29/4/12

DUATLONS I TRIATLONS

A Folgueroles tenim atletes que practiquen duatlons i triatlons. Un d'ells és en Nil Masnou Nogué de 16 anys que pràctica aquestes disciplines desde fa un any i dins l'equip del Vic Etb. 



--Com et vas aficionar a aquesta modalitat esportiva?
perque m'agradava el ciclisme i l'atletisme i aquest esport els combinava. Hi he afegit la natació
-Que t'agrada més la duatló o la triatló? de muntanya o carretera?
prefereixo la carratera i, tot i que em van millor les duatlons i les disfruto, m'agrada més el triatló
-Còrrer, nedar o pedalar que t'agrada més? i quin és el teu punt fort i el teu punt fluix?
Per damunt de tot prefereixo pedalar tot i que les triatlons es decideixen en la natació, que és el meu punt fluix, i en el córrer.


-Com és una setmana habitual d'entrenament?
dilluns: córrer + gimnàs un cop acabem l'escola. Dimarts: entrenament fort de córrer (matí) + natació (tarda). Dimecres: bicicleta (2h30' o 3h). Dijous: entrenament fort de córrer (matí) + natació (tarda). Divendres:  bicicleta (2h30' o 3h). dissabte: córrer o natació. Diumenge: compteció o entrenament de qualsevol modalitat
-Com va la combinació estudis-esport? tens temps per tot, alguns cosa s'en resenteix?
aprofito els temps lliures que tinc ja que el meu hobby és l'esport que practico.
-Quines satisfaccions et dona aquest esport?
 el fet es que necessita molt sacrifici però et dóna sensació de llibertat i satisfacció en acabar una competició.També,  a l'acabar un entrenament fort, cosa que no m'havia passat mai.




Enguany en Nil ja està acabant les competicions de duatlons, té pendent participar al campionat d'Espanya, i comença les participacions en triatlons. Ell mateix ens explica com li va anar la duatló de la Segarra on va aconseguir la primera posició de la seva categoria.




Aquest dissabte 14 d'abril a la tarda vaig participar i aconseguir la 1ª posició en categoria júnior en la Duatló de carretera de la Segarra que es va disputar a la població de Sant Guim de Freixenet. Prova puntuable pel Circuit Català. 
La categoria júnior correspon a atletes de 17 a 19 anys (3 anys), pel que encara em queda molt per disputar ja que fins a finals d'any no faré els 17.


La prova consistia en 6Km de cursa a peu, 21Km de bicicleta de carretera i 3 Km finals de cursa a peu. 
El 1r recurregut de cursa peu eren 2 voltes en un circuit molt exigent, on la 2ªpart eren 2 pujades molt dures. 
El ritme de sortida va ser molt alt i vaig reservar forces per la 2ªvolta on vaig remuntar moltes posicions.


El circuit de bicicleta era força sel.lectiu a diferència de la majoria de duatlons de carretera.
Les sensacions eren bones fins que a l'inici de la pujada (5Km finals) un grup del darrera ens va atrapar i hi va haver un considerable canvi de ritme que va provocar que el grup es tranqués i quedéssim el 1r i 2n júnior en la part del davant del grup.


En la transició (canvi de bici a córrer) vaig aconseguir uns metres de disctància respecte el 2n júnior que vaig poder gestionar per guanyar la competició en categoria júnior.

El resultat en la general també va ser molt bo ja que vaig entrar 31è absolut de 300 participants.

Nil Masnou Nogué.

21/4/12

CÒRRER EN PISTA COBERTA

Ja s'ha acabat la temporada d'atletisme en pista coberta per donar pas a les proves a l'aire lliure, cinc atletes  de Folgueroles han corregut durant aquest hivern en la pista coberta d'atletisme que hi ha a Sabadell, ells mateixos ens expliquen les seves sensacions de córrer en una instal.alció així.
Jo només  he corregut un cop a pista cuberta; vaig fer relleus amb unes companyes. Córre en una pista cuberta és una mica sèrio, perquè passes per moltes sales abans de sortir a davant de tot el públic, hi han unes normes una mica estrictes. Em va agradar molt. La diferència que hi trobo amb les altres curses és que córre amb pista cuberta és una mica aburrit perquè, tota l'estona veus el mateix i passes pel mateix lloc. Aquest cop que vaig fer pista cuberta estava molt nerviosa, perquè em feia respecte i compatía amb moltes nenes.


Aina Forcada


La pista coberta és una pista de 200 metes. Aquests 200 metres, a l’hora de córrer passen molt ràpids, i a més a més, a les curses curtes, però de carril lliure, a vegades no tens temps a adelantar. A mi, això de que sigui tan petit, no m’agrada. Però una cosa beneficiosa que té la pista coberta és que no fa aire. Crec que aquesta temporada de pista coberta ha set satisfactòria per mi i perquè he millorat les meves marques.
Albert Baronet


Jo he corregut en una pista coberta tres cops, perquè només s’hi pot anar a partir dels Infantils. Vaig córrer els 4x200 relleus i 2 vegades els 2000 m.ll.
Primer em vaig trobar que estava en un lloc massa tancat i que la gent em mirava de molt més a prop, les puntes de les pistes tenen una mica de pujada i quan estàs corrent notes com s’hi després del terra estigués buit.
Vaig notar moltes coses diferents:
Que són unes pistes que tenen sostra, enlloc de tenir 8 carrils en tenen 6, el mig hi ha una recta per fer les curses, hi ha una gàbia per fer els llançaments i el terra de la gàbia és tou, la pista és més petita, una pista normal fa 400 metres i la coberta en fa 200 per tan que tot és més curt i has de fer el dobla de voltes que a la pista normal.
Jana Aguilar


Encara que només hi he anat una vegada, la pista coberta m'ha agradat molt encara que també hi han coses que no m'agraden.
Unes de les coses que m'han agradat més és que el públic està molt més a prop teu i sents molt més la gent com t'anima i crida el teu nom, apart d'això trobo que està molt be que hi hagi una pista d'entrenament just a sota de la pista on es corren les curses, i que hi puguis anar a escalfar abans de la carrera, i per últim també trobo que el fet de estar en un edifici cobert et i deixa córrer millor
ja que no hi pot fer vent ni gaire fred. Tot-hi això també crec que té algunes coses negatives com ara que com que les voltes són tant curtes que en les curses de fons en tens que donar moltes i s'et fa molt pesat.
Però, tot i això crec que anar a competir en una cursa de pista coberta ha sigut una experiència molt positiva i m'agradaria tornar-hi algun dia.
Roger Pallàs

Córrer  en pista coberta és bastant diferent que córrer en pista a l’aire lliure. Quan corro en pista coberta, tot se’m fa més llarg. En el cas de 3000 metres, que és una de les proves que he fet tant en pista coberta com en pista a l’aire lliure es nota molt més aquesta diferència, ja que en pista a l’aire lliure faig 7 voltes i mitja, i en canvi a la coberta són 15. Tot i així m’agrada molt la pista coberta, ja que córrer allà, et sents més a prop dels que t’animen, trobo que això ajuda molt alhora de competir, sobretot quan penses que ja no pots més i et vols rendir.
Laia Aguilar








17/4/12

CURSA D'OBSTACLES NOVA CRÒNICA

Una altre veí de Folgueroles també va participar a la cursa d'obstacles de diumenge passat a Vic, el Dani Bernal, ell mateix ens ho explica:

El matí va començar de la forma més accidentada. Per algun motiu la meva inscripció no s'havia formalitzat correctament i van haver de solucionar-ho minuts abans de començar la prova. Jo m'havia inscrit a la categoria finisher (14 km) però per error em van assignar un dorsal de la categoria sprinter (7km). No vaig adonar-me'n fins que estàvem a punt de sortir i ja era massa tard. Vaig córrer els 14 km però finalment no m'han inclòs ni en un una categoria ni a l'altre. Incidències administratives a banda que, en un corredor com jo que l'única aspiració que té és passar-s'ho bé, no tenen més importància, la cursa va ser molt divertida.
Personalment crec que el circuit d'enguany és molt millor que el de les edicions anteriors. El fet que tota la prova transcorri apartada del nucli urbà li dona un caràcter més autèntic. Finalment vaig completar els 14 km en un temps aproximat de 1 hora i 48 minuts i absolutament colgat de fang. Dilluns d'agulletes i ara a esperar
la quarta edició."
Dani Bernal

15/4/12

2ª CURSA D'OBSTACLES A VIC

Aquest diumenge 15 s'ha celebrat la segona cursa d'obstacles a Vic, on hi ha hagut participació folguerolenca, ells mateixos en ho expliquen:


Per 1ªvegada hem corregut la Cursa d'Obstacles, tiet i nebot (Xavi Quintas i Nil Masnou).
Hem participat en la Finisher Non Stop, 14 km de cursa de muntanya amb 27 obstacles: banyeres de fang, salts, torrents, contenidors amb aigua,...
Amb una inscripció d'aprox 500, hem acabat 9 i 10 de la general individual i 2n per equips.
Tot i que en la 2a.volta anàvem 6ès individuals, degut a la pèrdua d'una sabatilla en un segment de fang, hem perdut algunes posicions.

Durant tot el recurregut hi ha hagut gent animant, tant del públic com dels propis corredors de la Sprint (7Km).
La cursa ha estat molt divertida i molt dura a la vegada.
Ha estat una experiència molt positiva.
Us la recomanem!

Xavi Quintas (tiet)
Nil Masnou Nogué (nebot).

10/4/12

MARATÓ DE BARCELONA

El mes passat es va celebrar la Marató de Barcelona, on hi va participar l'atleta de folgueroles Joan Pallàs, després de descansar d'una prova tant exigent, en Joan ha trobat forçes per explicar-nos com li va anar.


L’últim diumenge de març vaig córrer la 34ª edició de la Marató de Barcelona, una prova que s’ha anat consolidant i aquest any es va convertir en la més participativa de la seva història, amb 19.500 participants. Aquest any anava força confiat a poder baixar de les tres hores i fins i tot baixar la meva marca de 2.57.56 feta el 2006, ja que les curses que havia anat fent durant l’hivern m’havien anat prou bé, havent rebaixat força les marques dels darrers anys, un fet poc habitual per algú com jo que tinc ben superats els 40 anys, associo aquesta millora al canvi d’hàbits d’alimentació que vaig començar fa un any. A més els darrers dos mesos vaig augmentar la quantitat de km entrenats per conseguir minimitzar el famós “mur” de la marató, que acostuma a aparèìxer a partir del km 30. Una visita a cal Jordi Ricart, el fisio, per acabar de posar a punt el cos 15 dies abans de la cursa i una darrera setmana amb poc entrenament per arribar descansat van ser els darrers detalls de cara a afrontar els tradicionals 42’195 km.
La cursa començava ales 8:30 des de l’Avinguda Maria Cristina. Tot Montjuic feia goig, ple de corredors i acompanyants. A la sortida vaig coincidir amb en Jordi Portell de Sant Quirze de Besora, un gran atleta que enguany fa 50 anys i que havia fet les darreres maratons al voltant de 2h 50 mn. Vam decidir anar junts fins que les forces no ens fallesin, a 4 mn/km.
Els primers km eren en pujada, direcció el Camp Nou, per desprès baixar cap a la Plaça Espanya i anar a buscar l’Eixample. Allà em vaig adonar  que realment era un marató atractiva  pels estrangers, que eren el 50% dels participants, ja que passaves pels punts més emblemàtics de la ciutat: la Pedrera, la Sagrada Família,…. La mitja marató era a la Meridiana i la vam passar en 1.23.48, segurament un pel massa ràpid.  Encara anàvem ben frescos i vam continuar junts amb en Jordi fins el km 30, en que ell es va haver d’aturar a orinar. A partir d’aquí venia la part més dura de la prova, per la Vila Olímpica, on ja queia fort el sol i no hi havia gaire públic. Però va ser a partir del 36 a l’alçada de l’Arc de Triomf on va començar a apàreixer el mur. Per sort quedaven uns km amb molta animació: Plaça Catalunya, la Catedral, Plaça Sant Jaume, Les Rambles, tot i això de fer els km en 4 minuts justos vaig passar primer a 4.15, desprès a 4.30 i ja cap al km 40, al Paral.lel quasi anava a 5. Allà vaig tenir l’ajuda de’n Miquel Checa de Sant Hipòlit, que es trobava entre el públic i em va acompanyar durant mig km animant-me i oferint-me avituallament. Gràcies Miquel!! Tot i la pèrdua de minuts finals, la marca va ser fantàstica: 2h 52mn 35s, havia baixat en més de cinc minuts la meva millor marca!!!
La sensació a l’arribada era d’una completa buidor física, no podia fer un km més, per`alhora d’una gran alegria d’haver aconseguit els objectius proposats Allà em vaig anar abraçant amb altres companys de la comarca que també l’havien acabat, entre ells en Jordi que m’havia avançat cap al km 38 i em va acabar traient un minut.
De les nou maratons que he acabat aquesta era la sisena que feia a Barcelona desprès de córrer les de 1987-88-89-92 i 2006, i la veritat es que per fi Barcelona té una bona marató, amb un recorregut pels punts emblemàtics de la ciutat i una bona organització. La prova de tot això es que la gent s’hi ha abocat i de 4000 corredors fa 6 anys hem passat als quasi 20000 actuals.
Just acabada la marató em vaig dir que aquesta possiblement seria la darrera. Ara ja han passat uns dies i … ja ho veurem….

Joan Pallàs