Aquesta era la meva 8a marató, vint-i-tres anys després d'haver la primera, l'any 1987 amb només 18 anys.
Els dies abans de la marató vaig hidratar-me força i vaig ingerir força hidrats de carboni (pasta, arròs, patates....) per arribar a la cursa amb els dipòsits ben plens.
A la sortida érem un miler de corredors, la meitat feien una cursa de 10 km i l'altre meitat els 42'195 km de la marató. Durant la primera volta vaig seguir un ritme constant de 4'10” per km en companyia d'un atleta de Falset que ens va fer passar la primera mitja marató en 1 hora 27 minuts. Però just començar la segona volta ja vaig veure que no podia seguir el mateix ritme i vaig afluixar. L'asfalt va començar a passar factura a les meves cames i cap al 25 vaig començar a tenir unes molèsties al genoll dret que es van agreujar cap al km 31 en què unes fortes punxades em feien córrer ben coix. En aquell moment vaig pensar en abandonar ja que encara quedaven 11 km. Vaig parar i estirar bé durant un parell de minuts i miraculosament vaig poder tornar a córrer gairebé sense molèsties. A partir del km 33 en què es girava a Cambrils i s'encarava cap a l'arribada em vaig mig refer i vaig poder augmentar una mica el ritme.
Als darrers km ja no controlava el ritme al que anava sinò que només anava comptant els km que quedaven pel final. Finalment no vaig baixar de les 3 hores com m'havia proposat, vaig fer 3.03.56, però l'alegria per acabar el repte d'una nova marató va ser molt gran. La cursa va estar molt ben organitzada, amb força avituallaments, bona atenció als atletes, bon recorregut i no gaire massificada, en definitiva una bona proposta pels qui vulguin córrer una marató.
Joan Pallàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada