Fes teu el repte!
29/7/11
CRONO ESCALES DELS FOQUERS
El 18 de setembre tindrà lloc, dins els actes de la festa major de Folgueroles, la segona edició de la Crono Escales dels Foquers. Una cursa diferent. Una cursa curta, però explosiva, un repte apte per a tothom. Aviat més informació i obertura d'inscripcions.
Fes teu el repte!
Fes teu el repte!
25/7/11
OLLA DE NÚRIA 2011
Olla de Núria. en Jordi Casellas hi va participar i ens ho explica.:
El diumenge 17 de juliol es cel.lebrava la 5ª Edició de la Cursa Clàssica de l’Olla de Núria, i jo, era un dels 660 afortunats que hi participava.
Amb molta il.lusió i respecte, vaig llevar-me a les 4:00 de la matinada, creuant els dits perquè les previsions meteorològiques fallessin un cop més i així disputar la cursa amb normalitat. Esmorzo i amb el cotxe cap a Queralbs, on només d’arribar ja es respirava l’ambient d’una prova diferent. Trobo els primers coneguts, i puntuals amb el cremallera ens enfilem cap a Núria. Bona organització i amb experiència, ja que entregar 660 dorsals sense fer-te perdre la paciència té molt de mèrit. Després d’un complet breafing, on ens expliquen els passos que es seguiran en cas de mal temps, els horaris màxims als controls de pas i els canvis obligats per medi ambient en el recorregut. Surto a escalfar i tot seguit ens donen la sortida, una volta al Santuari i ens dirigim cap al Puigmal, pel forat de l’Embut, un recorregut sempre ascendent que ens porta al primer habituallament i control de pas, al Km. 3,5, a la Coma de l’Embut, a 2.500 m., acabem de pujar cap al Puigmal a 2.910 m., on hi ha el segon habituallament i control de pas. Aquí arriba una de les sorpreses més agradables de la cursa, ja que hi ha molta gent animant, fins i tot coneguts que quan et criden pel teu nom, s’et posa la pell de gallina, bé, també els 40 km/h de vent i el –1ºC de sensació tèrmica del Cim del Puigmal, el km. 5. He corregut poc, he caminat molt, se m’ha fet llarguíssim i pesat, he gastat un munt d’energies i només penso amb el que encara em queda… Baixem cap a la Collada d’Er, a 2.760 m. i comencem el tobogant de pujades i baixades que ho complica tot, ja que es fa imposible agafar un ritme, i he de reconèixer a més, que s’em va fer molt difícil compartir el recorregut amb tots els altres participants, ja que ens destorbàvem els uns als altres, i en algun moment, inclús em vaig sentir molt incòmode. Passem pel Pic Petit, a 2.812 m., el Pic del Puigmal de Segre, a 2.848 m., i arribem al Coll de Finestrelles, a 2.604 m. on hi ha el tercer habituallament i control de pas, sobre el km. 8,5. El tobogant de l’Olla continua, i ens dirigim cap al Pic de Finestrelles, a 2.858 m., cap al Puig del Coll de l’Eina, a 2.745 m., Coll de l’Eina i voregem el Pic de l’Eina, dirigint-nos cap al Pic de Neufonts, a 2.781 m., on començo a trobar-me més còmode, encara que a base de malgastar energies en els trams de baixada, i a l’encertada elecció de portar un cinturó amb un bidó per a begudes isotòniques i gels energètics, que em varen permetre hidratar-me més sovint. Baixem cap al Coll de Noufonts, a 2.656 m., on hi ha el quart habituallament i control de pas, al Km. 13,5, seguim cap al Pic de Noucreus, 2.799 m., on comença el meu petit calvari, ja que hi ha molts tramps de caminar amb molt desnivell, sortejant graons de pedra, i noto rampes als isquiotibials, i amb molt de compte, continuo cap al Coll de Noucreus a 2.788 m., on aquí comença a carenajar en un tram on puc córrer i no em molesten els isquios, ens dirigim cap al Serrat del Mig i cap al Puig de Fontnegre, a 2.722 m., on hi ha el cinquè i últim habituallament i control de pas, sobre el km. 16,5. Aquí comencem a baixar pel Serrat de la Coma del Clot, amb molta calma per no perjudicar les meves molèsties i anem cap al Pic de l’Àliga, on ja començo a portar un ritme més alegre, baixant cap a l’Alberg del Pic de l’Àliga i tot seguit cap a la línia de meta de Núria, on ens reb l’ànim del públic present, finalitzant la cursa. Acabo la cursa molt satisfet, però totalment buit. Aquesta ha set la millor cursa que he participat, per organització, localització, amb uns paratges increïbles i un recorregut dur tècnic i de dificultat alta que m’ha portat al límit constantment.
Distància de la prova 21,5 km., 2.000 m. de desnivell positiu, cota mínima 1.967 m., màxima 2.913 m., amb un 72% del recorregut per sobre dels 2.700 m.
Temps 3:21’49”, classificació posició: 132.
Jordi Casellas
El diumenge 17 de juliol es cel.lebrava la 5ª Edició de la Cursa Clàssica de l’Olla de Núria, i jo, era un dels 660 afortunats que hi participava.
Amb molta il.lusió i respecte, vaig llevar-me a les 4:00 de la matinada, creuant els dits perquè les previsions meteorològiques fallessin un cop més i així disputar la cursa amb normalitat. Esmorzo i amb el cotxe cap a Queralbs, on només d’arribar ja es respirava l’ambient d’una prova diferent. Trobo els primers coneguts, i puntuals amb el cremallera ens enfilem cap a Núria. Bona organització i amb experiència, ja que entregar 660 dorsals sense fer-te perdre la paciència té molt de mèrit. Després d’un complet breafing, on ens expliquen els passos que es seguiran en cas de mal temps, els horaris màxims als controls de pas i els canvis obligats per medi ambient en el recorregut. Surto a escalfar i tot seguit ens donen la sortida, una volta al Santuari i ens dirigim cap al Puigmal, pel forat de l’Embut, un recorregut sempre ascendent que ens porta al primer habituallament i control de pas, al Km. 3,5, a la Coma de l’Embut, a 2.500 m., acabem de pujar cap al Puigmal a 2.910 m., on hi ha el segon habituallament i control de pas. Aquí arriba una de les sorpreses més agradables de la cursa, ja que hi ha molta gent animant, fins i tot coneguts que quan et criden pel teu nom, s’et posa la pell de gallina, bé, també els 40 km/h de vent i el –1ºC de sensació tèrmica del Cim del Puigmal, el km. 5. He corregut poc, he caminat molt, se m’ha fet llarguíssim i pesat, he gastat un munt d’energies i només penso amb el que encara em queda… Baixem cap a la Collada d’Er, a 2.760 m. i comencem el tobogant de pujades i baixades que ho complica tot, ja que es fa imposible agafar un ritme, i he de reconèixer a més, que s’em va fer molt difícil compartir el recorregut amb tots els altres participants, ja que ens destorbàvem els uns als altres, i en algun moment, inclús em vaig sentir molt incòmode. Passem pel Pic Petit, a 2.812 m., el Pic del Puigmal de Segre, a 2.848 m., i arribem al Coll de Finestrelles, a 2.604 m. on hi ha el tercer habituallament i control de pas, sobre el km. 8,5. El tobogant de l’Olla continua, i ens dirigim cap al Pic de Finestrelles, a 2.858 m., cap al Puig del Coll de l’Eina, a 2.745 m., Coll de l’Eina i voregem el Pic de l’Eina, dirigint-nos cap al Pic de Neufonts, a 2.781 m., on començo a trobar-me més còmode, encara que a base de malgastar energies en els trams de baixada, i a l’encertada elecció de portar un cinturó amb un bidó per a begudes isotòniques i gels energètics, que em varen permetre hidratar-me més sovint. Baixem cap al Coll de Noufonts, a 2.656 m., on hi ha el quart habituallament i control de pas, al Km. 13,5, seguim cap al Pic de Noucreus, 2.799 m., on comença el meu petit calvari, ja que hi ha molts tramps de caminar amb molt desnivell, sortejant graons de pedra, i noto rampes als isquiotibials, i amb molt de compte, continuo cap al Coll de Noucreus a 2.788 m., on aquí comença a carenajar en un tram on puc córrer i no em molesten els isquios, ens dirigim cap al Serrat del Mig i cap al Puig de Fontnegre, a 2.722 m., on hi ha el cinquè i últim habituallament i control de pas, sobre el km. 16,5. Aquí comencem a baixar pel Serrat de la Coma del Clot, amb molta calma per no perjudicar les meves molèsties i anem cap al Pic de l’Àliga, on ja començo a portar un ritme més alegre, baixant cap a l’Alberg del Pic de l’Àliga i tot seguit cap a la línia de meta de Núria, on ens reb l’ànim del públic present, finalitzant la cursa. Acabo la cursa molt satisfet, però totalment buit. Aquesta ha set la millor cursa que he participat, per organització, localització, amb uns paratges increïbles i un recorregut dur tècnic i de dificultat alta que m’ha portat al límit constantment.
Distància de la prova 21,5 km., 2.000 m. de desnivell positiu, cota mínima 1.967 m., màxima 2.913 m., amb un 72% del recorregut per sobre dels 2.700 m.
Temps 3:21’49”, classificació posició: 132.
Jordi Casellas
16/7/11
ÀGATA NOGUÉ: 25 anys amb un rècord d'Espanya
L'Àgata Nogué va ser una gran atleta, per aptituds, caràcter, esforç,..., i de fet queda palés amb una marca encara vigent, 9'20"44 rècord d'Espanya de 3000m. en categoria juvenil , que aquest diumenge 17 de juliol compleix 25 anys que es va aconseguir. Va ser ens els primers campionats del món junior celebrats a Atenas el 1986, on l'Àgata hi va participar essent encara juvenil.
Moltes Felicitats
ranking español
Es aquí on la marca de l’Agata demostra la seva importància, més de 10 segons (tot un món) entre ella i la segona millor juvenil de tots els temps la corredora de Medina del Campo, Ana Isabel Gimeno.
Destacar, com he dit abans, que darrera l’Agata apareixen atletes de la talla de la Julia Vaquero, 9.39.65 amb 17 anys); la Marta Dominguez 9.47.03 amb 16 anys, i la Nuria Fernández amb 9.51.43 amb 15 anys.
Finalmente esmentar que una atra osonenca, Lourdes Miquel consta com a 6ª juvenil de tots els temps, i que l’Ester Pozas que no surt a les llistes seria l’altra atleta osonenca que hauria baixat de 10 minuts essent juvenil.
Moltes Felicitats
Per valorar aquesta marca en Carles Baronet (expert en estadística d'atletisme) ens ha fet un recull de les millors marques espanyoles i dels rècords mundials d'aquesta prova i categoria:
Records Juvenils 3 000m
Records Juvenils 3 000m
El record d’Espanya que ostenta l’Agata es el 32è millor record nacional de tots els paisos del món. El mèrit del seu registre però radica en que només cinc records nacionals vigents van ser aconseguits per atletes que tenien 16 anys com seria el cas de l’Agata que encara no els havia complert.
Hem de considerar que normalment en el segón any de categoria es quan la major part d’atletes aconsegueixen els millors registres.
Finalment, esmentar, que el record de l’Agata es el catorzè record nacional més antic de tots els paisos, la qual cosa té molt més mèrit encara si pensem que després d’ella a l’estat espanyol van sorgir atletes de la talla de Julia Vaquero, Marta Dominguez i Nuria Fernández que com es pot comprovar en el llistat espanyol de les millors de tots els temps juvenils, surten molt darrera de l’Agata.
ranking español
Es aquí on la marca de l’Agata demostra la seva importància, més de 10 segons (tot un món) entre ella i la segona millor juvenil de tots els temps la corredora de Medina del Campo, Ana Isabel Gimeno.
Destacar, com he dit abans, que darrera l’Agata apareixen atletes de la talla de la Julia Vaquero, 9.39.65 amb 17 anys); la Marta Dominguez 9.47.03 amb 16 anys, i la Nuria Fernández amb 9.51.43 amb 15 anys.
Finalmente esmentar que una atra osonenca, Lourdes Miquel consta com a 6ª juvenil de tots els temps, i que l’Ester Pozas que no surt a les llistes seria l’altra atleta osonenca que hauria baixat de 10 minuts essent juvenil.
6/7/11
ANÈCDOTES ESPORTIVES
A vegades ens pot semblar que l'afició esportiva és una cosa més o menys recent, perù avui us expliquem una història, una història d'afició al ciclisme per part d'Antoni Aumatell de Can Crescenci, que té el seu punt més curiós en una cursa a Folgueroles l'any 1944 quan tenia 19 anys. No us ho perdeu.
Com li va venir l'afició?
Jo era petit i no havia pogut tenir mai cap bicicleta, suposo que el meu desig era tan gran que recordo afició al ciclisme des de sempre.
Quan va tenir la primera bicicleta?
Als 16 o 17 anys. Encara era amb llantes de fusta.
![]()
Pedalava molt sovint?("entrenava") ?
Un parell de cops a la setmana, però el millor entrenament era anar a treballar amb bicicleta cada dia. Dels joves de Folgueroles, jo era un dels que tenia la bicicleta més dolenta, ni tan sols tenia tubulars.
Va fer alguna cursa per pobles de la comarca?
En aquells moments a tota la comarca hi havia molta afició al ciclisme, tot sovint hi havien curses a diferents pobles. Vaig córrer dos vegades a Folgueroles, una vaig quedar primer i l’altre segon; també vaig fer segon a Santa Eugènia, i en la majoria de curses quedava quasi sempre dels cinc primers.
Ha mantingut l'afició pel ciclisme al llarg dels anys?
Si, sempre m’havia agradat i encara m’agrada. Quan vaig tornar de la mili, em va tocar treballar de valent, no tenia temps per fer curses, però la meva afició seguia existint, i em vaig tornar a vincular al món del ciclisme quan el meu fill Jordi també corria amb bicicleta.
Li hagués agradat fer més curses?
Si, molt, però havia de treballar i no tenia temps per entrenar.
![]()
Hi havien altra gent de Folgueroles que fes bicicleta o altres esports en aquella època?
Que jo recordi érem uns quants que ens agradava la bicicleta, com: en Cinto de ca l’ocell, en Josep Teixidor de can Sidro, en Corderoure de can punxes, etc.
Com estaven les carreteres en aquell temps?
Les carreteres eren un desastre, trossos enquitranats i d’altres de terra i pedres.
ANÈCDOTES:
A vegades anava a córrer sortint de casa sense haver tingut temps per esmorzar, quan acabava la feina, agafava la bicicleta i cap a córrer.
La mili ho va espatllar tot, em va tocar servir dos anys i mig a l’Àfrica.
El circuit que es feia aquí a Folgueroles, era el que nosaltres anomenem: voltes als corredors, que tractava la pujada al carrer Atlàntida, la rambla, fins la cruïlla de la font trobada, després en direcció cap a les Codinoies, passant per l’empalma (rotonda de la mà) i arribada un altre cop al carrer Atlàntida, i en aquest circuit s’anaven donant voltes, fins un total de 30 o 40 voltes.
El dia de Sant Isidre, que vaig guanyar la cursa, vaig aconseguir batre a tot un Miquel Poblet, en aquell temps encara no molt conegut, però ja guanyava gairebé totes les curses on participava. En acabar la cursa, en Miquel Poblet i el seu pare, van anar a casa a parlar amb el meu pare, en Crescensi, per demanar-li que em deixés entrenar i poder anar a competir a altres curses fora d’aquesta comarca, i sobretot que em comprés una bicicleta nova, perquè aquell jove que havia guanyat la carrera, creien que prometia molt, però el meu pare si va negar, deia que jo ja tenia prou feina, però si que vaig aconseguir una bicicleta nova.
Al cap dels anys, vam coincidir diverses vegades amb en Miquel Poblet, inclús a casa seva, que ens va ensenyar tots els trofeus de la seva carrera esportiva i alguna vegada encara havíem parlat d’aquella cursa de l’any 44.
![]()
Com li va venir l'afició?
Jo era petit i no havia pogut tenir mai cap bicicleta, suposo que el meu desig era tan gran que recordo afició al ciclisme des de sempre.
Quan va tenir la primera bicicleta?
Als 16 o 17 anys. Encara era amb llantes de fusta.
Pedalava molt sovint?("entrenava") ?
Un parell de cops a la setmana, però el millor entrenament era anar a treballar amb bicicleta cada dia. Dels joves de Folgueroles, jo era un dels que tenia la bicicleta més dolenta, ni tan sols tenia tubulars.
Va fer alguna cursa per pobles de la comarca?
En aquells moments a tota la comarca hi havia molta afició al ciclisme, tot sovint hi havien curses a diferents pobles. Vaig córrer dos vegades a Folgueroles, una vaig quedar primer i l’altre segon; també vaig fer segon a Santa Eugènia, i en la majoria de curses quedava quasi sempre dels cinc primers.
Ha mantingut l'afició pel ciclisme al llarg dels anys?
Si, sempre m’havia agradat i encara m’agrada. Quan vaig tornar de la mili, em va tocar treballar de valent, no tenia temps per fer curses, però la meva afició seguia existint, i em vaig tornar a vincular al món del ciclisme quan el meu fill Jordi també corria amb bicicleta.
Li hagués agradat fer més curses?
Si, molt, però havia de treballar i no tenia temps per entrenar.
Hi havien altra gent de Folgueroles que fes bicicleta o altres esports en aquella època?
Que jo recordi érem uns quants que ens agradava la bicicleta, com: en Cinto de ca l’ocell, en Josep Teixidor de can Sidro, en Corderoure de can punxes, etc.
Com estaven les carreteres en aquell temps?
Les carreteres eren un desastre, trossos enquitranats i d’altres de terra i pedres.
ANÈCDOTES:
A vegades anava a córrer sortint de casa sense haver tingut temps per esmorzar, quan acabava la feina, agafava la bicicleta i cap a córrer.
La mili ho va espatllar tot, em va tocar servir dos anys i mig a l’Àfrica.
El circuit que es feia aquí a Folgueroles, era el que nosaltres anomenem: voltes als corredors, que tractava la pujada al carrer Atlàntida, la rambla, fins la cruïlla de la font trobada, després en direcció cap a les Codinoies, passant per l’empalma (rotonda de la mà) i arribada un altre cop al carrer Atlàntida, i en aquest circuit s’anaven donant voltes, fins un total de 30 o 40 voltes.
El dia de Sant Isidre, que vaig guanyar la cursa, vaig aconseguir batre a tot un Miquel Poblet, en aquell temps encara no molt conegut, però ja guanyava gairebé totes les curses on participava. En acabar la cursa, en Miquel Poblet i el seu pare, van anar a casa a parlar amb el meu pare, en Crescensi, per demanar-li que em deixés entrenar i poder anar a competir a altres curses fora d’aquesta comarca, i sobretot que em comprés una bicicleta nova, perquè aquell jove que havia guanyat la carrera, creien que prometia molt, però el meu pare si va negar, deia que jo ja tenia prou feina, però si que vaig aconseguir una bicicleta nova.
Al cap dels anys, vam coincidir diverses vegades amb en Miquel Poblet, inclús a casa seva, que ens va ensenyar tots els trofeus de la seva carrera esportiva i alguna vegada encara havíem parlat d’aquella cursa de l’any 44.
1/7/11
JANA COLL DUES MEDALLES DE BRONZE AL CAMPIONAT D'ESPANYA
Campionat d'Espanya cadet d'atletisme: Jana Coll medalla de bronze en llançament de martell i en llançament de disc. Moltes Felicitats.
Ella mateixa ens esxplica com li va anar:
![]()
Castellón 25 i 26 de Juny, aquesta era la data de la competició més important que podia fer i per la qual vaig estar entrenant tota la temporada, El Campionat d’Espanya Cadet.
Em vaig classificar pel campionat i per tant vaig fer les marques mínimes per anar-hi amb llançament de Martell i llançament de Disc.
Dissabte 25: Era l’hora, havia arribat el Campionat d’Espanya! La primera prova que tenia era el llançament de martell i em vaig estar mentalitzant tota la nit.
9:00 am: Vaig arribar a les pistes i vaig començar a saludar a totes les meves amigues, vam començar a rodar perquè elles també feien martell, ja que ens havíem de posar al dia de moltes coses, perquè ens veiem en dates assenyalades. Després de rodar, vaig escoltar música mentre feia estiraments per concentrar-me i visualitzar els passos a fer.
9:20 am: Havíem d’entrar a cambra de requeriments per confirmar l’assistència a la prova.
9:30 am: Sortíem a la pista totes les noies que fèiem martell acompanyades dels jutges de la prova. Ens van dir l’ordre en què llençàvem, jo llençava segona, vaig pensar, genial!, perquè prefereixo no ser de les últimes en llençar i va anar prou bé la competició, ja que érem 6 atletes que ens disputàvem les 3 medalles perquè totes 6 estàvem llençant molt igual.
Vaig quedar Tercera d’Espanya de Llançament de Martell amb una marca de 45,97m. Estava molt contenta!
Diumenge 25: La prova que tenia era el llançament de disc, com que la prova era a la tarda vaig descansar tot el matí, per poder estar bé a l’hora de la competició.
4:00 pm: Vaig començar a escalfar , anava molt tranquil·la ja que en el rànquing no anava de les primeres. Vaig marcar-me l’objectiu de millorar la meva marca personal: 33,27m.
4:25 pm: Havíem d’entrar a cambra de requeriments per confirmar l’assistència de la prova.
4:30 pm: Sortíem a pista, llençava de les del mig, cosa que com que érem 20 atletes havíem d’escalfar molt bé entre llançaments. Al primer llançament vaig llençar 33,29m , per tant objectiu aconseguit , vaig millorar la meva marca personal i em vaig posar de les de davant. Això em va fer pensar que podia millorar encara més la meva marca personal perquè encara em quedaven 5 llançaments més. Vaig acabar la competició amb una marca de 36,42m i per tant marca personal i millor marca del Club Atlètic Vic en categoria Cadet de tots els temps i amb el títol de Tercera d’Espanya de llançament de Disc.
Em vaig emocionar, no m’hagués imaginat mai aconseguir 2 medalles en un campionat d’Espanya.
JANA
Ella mateixa ens esxplica com li va anar:
Em vaig classificar pel campionat i per tant vaig fer les marques mínimes per anar-hi amb llançament de Martell i llançament de Disc.
Dissabte 25: Era l’hora, havia arribat el Campionat d’Espanya! La primera prova que tenia era el llançament de martell i em vaig estar mentalitzant tota la nit.
9:00 am: Vaig arribar a les pistes i vaig començar a saludar a totes les meves amigues, vam començar a rodar perquè elles també feien martell, ja que ens havíem de posar al dia de moltes coses, perquè ens veiem en dates assenyalades. Després de rodar, vaig escoltar música mentre feia estiraments per concentrar-me i visualitzar els passos a fer.
9:20 am: Havíem d’entrar a cambra de requeriments per confirmar l’assistència a la prova.
9:30 am: Sortíem a la pista totes les noies que fèiem martell acompanyades dels jutges de la prova. Ens van dir l’ordre en què llençàvem, jo llençava segona, vaig pensar, genial!, perquè prefereixo no ser de les últimes en llençar i va anar prou bé la competició, ja que érem 6 atletes que ens disputàvem les 3 medalles perquè totes 6 estàvem llençant molt igual.
Vaig quedar Tercera d’Espanya de Llançament de Martell amb una marca de 45,97m. Estava molt contenta!
Diumenge 25: La prova que tenia era el llançament de disc, com que la prova era a la tarda vaig descansar tot el matí, per poder estar bé a l’hora de la competició.
4:00 pm: Vaig començar a escalfar , anava molt tranquil·la ja que en el rànquing no anava de les primeres. Vaig marcar-me l’objectiu de millorar la meva marca personal: 33,27m.
4:25 pm: Havíem d’entrar a cambra de requeriments per confirmar l’assistència de la prova.
4:30 pm: Sortíem a pista, llençava de les del mig, cosa que com que érem 20 atletes havíem d’escalfar molt bé entre llançaments. Al primer llançament vaig llençar 33,29m , per tant objectiu aconseguit , vaig millorar la meva marca personal i em vaig posar de les de davant. Això em va fer pensar que podia millorar encara més la meva marca personal perquè encara em quedaven 5 llançaments més. Vaig acabar la competició amb una marca de 36,42m i per tant marca personal i millor marca del Club Atlètic Vic en categoria Cadet de tots els temps i amb el títol de Tercera d’Espanya de llançament de Disc.
Em vaig emocionar, no m’hagués imaginat mai aconseguir 2 medalles en un campionat d’Espanya.
JANA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)