asfalt castiguen força les cames, especialmente als que no acostumem a entrenar per asfalt.
Joan Pallàs