La setmana vinent podrem gaudir de bon atletisme a Barcelona, amb la celebració del 10 al 15 de juliol del Mundial júnior. Pots cosnultar tota la informació aquí.
No us ho perdeu, l'espectacle de l'esport vist de prop sempre és més espectacular. No et deixis perdre l'oportunitat de veure grans esportistes a un gran nivell a Barcelona.
21/6/12
CAMPIONAT DE CATALUNYA CADET
Aquest passat diumenge és va celebrar a Vic el Campionat de Catalunya Cadet en pista, amb la participació de l'Albert Baronet en la prova de 800m, ell mateix ens explica com li va anar.
Albert Baronet
Aquest passat
diumenge he participat en la competició més important de la meva temporada, els
campionats de Catalunya. Per aquesta competició he estat enrtenant pràcticament
tota la temporada i he estat una setmana molt nerviós.
Abans d’anar als
campionats de Catalunya a Vic, vaig haver d’anar a unes competicions prèvies
que eren a Mollet del Vallés. A Mollet per marques vaig entrar el 12, l’últim,
just. Clar, mirat des d’aquest punt de vista penses ja no cal competir quedaré
últim, però no. Sempre s’ha de tirar endavant. Ja era un dels 12 millors de
Catalunya que ja és molt.
El diumenge quan
em vaig despertar vaig dir-me “avui ha arribat el teu dia”. Era el dia de la
semana que estaba més tranquil. Quan vaig arribar a les pistes amb vaig trovar
altres companys d’atletisme molt nerviosos. Em van mig encomenar els nervis,
perquè a mesura que s’acostava l’hora més nerviós estava. Mica en mica vaig
anar veient els contrincants i vaig anar mirant les possibilitats, ho podía fer
bé. Mentrestant escalfava anava visualitzant la carrera.
A la sortida
tenia una confiança en mi mateix molt gran i en sentir el tret vaig sortir. Em
sentia valent i amb ganes. Durant la cursa sentia molta gent animant-me. Això em
feia guanyar forces.
En acabar, vaig
sentir una sensació d’orgull i felicitat alhora. Havia quedat vuitè i a més a
més havia fet una carrera espectacular. No havia fet la millor marca personal,
però havia corregut molt bé. M’ha quedat una impressió molt bona. Ara estic
molt content, a més a més, vaig ser l’atleta del C.A.Vic amb més punts i em van
donar regals.
17/6/12
CURSA DE CANTONI GROS i 10.000m. en pista
En Joan Pallàs ens explica les seves últimes aventures corrent la cursa de cantonigrós i un 10,000m en pista.
8è MEMORIAL RAMON OLIU i 2ns 10.000 METRES POPULARS EN
PISTA
Aquesta primera quinzena de juny
he participat en dues curses que
tenien en comú la distància (10 km) i el preu (eren gratuïtes, fet que s'ha
d'agrair ja que malauradament els preus de la majoria de curses s'està
disparant de manera abusiva, almenys aquesta és la meva opinió), però que a la
vegada no tenien res a veure entre elles.
La primera es va celebrar el
diumenge 3 de juny a Cantonigrós. Es tractava de la 8a edició del Memorial
Ramon Oliu. En Ramon Oliu va néixer a Cantonigrós i va ser un dels màxims
impulsors dels inicis de les curses populars a Catalunya, als anys 70, i entre
d'altres va organitzar les primeres edicions de la Marató de Barcelona. Abans
de començar la cursa gran hi havia diverses curses per la canalla al camp de
futbol. La cursa gran sortia de davant del camp de futbol i en el seu primer km
voltava per diversos carrers asfaltats del poble fins que s'agafava un corriol.
En aquell moment anàvem 7 corredors al grup de davant entre els que també es
trobava un altre folguerolenc, en Xavi Quintas. Cal destacar que d'aquest
grupet érem majoria els majors de 40 anys, i es que estem a la flor de la vida!
A la sortida del corriol, cap al km 2'5 s'agafava una pista primer enquitranada
i després de terra que primer s'enfilava fins al km 4 i desprès anava
planejant. En aquesta pujada em vaig trobar molt fresc de cames i vaig poder
anar passant diversos corredors fins a situar-me segon, el primer era lluny. Al
km 5 hi havia l'avituallament i es girava en rodó per desfer exactament el
mateix camí a la tornada. Arribant al corriol vaig començar a escoltar passes
al darrera, efectivament el tercer m'havia retallat la distància. Un cop al
poble em va fer un canvi de ritme que no vaig poder seguir, tot i així vaig
arribar molt content d'aconseguir el tercer lloc amb un temps de 35.33 A
l'arribada, tot i ser una cursa gratuïta com ja he comentat tots els
participants rebíem una bossa que contenia diversos productes de regal, a més
al mig del poble s'oferia una degustació gratuïta de productes de la terra.
