L'Arnau Pallàs és un jove atleta de 12 anys que compagina l'afició pel futbol amb la participació en proves atlètiques. Dilluns passat va participar a la cursa de Entre Ponts de Roda de Ter. Ell mateix ens explica com li va anar:
El dia de Sant Esteve vaig anar a córrer la cursa Entre Ponts de Roda de Ter, era la primera vegada que corria una cursa tant llarga com aquesta, de cinc quilòmetres, però ja em tocava córrer perquè les curses infantils eren fins a 11 anys i la dels grans era a partir de dotze anys. Per tant corria amb el meu germà, en Roger i amb el meu pare, en Joan. La cursa es corria a dos quarts d'onze del matí, quan vam arribar allà, feia molt fred, estàvem a quatre graus sota zero! Després d'arribar a la plaça on es començava la cursa vam anar a escalfar i ens vam congelar els peus i les mans tot i que anàvem amb guants, malles, una camiseta de maniga llarga, etc... Quan va començar la cursa em vaig quedar al·lucionant de la gent que hi havia que em sembla que eren uns 250. El fred em va anar passant mentre corria i m'anava escalfant. La cursa era de dues voltes que constaven en travessar el dos ponts de Roda de Ter i al final de cada volta hi havia una pujada molt forta del pont vell. Al final vaig fer 19 mn 46s i vaig quedar el 51è. Vaig quedar molt cansat però amb ganes de repetir alguna cursa semblant, com la Sant Silvestre de Manlleu.
El dia de Sant Esteve amb temperatures sota zero és va disputar a Roda la ja tradicional cursa entre ponts, amb uns 300 participants, aquests són els resultats dels atletes de folgueroles que hi van participar(esperem no haver-nos-en deixat cap):
9è-Joan Pallàs - 17'14"
10è-Xavi Quintas - 17'16"
13è - Nil Masnou - 17'24"
16è - Roger Pallàs - 17'37"
51è - Arnau Pallàs - 19'46"
53è - Toni Galobardes - 19'51"
102è - David Dominguez - 22'17"
En aquesta adreça podreu veure fotos de la cursa http://www.naciodigital.cat/osona/galeria/2747/foto/97836
D'altra banda en Josep Casadevall tambè va participar a l'eco mitja marató de vic de fa uns dies aconseguint una marca de 1h. 45'19"
En Joan Pallàs, va participar diumenge passat en la ecomitja marató de Vic, aconseguint un fantàstic temps: 1h.16'27"
Ell mateix ens explica com li va anar la cursa: Diumenge passat vaig participar a la III Eco Mitja Marató de Vic. Va ser un matí força fred, però a les 11, hora de la sortida ja havia sortit el sol i va fer una temperatura força adecuada per una mitja marató. La sortida als prop de 700 corredors que vam participar es va donar del costat de les pistes del CA Vic. De seguida em vaig trobar en un grup d’uns 13 corredors que anaven a un ritme un pel massa exigent per mi. Vam fer una volta a la Plaça Major de Vic on en aquells moments hi havia una concentració de vehicles clàssics, per a continuació fer una volta per les diferents rambles al casc antic de Vic, per tornar a baixar pel carrer Verdaguer i tornar cap al Mil.lenari on hi havia el km 5 i el primer avituallament. Durant aquests km anava fent la goma, despenjant-me i tornant-me a enganxar al grup, ja que com és habitual i segurament de forma insconscient en els punts de major afluència de públic el grup augmentava el ritme per frenar-se en els punts de més sol.litud. Jo vaig fer tot el possible per no despenjar-me ja que volia evitar de fer gaire km en solitari i el grup que venia per darrera estava a una certa distància. A partir del Mil.lenari ens dirigíem cap a la Ronda Camprodon per anar buscar el carrer Torelló i la urbanització de Sant Llàtzer, per tornar cap a Vic i agafar l’Avinguda de Països Catalans cap a l’Horta Vermella on hi havia el km 10. Aquests km van ser d’una certa treva fet que vam agrair els que anàvem a la cua del grup, ja que ens van portar a un ritme menys exigent fins al km 10. D’altra banda era una zona menys agraïda ja que prácticamente no hi havia públic animant. Un cop al km 10 els capdavanters del grup van decidir que era el moment d’apretar el ritme i això va provocar que el grup es trenquès en tres parts. Jo vaig aconseguir quedar-me en el del mig i a partir d’aquí venia una part del recorregut força solitària, però més agraïda ja que sortíem de Vic per dirigir-nos cap a la zona del mas Albanell, envoltats de camps de conreu per tombar en dirección a la C-17 i creuar-la per un del ponts de la recta de Malla, on hi havia el km 15. En aquest tram hi havia tres rampes que unides als km que ja portàvem es feien notar a les cames i van provocar que s’acabès de trencar el grup i hagúessim d’enfilar la tornada cap a Vic en solitari. Va ser el moment més dur de la cursa ja que m’era molt difícil mantenir el ritme que havia dut fins llavors. Són aquells km que se’t fan eterns i en que ja no estàs pendent del ritme que portes sinò d’intentar que no t’atrapin els que et venen pel darrera. Al km 19 venia l’últim esforç, amb la pujada des de can Pamplona cap al Patí Vic. Un cop allà dalt em vaig sentir alliberat ja que l’últim km era de baixada i l’arribada dins les pistes del CA Vic.
La cursa va estar ben organitzada, amb els punts d’avituallaments adequats. Potser vam trobar a faltar més públic per la part urbana del recorregut, però seguramente la coincidència amb la final del Mundial de Clubs no va ajudar. Ara només queda recuperar-se bé de l’esforç ja que tants km d’asfalt castiguen força les cames, especialmente als que no acostumem a entrenar per asfalt. Joan Pallàs
Aquests són els resultats dels atletes de folgueroles que van participar al cros de Granolllers aquest diumenge passat.
CADET FEMENÍ 24ena- Laia Aguilar
CADET MASCULÍ 15è-Albert Baronet
INFANTIL FEMENÍ 3era- Jana Aguilar
D'altra banda la Jana Coll va participar en un control de categoria juvenil a la pista indoor de Sabadell on va fer un registre de 8"65 an els 60m llisos.
El passat diumenge dia 27 es va celebrar el cros de Castellar del Vallés on la Jana Aguilar va quedar 4ª en infantil femení i l'Albert Baronet 10è en cadet masculí.
Avui 4 de desembre s'ha celebrat el cros de Gavà on l'Albert Baronet ha quedat 1er en cadet masculí.
Avui també s'ha celebrat el cros escolar de Sant Boi de Lluçanés amb aquests resultats:
PREBENJAMÍ FEMENÍ 4a- Teresa Tobajas
PREBENJAMÍ MASCULÍ 2on- Pol Soldevila 3er- Gerard Bujons 12è- Eloi Cabanes 16è- Martí Costa
BENJAMÍ MASCULÍ 12è- Aleix Cabanes
ALEVÍ FEMENÍ 11ena- Martina Vilar 13ena- Laura Font
ALEVÍ MASCULÍ 4art- Ferriol Galobardes 12è- Oriol Bujons 17è- Marc Aumatell 23è- Guiu Tobajas
INFANTIL FEMENÍ 1era- Jana Aguilar 3era- Aina Forcada
CADET FEMENÍ 1era- Laia Aguilar
També cal destacar la participació de Jordi Aumatell en la cursa de pares i mares.
Aquest és el reportatge fotogràfic que ens ha fet la Lídia Ricart
El diumenge passat hi va haver dues curses amb prescència folguerolenca, el cros de Sant Hilari i el còrrer per còrrer de Manlleu. Aquests van ser els resultats:
Diumenge passat com cada cap de setmana hi havia un munt de curses o caminades, així mentre alguns feien la Matagalls-Vic corrent o caminant sota la pluja,l'Alba Puntí va participar a la seva primera cursa a Barcelona. Una experiència mullada però satisfactòria, ella mateixa ens ho explica:
LA CURSA DE LA DONA MULLADA
El passat diumenge dia 6 de Novembre es va fer a Barcelona la “Cursa de la Dona”, es tracta d’una cursa atlètica molt popular que pretén promocionar l’atletisme entre el gènere femení ( es veu que en general ens costa més anar a córrer, jo penso que és que tenim menys temps per anar a córrer...). També s’aprofita l’avinentesa per la sensibilització del càncer de mama. El tope d’inscripció era de 12.000 corredores i quinze dies abans ja s’havia tancat l’ inscripció! Com que era una cursa curta de 6 km pel mig de Barcelona i amb una amiga ens hi vam animar. Ella ja havia fet alguna cursa, però per mi era la primera!
Les previsions de temps eren dolentes i la realitat va ser de pluja constant ! Malgrat tot era impressionant veure que quasi no va fallar ningú. Hi havia 12.0000 dones sota la pluja corrent. L’ambient era molt afable i tranquil, moltes de les dones hi anaven a passar bé una estona i la pluja no les va desanimar.
Ens vem situar entre els marcadors de 35 i 40 minuts i la cursa va començar. Els primers 500 m només teníem feina a esquivar tietes i senyores en general que anaven poc a poc o caminaven, després ja vam anar agafant el nostre ritme i la pluja també va agafar ritme. Plovia molt.
Els 6 km van passar prou ràpid i la família ens va poder animar a mig camí. Com totes les curses populars l’ambient era divertit amb gent disfressada, malgrat ser només de dones hi havia alguns homes disfressats de dona ... tot plegat ho fa més amè. Finalment vam arribar vaig quedar la 1408 amb un temps de 38 min. I uns quants litres d’aigua a la roba.
L’organització de la cursa esta molt professionalitzada i tan l’entrega de xips, com tot el recorregut estaven molt preparats, ens van donar una samarreta i algun altre regalet... Potser l’únic inconvenient és que has d’anar a buscar el dorsal el dia abans a Barcelona i això no és gaire còmode si vius fora.
Sota una pluja intermitent, de vegades més forta de vegades més lleugera és va celebrar el cors de calldetenes. L'aigua i el fang van convertir aquesta cursa en una cursa més dura però alhora tambè més divertida, doncs còrrer en aquestes condicions te un punt d'atractiu per tothom.
Aquests van ser els resultats dls atletes del poble:
PREBENJAMÍ MASCULÍ
4art- Gerard Bujons
7è- Pol Soldevila
BENJAMÍ MASCULÍ
11è- Genís Pedrón
14è- Marc Dominguez
15è- Roger Forcada
38è- Ivan Hernández
ALEVÍ FEMENÍ
10ena- Marta Pallàs
25ena- Judith Hernández 37ena- Martina Vilar
ALEVÍ MASCULÍ
4art- Ferriol Galobardes
14è- Oriol Bujons
INFANTIL FEMENÍ
2a- Jana Aguilar
6ena- Aina Forcada
INFANTIL MASCULÍ
3er- Arnau Pallàs
34è- Adrià Freixa
CADET FEMENÍ
4a- Laia Aguilar
CADET MASCULÍ
2on-Roger Pallàs
5è- Albert Baronet
VETERÀ MASCULÍ
1er- Joan Pallàs
Aquesta vegada no tenim els videos de les curses però si algunes fotos on malauradement no hi surt tothom.
Aquest proper diumenge es celebra el clàssic Cross de Calldetenes que enguany arriba a la 57ena edició. prova també puntuable per la lliga comarcal de cros.
Podreu trobar la informació dels horaris i circuits de les curses clicant aquí
El cros d'Olost ha donat la sortida de la 3ª lliga escolar de cros d'Osona. Aquesta es una foto de grup d'alguns dels atletes que hi han participat. Malauradament no hi surten tots els atletes que han vingut. Més avall us enllaçem el reportatge fotogràfic.
RESULTATS:
PREBENJAMÍ MASCULÍ
16è- Martí Costa Ylla
PREBENJAMÍ FEMENÍ 9ena-Erola Freixa
BENJAMÍ MASCULÍ 3er- Albert Vila Mora 4art- Marc Dominguez 5è- Roger Forcada 8è- Pol Ortiz
ALEVÍ MASCULÍ 2on-Ferriol Galobardes 5è- Ferran Vila Mora 13è-Marc Aumatell 14è-Oriol Bujons
ALEVÍ FEMENÍ 4a-Marta Pallàs 11ena-Martina Vilar 14ena-Laura Font
INFANTIL MASCULÍ 1er- Arnau Pallàs 12è-Aniol Ortiz 21è-Adrià Freixa
INFANTIL FEMENÍ 1era-Jana Aguilar 2ona-Aina Forcada
CADET MASCULÍ 1er-Roger Pallàs
CADET FEMENÍ 2ona-Laia Aguilar
Podeu consultar la totalitat dels resultats d'aquesta cursa aquí
Podeu veure les fotos fetes per la Mª Angels Piqué i la Berta Galobardes
Una de les actvitats en que intentem fomentar és la participació, en la lliga comarcal de cros d'Osona, que enguany serà la 3ª edició. Aquestes són les proves que hi haurà:
23 octubre – Olost
6 novembre – Calldetenes
20 novembre - Prats de Lluçanès
4 desembre - St.Boi de Lluçanès
15 gener - Vic
5 febrer – Tona
26 febrer – Torelló
11 març - Folgueroles
Al marge dret del blog hem adjuntat un calendari d'altres curses de cros a les províncies de Barcelona i Girona.
El dijous dia 5 d'octubre comença l'activitat extraescolar d'atletisme a l'escola Mossèn Cinto de Folgueroles, l'horari és de 17.30h. a 18.45h.
Per anar "fent boca" us deixem amb un petit video d'alguns dels diferents exercicis que s'hi fan. Us hi esperem!
Ja podeu veure un petit video de la 2ª Corno-Escales dels Foquers, gràcies a la gravació feta per Pau Garcia. El video ens permet veure els diferents indrets per on es desenvolupa la cursa, les escales, el corriol, el camp,...
Sota un cel gris, que en certs moments amenaçava pluja, s'ha celebrat la 2ª Crono-Escales dels Foquers sense ni una gota. Amb una participació superior a l'any passat, els atletes han superat el repte i han establert la seva marca personal. Podeu consultar els resultats i els 3 reportatges fotogràfics, fets cadascún en un lloc diferent d'on transcorre la cursa, més avall:
La cronoescales dels Foquers vol ser una cursa diferent, un petit repte, on cadascú vulgui establir o superar la seva marca personal.
Les escales dels Foquers són 260 graons de pedra que formen part del camí que uneix Tavèrnoles i Folgueroles, un punt singular d’atractiu paisatgístic.
Us proposem una cronoescalada curta, assequible per tothom però amb un punt d’exigència, que combina un inci explosiu amb un corriol sorprenent.
Una cronoescalada amb sortides individuals que s’inicia a la font dels foquers, un cop superat el tram de les escales, d'un desnivell de 62m en només 200m de longitud, és continua per un corriol planer,lleugerament emboscat, que desenmboca en un camp (que és per on propiament passa aquest camí) que s'ha de creuar per arribar al final situat a l'esplanada que hi ha al costat de l'ermita de la Damunt.
El camp que és travessa, en segons quines époques de l'any, està sembrat amb cereals i aquest està més o menys crescut, qüasibé menjant-se el camí.
És una cursa popular, gratuïta i sense premis, nomès amb l'alicient de cadascú de buscar el seu crono, la seva marca. La participació és oberta a tothom sota la responsabilitat de cadascú, els menors a partir de 10 anys amb permís patern. En acabar la cursa hi haurà begudes i coca.
Punt de Trobada: Esglèsia de la Damunt(Folgueroles)
9.30-10.00h. –Recollida de dorsals i assignació hora de sortida
10.00h.- Explicació de la cursa
10.15h.- Desplaçament en grup al punt de sortida
11.00h.-Sortida primer participant
REGLAMENT:
-S’ha de pujar sempre per les escales, no és pot pujar pel costat.
-Si algú t’atrapa l’has de deixar passar. En aquest cas podràs sortir momentaneament de les escales o del camí principal per deixar pas. -L'organització és reserva el dret de canviar o modificar aquest reglament.
El 18 de setembre tindrà lloc, dins els actes de la festa major de Folgueroles, la segona edició de la Crono Escales dels Foquers. Una cursa diferent. Una cursa curta, però explosiva, un repte apte per a tothom. Aviat més informació i obertura d'inscripcions.
Olla de Núria. en Jordi Casellas hi va participar i ens ho explica.:
El diumenge 17 de juliol es cel.lebrava la 5ª Edició de la Cursa Clàssica de l’Olla de Núria, i jo, era un dels 660 afortunats que hi participava.
Amb molta il.lusió i respecte, vaig llevar-me a les 4:00 de la matinada, creuant els dits perquè les previsions meteorològiques fallessin un cop més i així disputar la cursa amb normalitat. Esmorzo i amb el cotxe cap a Queralbs, on només d’arribar ja es respirava l’ambient d’una prova diferent. Trobo els primers coneguts, i puntuals amb el cremallera ens enfilem cap a Núria. Bona organització i amb experiència, ja que entregar 660 dorsals sense fer-te perdre la paciència té molt de mèrit. Després d’un complet breafing, on ens expliquen els passos que es seguiran en cas de mal temps, els horaris màxims als controls de pas i els canvis obligats per medi ambient en el recorregut. Surto a escalfar i tot seguit ens donen la sortida, una volta al Santuari i ens dirigim cap al Puigmal, pel forat de l’Embut, un recorregut sempre ascendent que ens porta al primer habituallament i control de pas, al Km. 3,5, a la Coma de l’Embut, a 2.500 m., acabem de pujar cap al Puigmal a 2.910 m., on hi ha el segon habituallament i control de pas. Aquí arriba una de les sorpreses més agradables de la cursa, ja que hi ha molta gent animant, fins i tot coneguts que quan et criden pel teu nom, s’et posa la pell de gallina, bé, també els 40 km/h de vent i el –1ºC de sensació tèrmica del Cim del Puigmal, el km. 5. He corregut poc, he caminat molt, se m’ha fet llarguíssim i pesat, he gastat un munt d’energies i només penso amb el que encara em queda… Baixem cap a la Collada d’Er, a 2.760 m. i comencem el tobogant de pujades i baixades que ho complica tot, ja que es fa imposible agafar un ritme, i he de reconèixer a més, que s’em va fer molt difícil compartir el recorregut amb tots els altres participants, ja que ens destorbàvem els uns als altres, i en algun moment, inclús em vaig sentir molt incòmode. Passem pel Pic Petit, a 2.812 m., el Pic del Puigmal de Segre, a 2.848 m., i arribem al Coll de Finestrelles, a 2.604 m. on hi ha el tercer habituallament i control de pas, sobre el km. 8,5. El tobogant de l’Olla continua, i ens dirigim cap al Pic de Finestrelles, a 2.858 m., cap al Puig del Coll de l’Eina, a 2.745 m., Coll de l’Eina i voregem el Pic de l’Eina, dirigint-nos cap al Pic de Neufonts, a 2.781 m., on començo a trobar-me més còmode, encara que a base de malgastar energies en els trams de baixada, i a l’encertada elecció de portar un cinturó amb un bidó per a begudes isotòniques i gels energètics, que em varen permetre hidratar-me més sovint. Baixem cap al Coll de Noufonts, a 2.656 m., on hi ha el quart habituallament i control de pas, al Km. 13,5, seguim cap al Pic de Noucreus, 2.799 m., on comença el meu petit calvari, ja que hi ha molts tramps de caminar amb molt desnivell, sortejant graons de pedra, i noto rampes als isquiotibials, i amb molt de compte, continuo cap al Coll de Noucreus a 2.788 m., on aquí comença a carenajar en un tram on puc córrer i no em molesten els isquios, ens dirigim cap al Serrat del Mig i cap al Puig de Fontnegre, a 2.722 m., on hi ha el cinquè i últim habituallament i control de pas, sobre el km. 16,5. Aquí comencem a baixar pel Serrat de la Coma del Clot, amb molta calma per no perjudicar les meves molèsties i anem cap al Pic de l’Àliga, on ja començo a portar un ritme més alegre, baixant cap a l’Alberg del Pic de l’Àliga i tot seguit cap a la línia de meta de Núria, on ens reb l’ànim del públic present, finalitzant la cursa. Acabo la cursa molt satisfet, però totalment buit. Aquesta ha set la millor cursa que he participat, per organització, localització, amb uns paratges increïbles i un recorregut dur tècnic i de dificultat alta que m’ha portat al límit constantment.
Distància de la prova 21,5 km., 2.000 m. de desnivell positiu, cota mínima 1.967 m., màxima 2.913 m., amb un 72% del recorregut per sobre dels 2.700 m.
L'Àgata Nogué va ser una gran atleta, per aptituds, caràcter, esforç,..., i de fet queda palés amb una marca encara vigent, 9'20"44 rècord d'Espanya de 3000m. en categoria juvenil , que aquest diumenge 17 de juliol compleix 25 anys que es va aconseguir. Va ser ens els primers campionats del món junior celebrats a Atenas el 1986, on l'Àgata hi va participar essent encara juvenil.
Moltes Felicitats
Per valorar aquesta marca en Carles Baronet (expert en estadística d'atletisme) ens ha fet un recull de les millors marques espanyoles i dels rècords mundials d'aquesta prova i categoria:
El record d’Espanya que ostenta l’Agata es el 32è millor record nacional de tots els paisos del món. El mèrit del seu registre però radica en que només cinc records nacionals vigents van ser aconseguits per atletes que tenien 16 anys com seria el cas de l’Agata que encara no els havia complert.
Hem de considerar que normalment en el segón any de categoria es quan la major part d’atletes aconsegueixen els millors registres.
Finalment, esmentar, que el record de l’Agata es el catorzè record nacional més antic de tots els paisos, la qual cosa té molt més mèrit encara si pensem que després d’ella a l’estat espanyol van sorgir atletes de la talla de Julia Vaquero, Marta Dominguez i Nuria Fernández que com es pot comprovar en el llistat espanyol de les millors de tots els temps juvenils, surten molt darrera de l’Agata.
Es aquí on la marca de l’Agata demostra la seva importància, més de 10 segons (tot un món) entre ella i la segona millor juvenil de tots els temps la corredora de Medina del Campo, Ana Isabel Gimeno.
Destacar, com he dit abans, que darrera l’Agata apareixen atletes de la talla de la Julia Vaquero, 9.39.65 amb 17 anys); la Marta Dominguez 9.47.03 amb 16 anys, i la Nuria Fernández amb 9.51.43 amb 15 anys.
Finalmente esmentar que una atra osonenca, Lourdes Miquel consta com a 6ª juvenil de tots els temps, i que l’Ester Pozas que no surt a les llistes seria l’altra atleta osonenca que hauria baixat de 10 minuts essent juvenil.
A vegades ens pot semblar que l'afició esportiva és una cosa més o menys recent, perù avui us expliquem una història, una història d'afició al ciclisme per part d'Antoni Aumatell de Can Crescenci, que té el seu punt més curiós en una cursa a Folgueroles l'any 1944 quan tenia 19 anys. No us ho perdeu.
Com li va venir l'afició?
Jo era petit i no havia pogut tenir mai cap bicicleta, suposo que el meu desig era tan gran que recordo afició al ciclisme des de sempre.
Quan va tenir la primera bicicleta?
Als 16 o 17 anys. Encara era amb llantes de fusta.
Pedalava molt sovint?("entrenava") ?
Un parell de cops a la setmana, però el millor entrenament era anar a treballar amb bicicleta cada dia. Dels joves de Folgueroles, jo era un dels que tenia la bicicleta més dolenta, ni tan sols tenia tubulars.
Va fer alguna cursa per pobles de la comarca?
En aquells moments a tota la comarca hi havia molta afició al ciclisme, tot sovint hi havien curses a diferents pobles. Vaig córrer dos vegades a Folgueroles, una vaig quedar primer i l’altre segon; també vaig fer segon a Santa Eugènia, i en la majoria de curses quedava quasi sempre dels cinc primers.
Ha mantingut l'afició pel ciclisme al llarg dels anys?
Si, sempre m’havia agradat i encara m’agrada. Quan vaig tornar de la mili, em va tocar treballar de valent, no tenia temps per fer curses, però la meva afició seguia existint, i em vaig tornar a vincular al món del ciclisme quan el meu fill Jordi també corria amb bicicleta.
Li hagués agradat fer més curses?
Si, molt, però havia de treballar i no tenia temps per entrenar.
Hi havien altra gent de Folgueroles que fes bicicleta o altres esports en aquella època?
Que jo recordi érem uns quants que ens agradava la bicicleta, com: en Cinto de ca l’ocell, en Josep Teixidor de can Sidro, en Corderoure de can punxes, etc.
Com estaven les carreteres en aquell temps?
Les carreteres eren un desastre, trossos enquitranats i d’altres de terra i pedres.
ANÈCDOTES:
A vegades anava a córrer sortint de casa sense haver tingut temps per esmorzar, quan acabava la feina, agafava la bicicleta i cap a córrer.
La mili ho va espatllar tot, em va tocar servir dos anys i mig a l’Àfrica.
El circuit que es feia aquí a Folgueroles, era el que nosaltres anomenem: voltes als corredors, que tractava la pujada al carrer Atlàntida, la rambla, fins la cruïlla de la font trobada, després en direcció cap a les Codinoies, passant per l’empalma (rotonda de la mà) i arribada un altre cop al carrer Atlàntida, i en aquest circuit s’anaven donant voltes, fins un total de 30 o 40 voltes.
El dia de Sant Isidre, que vaig guanyar la cursa, vaig aconseguir batre a tot un Miquel Poblet, en aquell temps encara no molt conegut, però ja guanyava gairebé totes les curses on participava. En acabar la cursa, en Miquel Poblet i el seu pare, van anar a casa a parlar amb el meu pare, en Crescensi, per demanar-li que em deixés entrenar i poder anar a competir a altres curses fora d’aquesta comarca, i sobretot que em comprés una bicicleta nova, perquè aquell jove que havia guanyat la carrera, creien que prometia molt, però el meu pare si va negar, deia que jo ja tenia prou feina, però si que vaig aconseguir una bicicleta nova.
Al cap dels anys, vam coincidir diverses vegades amb en Miquel Poblet, inclús a casa seva, que ens va ensenyar tots els trofeus de la seva carrera esportiva i alguna vegada encara havíem parlat d’aquella cursa de l’any 44.
Campionat d'Espanya cadet d'atletisme: Jana Coll medalla de bronze en llançament de martell i en llançament de disc. Moltes Felicitats.
Ella mateixa ens esxplica com li va anar:
Castellón 25 i 26 de Juny, aquesta era la data de la competició més important que podia fer i per la qual vaig estar entrenant tota la temporada, El Campionat d’Espanya Cadet.
Em vaig classificar pel campionat i per tant vaig fer les marques mínimes per anar-hi amb llançament de Martell i llançament de Disc.
Dissabte 25: Era l’hora, havia arribat el Campionat d’Espanya! La primera prova que tenia era el llançament de martell i em vaig estar mentalitzant tota la nit.
9:00 am: Vaig arribar a les pistes i vaig començar a saludar a totes les meves amigues, vam començar a rodar perquè elles també feien martell, ja que ens havíem de posar al dia de moltes coses, perquè ens veiem en dates assenyalades. Després de rodar, vaig escoltar música mentre feia estiraments per concentrar-me i visualitzar els passos a fer.
9:20 am: Havíem d’entrar a cambra de requeriments per confirmar l’assistència a la prova.
9:30 am: Sortíem a la pista totes les noies que fèiem martell acompanyades dels jutges de la prova. Ens van dir l’ordre en què llençàvem, jo llençava segona, vaig pensar, genial!, perquè prefereixo no ser de les últimes en llençar i va anar prou bé la competició, ja que érem 6 atletes que ens disputàvem les 3 medalles perquè totes 6 estàvem llençant molt igual.
Vaig quedar Tercera d’Espanya de Llançament de Martell amb una marca de 45,97m. Estava molt contenta!
Diumenge 25: La prova que tenia era el llançament de disc, com que la prova era a la tarda vaig descansar tot el matí, per poder estar bé a l’hora de la competició.
4:00 pm: Vaig començar a escalfar , anava molt tranquil·la ja que en el rànquing no anava de les primeres. Vaig marcar-me l’objectiu de millorar la meva marca personal: 33,27m.
4:25 pm: Havíem d’entrar a cambra de requeriments per confirmar l’assistència de la prova.
4:30 pm: Sortíem a pista, llençava de les del mig, cosa que com que érem 20 atletes havíem d’escalfar molt bé entre llançaments. Al primer llançament vaig llençar 33,29m , per tant objectiu aconseguit , vaig millorar la meva marca personal i em vaig posar de les de davant. Això em va fer pensar que podia millorar encara més la meva marca personal perquè encara em quedaven 5 llançaments més. Vaig acabar la competició amb una marca de 36,42m i per tant marca personal i millor marca del Club Atlètic Vic en categoria Cadet de tots els temps i amb el títol de Tercera d’Espanya de llançament de Disc.
Em vaig emocionar, no m’hagués imaginat mai aconseguir 2 medalles en un campionat d’Espanya.
La Laia Aguilar i la Jana Coll ens expliquen expliquen les seves impressions de la participació al campionat de catalunya celebrat fa uns dies. Cal destacar que la Jana Coll ha aconseguit dues medalles de bronze en disc i martell al Campionat d'Espanya cadet celebrat aquest cap de setmana passat, aviat tambè tindrem la seva crònica
La final del Campionat de Catalunya Cadet es celebrava a Vic, a casa, quins nervis suposava això, clar que podia pensar que com que hi entrenava cada dia ja em coneixia els cercles de llençament, però.. no pensava això. És una pressió de més afegida, perquè quan compateixes a casa t'exigeixes més. Aquest any el campionat m'ha anat bé:
Vaig seguir la rutina de sempre tan en llançament de martell com en llançament de disc, vaig escoltar música mentre escalfava deixant la ment en blanc sense pensar en res. Quan va començar la competició vaig pensar en tot el que havia de fer, tots els passos que havia estat entrenant, i va anar bé, vaig aconseguir el titol de Campiona de Catalunya de Martell amb 44,87 m. i també Campiona de Catalunya de Disc amb 32,93m. va ser un dia molt feliç per a mi.
JANA!
El dissabte 18 de Juny vaig corre el campionat de Catalunya en la proba de 3000 m.ll. Només hi van participar nou nenes, perquè és una de les probes més dures.
La cursa es va començar a un quart de set de la tarda. Abans de començar la proba estava molt nerviosa, sempre ho solo estar però encara més quan es tracta d’alguna cursa més important, però en el moment que comença la cursa s’ha m’acaben els nervis. Se’m va fer eterna, perquè feia molta calor i a part havia de corre set voltes i mitja. Vaig sortir sisena, i vaig anar aguantant molt bé, però em vaig confondre amb les voltes que em faltaven, vaig creure que em faltava una i en realitat eren dues. Això em va desanimar.
Per a mi a estat una bona experiència, estic contenta tot hi haver quedat setena i haver pogut participar-hi que això és lo important, ja que era un campionat de Catalunya.
Aquest dissabte a Vic és va celebrar el Campionat de Catalunya Cadet. Jana Coll s'ha proclamat campiona amb llençament de martell(44,87m.) i llençament de disc (32,93m.). I Laia Aguilat ha quedat 7ena en 3000m.l.. amb un temps de 13.04.61.
Moltes felicitats a totes dues
El cap de setmana passat la Jana Coll va participar al Campionat d'Espanya cadet de selecions autonòmiques, amb la selecció catalana, aconseguint la medalla de bronze en llençament de martell. Moltes felicitats. Ella metixa ens ho explica
Aquest cap de setmana he participat amb la Selecció Catalana al Campinonat d'Espanya Cadet per Seleccions Autonòmiques, a Valladolid. He competit en la prova de martell i he aconseguit la medalla de bronze amb una marca de 43,65 metres. També i per equips, la Selecció Catalana, hem aconseguit tant en noies com en nois el primer lloc.
Ha sigut genial i una experiència molt bona perquè de divendres a diumenge hem estat tot l'equip junts, compartint les experiències de la competició i de la convivència, i sé que he fet una colla d'amics de totes les seleccions, que compartim una mateixa motivació i afició, que forma part de la nostra vida, l'ATLETISME.
Jana
I aquest dissabte dia 18, juntament amb la Laia Aguilar participant al Campionat de Catalunya cadet. Moltes sort per les dues.
Aquest passat dissabte dia 11 de juny s'han celebrat a Terrassa el campionat de Catalunya benjamí i aleví d'atletisme. En les dues curses hi havia participació folguerolenca.
En categoria aleví la Jana Aguilar ha aconseguit una fantàstica tercera posició, medalla de bronze, en la prova de de 2000 metres llisos i ha participat també en 60m tanques on no va aconseguir classificar-se per la final.
I en categoria benjamí en Ferriol Galobardes tot i haver-se classificat fa dues setmanes per la final de 1000 metres llisos fa dues setmanes a tarragona no va poder participar a la final per malaltia.
Moltes felicitats a tots dos.
Ells mateixos ens expliquen com els hi va anar, la Jana l'experiència d'aquest dissabte i en Ferriol la participació en la prèvia de Tarragona.
Hola, sóc la Jana i tinc 11 anys, faig atletisme i a dintre de l’atletisme faig cross i pista i aquesta setmana tocava pista, però m’agrada més el cross.
Dissabte dia 11 vaig anar a la final del Campionat de Catalunya de 60 m. tanques i 2000 m. llisos, perquè m’havia classificat 2 setmanes abans.
Em les tanques no em vaig posar tant nerviosa, perquè es fan 2 semifinals jo estava a la 2ona i s’hi quedava entre les 8 primeres anava a la final, feien 2 series a la meva seria vaig quedar 4ª, m’hauria classificat però la meva seria va ser la lenta i entre totes dues vaig quedar 10ª, no m’havia classificat però ja m’estava bé haver arribat a la semifinal, això va ser a la 1 del migdia.
Els 2000 eren a les 7 de la tarda, faltaven moltes hores i així que ens en vam anar a dinar, vaig menjar espaguetis perquè són pasta i van molt bé, pollastre amb patates rosses i un gelat, eren les 3 quan vam acabar de dinar i ens en vam anar al Dechatlon perquè no s’havíem què fer.
Per fi vam ser les 5 i vam tornar cap a les pistes vaig jugar una estona amb les meves amigues i a un quart de 7 vaig escalfar, a les 7 estava molt nerviosa i em tocava córrer, era molt llarg 5 voltes, vaig anar seguint a una nena perquè a darrera es corre molt més bé quan és llarg, a darrera meu tenia una nena que em volia atrapar i ho anava provant, però no va poguer fins a la última mitja volta que em va atrapar, vaig arribar 3era de Catalunya, encara que no fos ni primera ni 2ona m’estava molt i molt bé, el meu pare em va dir que havia fet un fallo, quan aquella nena em va provar d’atrapar-me l’hauria d’haver deixat passar, que es cansés ella, perquè després l’hagués atrapat jo a la ultima mitja volta. Vaig aprendre una cosa: que es corre més amb el cap que amb les cames.
M’ho vaig passar molt bé, em el meu pare vam pensar que l’any que bé en lloc de fer dues coses, una el matí i una a la tarda en fariem o una o dues el matí o dues a la tarda.
Jana
Vam arribar a tarragona i vam buscar les pistes, quan ja hi erem vam veure altres proves i al cap d'una estona vaig anar a escalfar. després ens van fer entrar a les pistes, allà vam escalfar una mica més i ens van cridar a quina sèrie correriem, jo vaig anar amb la primera sèrie i vaig còrrer amb els que havien fet més bona marca. Ens van tirar el tiro i vam començar a còrrer, quan estàvem corrent em van tancar i al final vaig adelantar els que en tancàven i vaig quedar onzé, em vaig classificar per la final de Terrassa i m'ho vaig passar molt bé.
El ciclisme és un esport molt complert i amb molts aficionats. De fet a la comarca durant diverses etapes hi va haver diferents equips ciclistes. A Folgueroles tenim dos convilatans que es van "enganxar" a aquest esport. Van practicar-lo, van competir i encara segueixen alguna prova encara que sigui per la televisió.
Jordi Aumatell Com et vas iniciar en el ciclisme? Suposo que vaig heretar l’afició del meu pare, per aquest esport. Em vaig iniciar en aquest esport, quan tenia 13 anys. Tot i les prohibicions del meu pare , un diumenge em vaig escapar sense permís per anar a trobar-me amb corredors molt més grans que jo, de la Unió Ciclista de Vic. Perquè el ciclisme? Des de petit sempre havia volgut ser ciclista, els 6 anys, ja tenia una bici de carretera i només somiava fer-me gran, per poder ser ciclista, com els que sortien per la tele. Vaig provar altres esports: natació, futbol, però no n’hi havia cap, que m’enganxes com el ciclisme. Que t’agrada del ciclisme? Del ciclisme m’agrada tot, excepte quan plou perquè a les hores es converteix en un esport d’alt risc. El ciclisme és un esport molt individual per tant, tota la responsabilitat cau en un mateix i obliga a una preparació molt estricta Quants dies entrenaves? Quan em vaig iniciar en aquest esport , entrenava 3 o 4 dies a la setmana, pocs km. (al voltant de 50km/dia). A mesura que vas creixent esportivament i vas pujant de categories (cadet, juvenil, amateur), també va canviant el sistema d’entrenament. Fins que arribes a entrenar quasi bé a diari. Recordo que començava a competir quan portava uns 3.500km a les cames. Solia fer de 20 a 25.000 km, per temporada. Quant comences a corre proves per etapes , ja són els teus preparadors els que et planifiquen la temporada. Els entrenaments solien començar a finals de desembre. La competició començava a finals de febrer o principis de març, i durava fins a finals d’octubre. Que t’agrada del ciclisme? Del ciclisme m’agrada tot, excepte quan plou perquè a les hores es converteix en un esport d’alt risc. El ciclisme és un esport molt individual per tant, tota la responsabilitat cau en un mateix i obliga a una preparació molt estricta Quants dies entrenaves? Quan em vaig iniciar en aquest esport , entrenava 3 o 4 dies a la setmana, pocs km. (al voltant de 50km/dia). A mesura que vas creixent esportivament i vas pujant de categories (cadet, juvenil, amateur), també va canviant el sistema d’entrenament. Fins que arribes a entrenar quasi bé a diari. Recordo que començava a competir quan portava uns 3.500km a les cames. Solia fer de 20 a 25.000 km, per temporada. Quant comences a corre proves per etapes , ja són els teus preparadors els que et planifiquen la temporada. Els entrenaments solien començar a finals de desembre. La competició començava a finals de febrer o principis de març, i durava fins a finals d’octubre.
Millors resultats personals:curses o competicions que recordis per alguna cosa especial? Quan jo tenia 13 anys, vaig guanyar la meva primera cursa. (no era gaire important, però em va permetre poder fitxar per la Penya Ciclista de Sabadell). Vaig aconseguir guanyar la Copa Catalana per equips amb la Unió Ciclista Tona, Rango Rabadà. Unes altres curses que recordo amb satisfacció són la participació en 2 campionats d’Espanya. Representant a Catalunya. Quan vaig fer el salt a la categoria d’amateur va ser quan vaig començar a disputar, proves per etapes. (volta Lleida, Tour de la costa blava (França), Tour de l’Ariege (França), on vaig aconseguir una etapa. Finalment vaig acabant fixant per l’equip Benedicto de Múrcia, on en el gran premi de Lorca vaig aconseguir una tercera posició. Una cursa que recordo d’una manera molt especial va ser a Alacant, quan baixant la Carrasqueta, vaig tenir una greu caiguda que em va portar de dret al quiròfan, obligant-me a deixar la pràctica d’aquest esport amb tant sols, 20 anys. Amb quins equips vas còrrer? Amb l'Ylan(Vic), Rogen-Peg(Sabadell), Luser(Sabadell), Rango-Rabadà(Tona), Derbi(Granollers), Clota-Xauxa(Osona-Ripollès), CajaMúrcia, Benedicto(Múrcia) Segueixes el ciclisme actualment? No gaire, exceptuant el Tour de França. Fas algun tipus d’esport actualment? De tant en tant agafo la bici de muntanya i en companyia del meu fill, i fem un recorregut petit. Perquè recomanaries aquest esport? El recomanaria però fora de la competició perquè realment quan es gaudeix de la bicicleta és quan no tens cap tipus de pressió.
Jordi Gilabert -Com et vas iniciar en el ciclisme? Doncs perquè a St.Julià es va fer un club de ciclisme, el vaig provar i em va agradar. - Perquè el ciclisme? Perquè és un esport que enganxa molt. -Que t'agrada del ciclisme? L'ambient -Quants dies entrenaves? Cada dia de la setmana fes el temps que fes. -Millors resultats personals o curses o competicions que recordis per alguna cosa en especial? 1r Clasificat a l'etapa reina del Tour de Normendia, 7è al Tour dels Alps, 1r a la Volta Tarregona, 1r a la Volta Osona, 2n a la Volta Madrid, 2n a la Volta Segovia. I com a ciclista profecional la Volta Catalunya, la volta Espanya als anys 1994 i 1995 entre altres. -Amb quins equips vas còrrer?
Club ciclisme Calma st.Julià.,Club ciclista Taradell, CC.Jagugueña, CC.Cesaden , esport world i santa clara-master -Quins records t’han quedat de la teva vida esportiva? Molts amics i com és l'ambient de la competició. -Segueixes el ciclisme actualment? No gaire. -Fas alguns tipus d’esport actualment? Quin? Sí. Esqui i Ciclisme. -Perquè recomanaries aquest esport? Perquè és un esport que m'agrada, enganxa, el trobo divertit i es pot practicar en grup o individualment.
Aquest mes de maiges va celebrar el campionat de catalunya de clubs d'atletisme on hi van participar la Jana Aguilar, la Bruna Batlle, l'Arola Camps, la Marta Pallàs i la Núria Wennberg amb el Club Atlètic Vic.
Els resultats van ser: Jana: 3a als 2000 llisos, 7.25.00, 1a a 3x600, 6.07.24 Erola, 18a al salt d'alçada, 1m00cm, 6a de la sèrie a 4x60, 42,69 Bruna, 9a a llanaçament de pilota, 14:02 Marta, 3a de la sèrie, 10.92. Núria, va fer salt d'alçada sense salt vàlid La Marta i la Núria també van fer 4x60, van desqualificar l'equip.
La Marta pallàs ens explica com li va anar:
Vaig anar al Prat de Llobregat a fer unes proves d’atletisme. Vaig anar-hi amb la meva cosina Núria. Allà em vaig trobar la Jana, l’Erola i la Bruna de Folgueroles. Del Vic també hi havia la Lídia, la Mar i la Magalí. Primer vaig fer els 60 metres llisos. Es una cursa molt curta, s’acaba de seguida..També vaig fer els relleus que el meu grup eram jo la Núria, la Mar i la Lidia .La Núria em va passar el relleu,jo li vaig passar a la Mar, la Mar li va passar el relleu a la Lidia i la Lidia va arribar. Em va agradar molt perquè vaig veure molts nens i nenes que feien proves molt diferents: salt d’alçada, salt de llargada, llançaments, tanques …etc.
Marta
Acabant aquest mes de maig i a principis de juny es dipsuten els campionats de catalunya individuals amb prescència folguerolenca, ja us n'informarem.
Avui us volem explicar com es viu un dia de cursa, i ens ho expliquen tres joves esportistes: la Martina, en Gil i l'Aleix que han participat en proves de cros aquest hivern passat.
Hola sóc la Martina, els dies que tinc cursa em llevo a dos quarts de nou, i a les nou esmorzo un vol de cereals de xocolata ben ple.
Els horaris de la cursa són normalment pel voltant de les dotze, marxem de casa amb els pares i la meva germana per allà les deu, de vegades amb les presses ens hem descuidat el dorsal a casa. Quan arribem, el primer que fem és mirar el circuit i la distància que he de corre jo a la meva categoria aleví femení, desprès el pare em posa el dorsal i ens ajuntem les atletes de Folgueroles, correm suau i escalfem fins el moment de la sortida, allà ens hi trobem totes les altres nenes de diferents llocs, Lluçanès,Torelló,Vic ...
Quan estem a punt de començar la cursa és quan tinc més nervis, i després van passant, penso amb la nena que tinc al davant per si la puc avançar i també la llargada que té el circuit i si podré aguantar a un bon ritme fins el final.
Quan corres notes que cansa molt, però quan arribo al final m’agrada, i la gent t’anima i et felicita. Acabo molt cansada però m`ho passo molt bé. Un cop he arribat bec aigua, descanso una mica i animem les altres nenes i nens que corren.
Martina Vilar .
Un dia de cursa el meu pare em desperta de bon matí, em vesteixo i ja començo a pensar en la cursa, normalment menjo un panet amb un got de llet i cereals, la cursa comença entre les onze i les dotze, quan arribo anem a revisar el circuit, després escalfem i abans de començar em poso les bambes de claus; Quan estic a la sortida esperant que arribi el senyor de la pistola estic molt nerviós, quan començo la cursa no estic gaire cansat i nomes penso en avançar el que tinc a davant, al final cada cop estic més cansat i el que vull es acabar, un cop he acabat estic content hi encara ho estic més si he de pujar al podi a recollir un trofeu.
Gil Ralló
El dissabte els papes sempre em diuen que haig d’anar a dormir aviat perquè sinó el diumenge no tindré força i estaré cansat. A mi em costa molt però després de rondinar una estona hi vaig.
Diumenge al matí em llevo cap a les 9. Esmorzo amb poca gana, em vesteixo i anem cap al lloc del Cross. L’ Eloi i els papes també m’hi acompanyen. Marxem de casa més tard o més d’hora depenent del lloc de la cursa. Quan arribem busquem els de Folgueroles i vaig corrent i començo a jugar amb els meus amics. A vegades som molts i altres no tants. Després ens ensenyen el circuit, escalfem una mica i comencem a córrer. Quan acabo de córrer estic molt cansat i estic nerviós per pujar el podí si em toca medalla o copa. Ens esperem a l’entrega de premis i animo a tots els que conec, que són amics meus. Després anem a dinar. Aleix Cabanes
En Jordi Soler es va animant amb això del còrrer i ja ha participat en la seva segona mitja marató. Ell mateix ens explica com li va anar.
Vaig participar a la mitja de l'Escala el dia 1 de maig. A diferència de la primera, aquesta mitja hi vaig anar sol, i això em va permetre llibertat al llarg de la cursa per seguir el meu ritme. Vaig començar els dos primers km, a un ritme de 5:35, per començar suau i perquè hi havia una elevada densitat de corredors. I a partir d'aquí vaig posar-me a ritme de 4:45/km que vaig anar mantenint amb lleugeres oscil·lacions al llarg de tota la cursa, gràcies a que el circuit és molt planer. Em vaig trobar força còmode al llarg de tota la cursa, amb una lleugera baixada de força cap al km 13, però que de seguida es va esvaïr, i finalment acabar l'últim km passant per St. Martí d'Empúries amb més força i ànims completant la mita amb un temps particular total de 1:39:18.
En Jordi Casellas, juntament amb en David Vizacino, van participar a la prova de resistència del merdià verd 70 km de Sant Joan de les Abadesses fins a Viladrau. En Jordi ens explica la seva experiència:
Feia temps que volia participar en alguna travessa de muntanya de mitja-llarga distància i, després de no poder participar “al camí dels matxos 2011”, vaig estar buscant una prova d’aquest tipus. El Meridià Verd, l’organitza Intemperie i em va semblar un repte interessant. 75 Kms des de Sant Joan de les Abadesses a Viladrau. 1 de Maig, 6’30 hores del matí, sortida acompanyat d’en David Vizcaíno, amb experiència en aquest tipus de curses. Comencem suaus, enfilant-nos cap a Vallfogona del Ripollès, passant pel coll de la Dima i el Coll de les Fonts de l’Orri. Molt desnivell però paratges preciosos. Arribem a Vallfogona, al km. 7, primer avituallament. De seguida ens enfilem cap a les Artigues, el Castell de Milany, Coll de l’home mort, un tram de molta pujada dura per corriols i pista fins a coronar el coll de Cristòfol. Planegem fins al Puig de Palou, per corriols de muntanya i baixem fins a Palou Xic, per pista cap a Vidrà, sobre el km. 20. Segon avituallament. Tot seguit ens dirigim cap a Sant Pere de Torelló passant per Santa Bàrbara, Degollats, travessant el riu Ges quatre vegades i anant a espetegar a la carretera de la Vola. Aquí toca córrer per la carretera, al menys quatre interminables quilòmetres. Després una pista forestal ens porta al segon avituallament, situat al costat de l’eix Vic-Olot, aproximadament al km. 32. Continuem la marxa. Torna a tocar una carretera asfaltada, passant per l’ermita de Santa Margarida i, començo a notar molta fatiga, mental i física. Anem consumint quilòmetres i energies, arribem a Sant Martí Sescorts, travessem cap a Can Patel, l’antic Sporting Club, el barri de les Cases Noves i travessem Roda pel mig dels carrers. Sortint d’aquesta població, voregem l’Esquerda i al costat del Ter, nou avituallament, aquí ens donen el dinar. Ja tenim 46 kms. estic força cansat i això fa que m’atabali força i en diverses ocasions em perdi. Segueixo, però no gaire convençut, el que fa que pateixi en un dels trams que més hauria hagut de disfrutar, ja que pugem cap a Sant Feliuet i el Castell de Savassona, les Punxes, el Mas d’en Coll, que coincideix en el pitjor moment, just quan més a prop de casa estic. En aquest moment prenc la decisió d’abandonar. Amb un últim esforç enfilo cap a l’Arumí, Can Garbells i entro a Sant Julià pel cementiri, escenificant el meu final. Arribo a les Set Fonts, a l’avituallament sobre el km. 60, amb la decisió presa i ferma de retirar-me. En una última conversa, en David, m’intenta convèncer de continuar fins al final, però veient que patiré molt i saben el recorregut que m’espera, finalment hi renunci-ho. Li desitjo molta sort i l’allibero de ser el meu guia. Un autèntic plaer haver compartit aquesta travessa amb ell i entristit per no haver-la finalitzat.
Recorregut Sant Joan de les Abadeses – Sant Julià de Vilatorta, 60 kms. amb 7h.20m., 1900 m de desnivell positiu acumulat i quasi 9 km/h de mitja. Jordi Casellas
Segur que anant a la platja per la zona de l'Empordà us heu fixat sempre en el castell de Montgrí, en Joan Pallàs va còrrer una cursa per el massís que acull aquest imponent castell.
Ell ens ho explica en la següent crònica:
El dia de Sant Jordi vaig córrer la primera Cursa de Muntanya de Torroella de Montgrí. És una cursa de 10 km que transcorre quasi completament pel massís del Montgrí, amb un 72% de corriols, un 23% de pistes forestals i només 500 metres d'asfalt, el tram urbà dins de Torroella que porta fins l'arribada. Es fa conjuntament amb una marxa que surt mitja hora abans.
Ha estat plovent tota la nit, però a les vuit del matí ha parat. Decideixo anar fins a la sortida en bici des de l'Estartit. Només sortir la cursa ja s'enfila cara amunt per un corriol. El terreny es força pedregòs i amb poca vegetació. Per sort està ben tapat i el sol no picarà gaire al llarg de la cursa. Aquest inici tant explosiu cara amunt fa que les pulsacions pugin de cop, i a les rampes més fortes hem de caminar. Poc desprès del km 2 s'arriba al punt més alt de la cursa, a 300 metres sobre el nivell del mar. Desprès es careneja una mica amb unes magnífiques vistes al fons del poble de l'Escala i a continuació enfilem una llarga i tècnica baixada. Aquí demostro la meva poca tècnica baixadora i m'avancen 5 corredors. Amb aquests corredors ens estarem avançant al llarg de tota la cursa ja que uns tirem més al pla, d'altres pugen molt bé i d'altres són grans baixadors.
Al final de la baixada hi ha el primer avituallament. Veig la taula amb beguda i taronges i una noia amb una taronja i una got d'aigua a la mà. Em penso que es de l'organització i que ens ho està oferint, però davant la meva sorpresa quan li intento agafar el got ella no el deixa anar i em mira malament. Finalment em diu que està fent la caminada que ha sortit mitja hora abans i que aquell era el seu avituallament! És la primera vegada que em passa una cosa semblant, això que porto quasi quatre-centes curses fetes! Evidentment em disculpo i vaig a la taula a agafar el meu avituallament. A partir d'aquí continua el terreny irregular amb contínues pujades i baixades. Cap al km 8 arribem prop del castell de Montgrí i allí comencem la darrera baixada. Finalment entrem a Torroella i fem el darrer mig km asfaltat. Hem fet la cursa un centenar de corredors. Em quedo amb bones sensacions de la cursa realitzada i m'adono que realment són molt més agraïdes les curses de muntanya que les d'asfalt. Enhorabona als organitzadors, ja que ha estat ben organitzada, amb bona senyalització i bons avituallaments.
Atletes de Folgueroles(Jana Aguilar, Jana Coll i Albert Baronet) que corren pel club atlètic Vic, van participar dissabte passat en el Campionat de Catalunya de relleu. Destaquem la excel.lent tercera posició, medalla de bronze, de l'equip aleví femení
Aleví Femení(3x600m)
3- Jana Aguilar, Núira Selva, Violeta Illa (6'01''07
Cadet Femení (4x100m)
4- Jana Coll,Jana Coll-Cristina Riba-Clara Farrés-Olga Carro(52”89.)
Cadet Masculí (4x100m.)
Albert Baronet, Pau Surriba-Mateu Serrat,Arnau Comajoan, no va poder classificar-se per la final.
Trofeu Pratenc
D'altra banda el passat diumenmge es ca celebrar aquesta clàssica prova on va participar la Jana Coll quedant primera amb llençament de martell (33.23m.)
Amb 525 mesos a cada cama, en Jordi Sales és un apassionat de l'esport. I de l'esport en general doncs ha practicat diverses disciplines com l'atletimse, l'esquí de muntanya, btt, raids,..., tant en versió competitiva com senzillament per gaudir-ne. Des de fa 13 anys l'orientació esportiva ocupa una part important en la seva activitat esportiva. Un esport que als països nòridcs fa més de 100 anys que es practica i que va arribar a Catalunya a finals dels anys 80.
-Quin esport o esports fas?
Ara faig orientació esportiva, tant a peu com amb bici.
És un mixte entre l’atletisme i la muntanya, amb un mapa a les mans.
-Perque que aquest?
Les curses són al mig de la natura, fora camins, cap atleta passa pel mateix lloc… és una sensació “salvatge” i de llibertat molt gran.
Les curses d’orientació són una combinació de físic, tècnica, tàctica i estratègia que les fan que siguin molt exigents. Saber modular adequadament aquests components és molt complex; enganxa molt.
-Entrenes o practiques molt sovint?
Em preparo menys del que voldria però prou tenint en compte que vull dedicar una part important del meu temps a la família i a les feines; faig unes 4 o 5 sessions setmanals. En resum faig 1 entrenament fort a la setmana, 1 o 2 de mitjans i la resta són de tècnica i/o recuperació. Molt important dormir el suficient i alimentar-se correctamente.
Normalment competeixo casi cada cap de setmana, de març a octubre.
-Cansa molt? T’agrada cansar-te?
Sí que cansen, sobretot si ets capaç d’aplicar al màxim els 4 factors que he comentat; però cansar-se no necessariament és una cosa negativa; per això cal preparar-se bé, per què el cansament aparegui tard i que quan ho fagi el poguem tolerar bé.
-Perque ho fas? Perque t’agrada? Quines sensacions tens fent esport?
Estem “dissenyats” per fer activitat física, més que no pas per estar hores davant d’una pantalla. Els nostre avantipassats es passaven el dia corrent per caçar o bé per fugir dels perills. Naltros, per sort, encara no hem perdut aquesta part de l’ADN. Si puc entrenar estic molt més content que no pas si no ho faig, i em trobo molt millor. Fer esport és sinònim de salut. També et permet fer una vida social molt maca. Gràcies a l’esport tinc amics i companys a tot Catalunya i a mig món!
-Competeixes? t’agrada competir?
M’agrada competir, cal saber competir; a la vida ens cal competir per tot!
Només algunes vegades guanyes, per això és molt important saber gaudir de cada cursa.
-Si competeixes digue’ns els teus millors resultats.
He estat campió de Catalunya en varies ocasions, disciplines (esquí de muntanya i orientació) i modalitats (d’orientació: esprint, mitja, relleus i raid)
També he estat campió d’Espanya en varies ocasions i modalitats d’orientació (relleus i raid).
De tota manera hi ha curses/resultats dels quals n’estic molt content i no m’he posat dels 5 o 10 primers. Si ens preparem bé, amb dedicació i determinació, hem de saber valorar el nostre rendiment/resultat més enllà de comparar-nos amb els altres.
T'ha permés conèixer món i persones?
Quan un club organitza una cursa procura escollir les millors zones i més maques del seu entorn. Quan viatges pel món amb l’excusa de còrrer orientació descobreixes petits tresors que estan fora dels circuits turístics habituals. Normalment a les curses d’arreu et trobes els habituals de sempre, de procedències ben variades, i acabes fent relació. Aprens el bò i millor de cada indret i després ho apliques a les curses i entrenaments que fem a Catalunya.
Com vius l'esport que fas? El paisatge és important quan el practiques?
La orientació em permet fer activitat física gaudint de cada passa i de cada racó. És un dels factors importants de la meva vida; em dóna qualitat de vida.
La bellesa del paisatge, el seu estat natural, la seva tranquilitat amb la seva gent (pagesia) són la gràcia d’aquest esport. Es pot fer orientación en un garatge, però no seria el mateix, oi?
Perque recomanaries practicar-lo?
A cada entrenament i a cada cursa, per més experiència que tinguis, aprèns coses. Mai en saps prou. Sempre et pots superar, sobretot tècnica, tàctica i estratégicamente. Cada mapa, cada terreny, cada traçat són diferents. No et pots aburrir mai, mai. Enganxa moltíssim. És complertíssim i tota la família pot participar-hi!
Moltes gràcies Jordi.
Us deixem amb un video d'introducció a aquest esport realitzat pel govern de les illes balears
