10/11/10

PUIGSCALM EXTREM MOUNTAIN MARATHON

Dies enrera ja vam fer una entrada, on coemntàvem la participació d'en Joan Bertràn en aquesta prova. Ara ell mateix ens explica com li va anar.

La sortida fou a Sant Esteve d’en Bas a les 8:00. Feia fresqueta, havia estat plovent fins les 7:45 i de manera intensa, però tothom anava a buscar el pitrall disposat a començar la cursa. El vent que es va girar en aquell moment indicava que la pluja no ens molestaria. Molts corredors i corredores anaven amb màniga curta i pantalon curt, jo vaig notar al Km2 que m’havia abrigat massa, però després del Km 15 ja no em faltava ni em sobrava res, em sentia bé. Això si, les contínues pèrdues d’alçada després d’estones de pujada constant feien que no s’arribés mai al Puigsacalm fins que c! omençarem a pujar per la canal dels ganxos, que jo no coneixia. Era un tram on el companyerisme va ser protagonista i m’ho vaig passar bé pujant. Hi va haver més trams tècnics com la baixada per la carena del Tossell ben enfangada o d’altres en què es corria per corriols a un metre del precipici tot resseguint la cinglera. El paisatge, les vistes quan t’aturaves per mirar, el bosc que ens acollia, la duresa del recorregut tot feia que et sentissis bé. L’estratègia per no defallir en els quasi 45 Km de recorregut fou ajuntar-me amb grups de 3-4 corredors i si corrien a un ritme prou semblant al meu formava part del grup una estona. Si em veia prou valent deixava el grupet enrere per ajuntar-me a un nou grupet més endavant.  Els avituallaments també eren punt de canvi de grup, sovint per un de més lent però alguna vegada servia per deixar enrere el grup que t! ’havia acompanyat els darrers 5 Km. La baixada des del pla d’Ayats a Sant Esteve és preciosa però ja portàvem forces Km a les cames i jo vaig afluixar força la marxa. No convenia fer-se mal i en aquells moments se’m va fer llarg el tram fins a l’arribada. Els darrers 200 metres van ser reconfortants gràcies als aplaudiments d’observadors i familiars de corredors que omplien el carrer de l’arribada. En veure el cronòmetre recordo que em vaig posar content perquè malgrat havia sortit amb la idea de fer 7 hores justes, a punts dels darrers 10 Km vaig pensar que superaria les 9 hores.Definitivament una experiència positiva que recomano a aquells que us agradi posar reptes a la vostra forma física.  

joan bertran

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada