En Roger Pallàs va participar fa a la cursa de policia celebrada fa uns dies, ell mateix ens ho explica:
La Recta de Manlleu a Vic:
El dia 13 de maig vaig córrer la cursa de Manlleu a Vic, de 10 km. Era una cursa que em feia ilusió ja que faig la recta de Manlleu amb el cotxe tres cops cada setmana, quan vaig a entrenar. Era la meva segona cursa de 10 km, però la primera totalment d’asfalt. La cursa començava a les 10, però a les 9 ja érem a Manlleu amb el meu pare que també corria la cursa. Un cop allà vam anar a buscar el dorsal a la plaça, Després ens vam treure la jaqueta i ens vam quedar amb la roba per córrer, i les jaquetes les vam deixar en un guarda roba.
Quan tot va estar a punt vam anar a escalfar al passeig del Ter uns 10 minuts. Després vam anar cap a la sortida, el meu pare es va posar a la fila de davant i jo a la tercera o quarta fila. En total érem uns 700. Es va donar la sortida i vaig intentar no sortir gaire fort ja que la cursa era dura, amb una primera pujada d’1 km de llarg. A partir de la rotonda de l’eix vaig començar a anar més ràpid, ritme que vaig mantenir fins a l’entrada a Vic, després va tornar a fer pujada fins al Patí Vic. A la baixada cap a les pistes vaig pensar que ja arribàvem i vaig començar a esprintar, però resulta que encara tenia que fer una volta a la pista, i es clar vaig haver d’afluixar una mica.
Al final vaig estar molt content pel temps, vaig fer 39.27 però sobretot perquè no em trobava tant cansat com els primer 10 km que vaig fer.
Roger Pallàs
29/5/12
23/5/12
1ª CURSA DE QUERMANY - PALS
En Bernat Molist ha représ, després d'un temps d'inactivitat, el gust per córrer i va participar en una cursa a l'Empordà on precismanet el va sorpendra el terreny, ell mateix ens ho explica:
Les sensacions durant la cursa, tenint en compte que fa 2 anys que no
corro, han estat molt bones, ja que sobretot al final, he pogut agafar un ritme
alt que m’han permès recuperar posicions. Finalment acabo 14è amb un temps de
1h 57 minuts.
Bernat Molist
1era Cursa de
Quermany(Pals 13-05-2012)
Primera edició
d’una prova amb 2 distàncies(12 i 20 km’s)
Tant per la
distancia com pel perfil de la proba, es tracta d’una cursa molt
popular(Sobretot la de 12 km’s)
L’idea és
començar a tornar a enganxar-me a les curses de muntanya, i pel perfil de la
prova aquesta és ideal.
Faig la de 20
km’s i NO tinc idea de la posició que puc acabar fent ni el temps. A més, en
aquesta zona sempre pots tenir el problema afegit de la tramuntana, ja que en
els dies que bufa fort, fàcilment que en un tram o altre t’acaba petant a la
cara (no va ser el cas).
Després d’un tram
inicial que t’allunya de Pals en dirección a Masos de Pals, comencem ja a
agafar camí, i després corriols, que ens porten al punt més alt de la cursa,
per allà al km 6. Just després, és on parteix la cursa entre la de 12 i la de
20. A partir d’aquí, i un descens no massa tècnic, agafem un corriol força
llarg que segeuix una linia eléctrica. És la primera vegada que corro sobre
SORRA!!! Això és nou, ja que normalment troves terrenys molt més durs(Pedra
massissa, camins, corriols de terra, prats… però mai amb sorra). La verita tés
que és una sensació nova, no massa bona per córrer i encara menys, per poder-te
marcar un ritme constant(La gent intentava desviar-se una mica del camí i
córrer entre matolls). Passat aquest tram, trobem gairebé fins al final una
zona molt trencacames, on sobretot hi ha molt perill de fer-te una girada de
peu. Pel tipus de bosc(Pi), i la pedra que trobem(Moltes roques “sueltes”), fan
que s’hagi de córrer amb molta atenció, sobretot en les baixades, que és quan
més velocitat agafes.(Constantment estàs esquivant pedres i arrels dels abres)
Finalment arribem
a l’últim tram de 2 km’s aprox. On ja recuperem l’asfalt inicial i que ens
porta fins a Pals.
Bernat Molist
5/5/12
PELS CAMINS DELS MATXOS 2012
En Jordi Casellas va participar fa quinze dies a la prova "Pels Camins dels Matxos, ell mateix ens explica l'experiència:
Aquest any no he deixat escarpar l'oportunitat d'inscriurem a la marxa de Pels camins dels matxos. El passat dia 22 d'abril, a les 6:30 donen el tret de sortida en direcció a Bellmunt, vorejant Vilaseca i fent un primer avituallament a les Valls. Des del Santuari de Bellmunt, endurida per la boira i l'humitat. Després d'un breu avituallament ens dirigim per una baixada tècnica, pedregosa i molla cap al coll de Sant Bartomeu. Cada vegada plou més, encara que la vegetació ens protegeix, el que fa que el terreny es torni perillós, fent gastar alhora més energies del compte. Segueixo pujant cap al cim del Puigsacalm, la boira cada cop més espessa, i la sensació de fred més acusada. Arribo al cim i hi ha gent animant, és una passada !!!!
Una vegada deixo el Puigsacalm, planegem i arribem al Coll de Tussell, on en una baixada tècnica i perillosa, pateixo una caiguda, amb la mala sort de tenir una forta estrebada al bessó. Segueixo com puc, ben a poc a poc, perquè no puc forçar, fins al Prat de la Vola, on decideixo fer un recorregut més curt i no fer el Bucle de Cabrera.
Tinc 25 km. per endavant i m'ho agafo amb calma, perquè començo un munt de pujades tècniques, corriols i baixades que em fan patir de valent, apretant als poc trams de pista fins arribar a Torelló.
5.360 m desnivell, 52.430km., 8h 11min., 6,5 km/h de velocitat mitja.
M'agradaria destacar la bona organització, un 10 al Centre excursionista Torelló,
a l'excel.lent ambient i bon rotllo dels participants i com a repte no superat, l'any vinent repetiré. perquè aquestes curses tenen quelcom que enganxa, i fort!!!
Jordi Casellas
29/4/12
DUATLONS I TRIATLONS
A Folgueroles tenim atletes que practiquen duatlons i triatlons. Un d'ells és en Nil Masnou Nogué de 16 anys que pràctica aquestes disciplines desde fa un any i dins l'equip del Vic Etb.
Enguany en Nil ja està acabant les competicions de duatlons, té pendent participar al campionat d'Espanya, i comença les participacions en triatlons. Ell mateix ens explica com li va anar la duatló de la Segarra on va aconseguir la primera posició de la seva categoria.
--Com et vas aficionar a aquesta
modalitat esportiva?
perque m'agradava el ciclisme i l'atletisme i aquest
esport els combinava. Hi he afegit la natació
-Que t'agrada més la duatló o la
triatló? de muntanya o carretera?
prefereixo la carratera i, tot i que em van millor
les duatlons i les disfruto, m'agrada més el triatló
-Còrrer, nedar o pedalar que t'agrada
més? i quin és el teu punt fort i el teu punt fluix?
Per damunt de tot prefereixo pedalar tot i que les
triatlons es decideixen en la natació, que és el meu punt fluix, i en el
córrer.
-Com és una setmana habitual
d'entrenament?
dilluns: córrer + gimnàs un cop acabem l'escola.
Dimarts: entrenament fort de córrer (matí) + natació (tarda). Dimecres:
bicicleta (2h30' o 3h). Dijous: entrenament fort de córrer
(matí) + natació (tarda). Divendres: bicicleta (2h30' o
3h). dissabte: córrer o natació. Diumenge: compteció o entrenament de qualsevol
modalitat
-Com va la combinació estudis-esport?
tens temps per tot, alguns cosa s'en resenteix?
aprofito els temps lliures que tinc ja que el meu
hobby és l'esport que practico.
-Quines satisfaccions et dona aquest
esport?
el
fet es que necessita molt sacrifici però et dóna sensació de llibertat i
satisfacció en acabar una competició.També, a l'acabar un entrenament
fort, cosa que no m'havia passat mai.
Enguany en Nil ja està acabant les competicions de duatlons, té pendent participar al campionat d'Espanya, i comença les participacions en triatlons. Ell mateix ens explica com li va anar la duatló de la Segarra on va aconseguir la primera posició de la seva categoria.
Aquest dissabte 14 d'abril a la tarda vaig
participar i aconseguir la 1ª posició en categoria júnior en la Duatló de
carretera de la Segarra que es va disputar a la població de Sant Guim de
Freixenet. Prova puntuable pel Circuit Català.
La categoria júnior correspon a atletes de 17 a 19
anys (3 anys), pel que encara em queda molt per disputar ja que fins a finals
d'any no faré els 17.
La prova consistia en 6Km de cursa a peu, 21Km de
bicicleta de carretera i 3 Km finals de cursa a peu.
El 1r recurregut de cursa peu eren 2 voltes en un
circuit molt exigent, on la 2ªpart eren 2 pujades molt dures.
El ritme de sortida va ser molt alt i vaig reservar
forces per la 2ªvolta on vaig remuntar moltes posicions.
El circuit de bicicleta era força sel.lectiu a
diferència de la majoria de duatlons de carretera.
Les sensacions eren bones fins que a l'inici de la
pujada (5Km finals) un grup del darrera ens va atrapar i hi va haver un
considerable canvi de ritme que va provocar que el grup es tranqués i quedéssim
el 1r i 2n júnior en la part del davant del grup.
En la transició (canvi de bici a córrer) vaig
aconseguir uns metres de disctància respecte el 2n júnior que vaig poder
gestionar per guanyar la competició en categoria júnior.
El resultat en la general també va ser molt bo ja
que vaig entrar 31è absolut de 300 participants.
Nil Masnou Nogué.
21/4/12
CÒRRER EN PISTA COBERTA
Ja s'ha acabat la temporada d'atletisme en pista coberta per donar pas a les proves a l'aire lliure, cinc atletes de Folgueroles han corregut durant aquest hivern en la pista coberta d'atletisme que hi ha a Sabadell, ells mateixos ens expliquen les seves sensacions de córrer en una instal.alció així.
Jo només he corregut un cop a pista cuberta; vaig fer relleus amb unes companyes. Córre en una pista cuberta és una mica sèrio, perquè passes per moltes sales abans de sortir a davant de tot el públic, hi han unes normes una mica estrictes. Em va agradar molt. La diferència que hi trobo amb les altres curses és que córre amb pista cuberta és una mica aburrit perquè, tota l'estona veus el mateix i passes pel mateix lloc. Aquest cop que vaig fer pista cuberta estava molt nerviosa, perquè em feia respecte i compatía amb moltes nenes.
Jo només he corregut un cop a pista cuberta; vaig fer relleus amb unes companyes. Córre en una pista cuberta és una mica sèrio, perquè passes per moltes sales abans de sortir a davant de tot el públic, hi han unes normes una mica estrictes. Em va agradar molt. La diferència que hi trobo amb les altres curses és que córre amb pista cuberta és una mica aburrit perquè, tota l'estona veus el mateix i passes pel mateix lloc. Aquest cop que vaig fer pista cuberta estava molt nerviosa, perquè em feia respecte i compatía amb moltes nenes.
Aina Forcada
La pista coberta és una pista de 200 metes.
Aquests 200 metres, a l’hora de córrer passen molt ràpids, i a més a més, a les
curses curtes, però de carril lliure, a vegades no tens temps a adelantar. A
mi, això de que sigui tan petit, no m’agrada. Però una cosa beneficiosa que té
la pista coberta és que no fa aire. Crec que aquesta temporada de pista coberta
ha set satisfactòria per mi i perquè he millorat les meves marques.
Albert Baronet
Jo he corregut en una pista coberta tres
cops, perquè només s’hi pot anar a partir dels Infantils. Vaig córrer els 4x200
relleus i 2 vegades els 2000 m.ll.
Primer em vaig trobar que estava en un lloc
massa tancat i que la gent em mirava de molt més a prop, les puntes de les
pistes tenen una mica de pujada i quan estàs corrent notes com s’hi després del
terra estigués buit.
Vaig notar moltes coses diferents:
Que són unes pistes que tenen sostra, enlloc de tenir 8 carrils en tenen 6,
el mig hi ha una recta per fer les curses, hi ha una gàbia per fer els llançaments
i el terra de la gàbia és tou, la pista és més petita, una pista normal fa 400
metres i la coberta en fa 200 per tan que tot és més curt i has de fer el dobla
de voltes que a la pista normal.
Jana Aguilar
Encara
que només hi he anat una vegada, la pista coberta m'ha agradat molt encara que
també hi han coses que no m'agraden.
Unes
de les coses que m'han agradat més és que el públic està molt més a prop teu i
sents molt més la gent com t'anima i crida el teu nom, apart d'això trobo que
està molt be que hi hagi una pista d'entrenament just a sota de la pista on es
corren les curses, i que hi puguis anar a escalfar abans de la carrera, i per
últim també trobo que el fet de estar en un edifici cobert et i deixa córrer
millor
ja
que no hi pot fer vent ni gaire fred. Tot-hi això també crec que té algunes
coses negatives com ara que com que les voltes són tant curtes que en les
curses de fons en tens que donar moltes i s'et fa molt pesat.
Però,
tot i això crec que anar a competir en una cursa de pista coberta ha sigut una
experiència molt positiva i m'agradaria tornar-hi algun dia.
Roger Pallàs
Córrer
en pista coberta és bastant diferent que córrer en pista a l’aire lliure. Quan
corro en pista coberta, tot se’m fa més llarg. En el cas de 3000 metres, que és
una de les proves que he fet tant en pista coberta com en pista a l’aire lliure
es nota molt més aquesta diferència, ja que en pista a l’aire lliure faig 7
voltes i mitja, i en canvi a la coberta són 15. Tot i així m’agrada molt la
pista coberta, ja que córrer allà, et sents més a prop dels que t’animen, trobo
que això ajuda molt alhora de competir, sobretot quan penses que ja no pots més
i et vols rendir.
Laia Aguilar
17/4/12
CURSA D'OBSTACLES NOVA CRÒNICA
Una altre veí de Folgueroles també va participar a la cursa d'obstacles de diumenge passat a Vic, el Dani Bernal, ell mateix ens ho explica:
El matí va començar de la forma més accidentada. Per algun motiu la meva inscripció no s'havia formalitzat correctament i van haver de solucionar-ho minuts abans de començar la prova. Jo m'havia inscrit a la categoria finisher (14 km) però per error em van assignar un dorsal de la categoria sprinter (7km). No vaig adonar-me'n fins que estàvem a punt de sortir i ja era massa tard. Vaig córrer els 14 km però finalment no m'han inclòs ni en un una categoria ni a l'altre. Incidències administratives a banda que, en un corredor com jo que l'única aspiració que té és passar-s'ho bé, no tenen més importància, la cursa va ser molt divertida.
Personalment crec que el circuit d'enguany és molt millor que el de les edicions anteriors. El fet que tota la prova transcorri apartada del nucli urbà li dona un caràcter més autèntic. Finalment vaig completar els 14 km en un temps aproximat de 1 hora i 48 minuts i absolutament colgat de fang. Dilluns d'agulletes i ara a esperar
la quarta edició."
Dani Bernal
15/4/12
2ª CURSA D'OBSTACLES A VIC
Aquest diumenge 15 s'ha celebrat la segona cursa d'obstacles a Vic, on hi ha hagut participació folguerolenca, ells mateixos en ho expliquen:
Per 1ªvegada hem corregut la Cursa d'Obstacles, tiet i nebot (Xavi Quintas i Nil Masnou).
Per 1ªvegada hem corregut la Cursa d'Obstacles, tiet i nebot (Xavi Quintas i Nil Masnou).
Hem participat en la Finisher Non Stop, 14 km de cursa de muntanya amb 27 obstacles: banyeres de fang, salts, torrents, contenidors amb aigua,...
Amb una inscripció d'aprox 500, hem acabat 9 i 10 de la general individual i 2n per equips.
Tot i que en la 2a.volta anàvem 6ès individuals, degut a la pèrdua d'una sabatilla en un segment de fang, hem perdut algunes posicions.
Durant tot el recurregut hi ha hagut gent animant, tant del públic com dels propis corredors de la Sprint (7Km).
La cursa ha estat molt divertida i molt dura a la vegada.
Ha estat una experiència molt positiva.
Us la recomanem!
Xavi Quintas (tiet)
Nil Masnou Nogué (nebot).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)