La segona cursa també era també
especial, eren uns 10.000 metres en pista que es van disputar el dijous 14 de
juny a les 8 del vespre, organitzat pel grup de corredors Osona Corre i el Club
Atlètic Vic. Es tractava doncs de donar 25! voltes a la pista de 400 metres. Cal dir que els 10000 són la prova
més llarga que es disputa en pista als Jocs Olímpics i als Mundials d'Atletisme
i és on s'han lluït mites com Kenenisa Bekele, Haile Gebresselasie o Paul
Tergat. És una prova atípica pel fet que sembla que a la pista només hi hagin
de córrer els atletes d'èlit, pel que m'alegro d'aquesta iniciativa de fer un
cop l'any un 10.000 en pista “popular” a Vic. A la sortida érem una vintena de
corredors. Ja a la primera volta es va destacar un atleta marroquí que ens
acabaria doblant a tots com a mínim 2 vegades i acabaria fent un temps de 32 mn
35 s. Jo volia intentar fer una marca al voltant dels 35 minuts, pel que cada
volta havia de fer 1mn 24s. Vaig tenir la sort de poder seguir un noi de Mollet
que va començar a aquest ritme i em va servir de “llebre”. A partir del tercer
km, però, tots dos vam afluixar una mica el ritme, tot i així vam seguir tota
la cursa junts, separats per pocs metres. La cursa es va fer psicològicament
molt llarga, sobretot a partir del km 3, quan ja anava una mica ofegat, i
encara en quedaven 18 voltes. A partir del 6è km en que ja me'n quedaven menys
de 10 ja em vaig anar animant. Vaig arribar amb aquest noi de Mollet fins a la
última volta i a l'última recta vaig poder apretar per acabar amb un temps de
35mn 28s. Cal destacar la feina dels jutges, ja que era prou complicat comptar
les voltes de tots els participants tenint en compte la quantitat de doblats
que hi havia.
Joan Pallàs
3/6/12
CURSA D'ALTA MUNTANYA DE BERGA
En Bernat Molist no para, la setmana passada va participar en una nova cursa, aquesta vegada a Berga, ell mateix ens ho explica:
27-05-2012 CURSA D’ALTA
MUNTANYA DE BERGA
Distància: 20 km’s, Desnivell positiu:
1500m(3.000 d’acumulat)
Cursa amb desnivell alt,
on les sensacions de córrer per alta muntanya es comencen a notar.A diferencia de la cursa
de Pals de fa 15 dies, aquí tant el paisatges, com el desnivell i la
temperatura no tenen res a veure. De seguida que sortim de
Berga enfilem les primeres rampes que pràcticament no deixem fins a la
Fiquerasa(km 5).
A partir d’aquí, NO
deixem el la pujada fins pràcticament al km 10(Coll d’Estela), on es puja
gairebé TOT per corriol i on és difícil abançar; de fet, la gran part de cursa
és a través de corriols. Hi ha moments de la pujada que gairebé sembla de nit,
per l’espessor dels arbres que tenim a sobre.
La temperatura que estem
trobant(Força humida) és un bon company de viatge, i en els petits plans que
trobem es recuperen les forces ràpidament.De seguida que arribem a
dalt, comença un descens força tècnic i amb molta pendent, que obliga moltíssim
a les cames.Quan s’arriba al km 15
aproximadamant però, comença la gran
“trampa” de la cursa, ja que en un petit tram es puja un fort desnivell, amb
constant pujades i baixades, fins arribar al Santuari de Queralt.(Hem de pensar
que portem 5 km’s de forta baixada i de cop teniu una paret al davant; és la
part més dura de la cursa).
Finalment, una vegada
passat Queralt, unes escales ens acosten a Berga fins al Passeig de la
Indústrial.
Bona cursa i millors
sensacions.Finalment acabo el 40 amb
un temps de 2h i 29 minuts; JA EN TENIM UNA ALTRA!!!
29/5/12
CURSA DE POLICIA
En Roger Pallàs va participar fa a la cursa de policia celebrada fa uns dies, ell mateix ens ho explica:
La Recta de Manlleu a Vic:
El dia 13 de maig vaig córrer la cursa de Manlleu a Vic, de 10 km. Era una cursa que em feia ilusió ja que faig la recta de Manlleu amb el cotxe tres cops cada setmana, quan vaig a entrenar. Era la meva segona cursa de 10 km, però la primera totalment d’asfalt. La cursa començava a les 10, però a les 9 ja érem a Manlleu amb el meu pare que també corria la cursa. Un cop allà vam anar a buscar el dorsal a la plaça, Després ens vam treure la jaqueta i ens vam quedar amb la roba per córrer, i les jaquetes les vam deixar en un guarda roba.
Quan tot va estar a punt vam anar a escalfar al passeig del Ter uns 10 minuts. Després vam anar cap a la sortida, el meu pare es va posar a la fila de davant i jo a la tercera o quarta fila. En total érem uns 700. Es va donar la sortida i vaig intentar no sortir gaire fort ja que la cursa era dura, amb una primera pujada d’1 km de llarg. A partir de la rotonda de l’eix vaig començar a anar més ràpid, ritme que vaig mantenir fins a l’entrada a Vic, després va tornar a fer pujada fins al Patí Vic. A la baixada cap a les pistes vaig pensar que ja arribàvem i vaig començar a esprintar, però resulta que encara tenia que fer una volta a la pista, i es clar vaig haver d’afluixar una mica.
Al final vaig estar molt content pel temps, vaig fer 39.27 però sobretot perquè no em trobava tant cansat com els primer 10 km que vaig fer.
Roger Pallàs
La Recta de Manlleu a Vic:
El dia 13 de maig vaig córrer la cursa de Manlleu a Vic, de 10 km. Era una cursa que em feia ilusió ja que faig la recta de Manlleu amb el cotxe tres cops cada setmana, quan vaig a entrenar. Era la meva segona cursa de 10 km, però la primera totalment d’asfalt. La cursa començava a les 10, però a les 9 ja érem a Manlleu amb el meu pare que també corria la cursa. Un cop allà vam anar a buscar el dorsal a la plaça, Després ens vam treure la jaqueta i ens vam quedar amb la roba per córrer, i les jaquetes les vam deixar en un guarda roba.
Quan tot va estar a punt vam anar a escalfar al passeig del Ter uns 10 minuts. Després vam anar cap a la sortida, el meu pare es va posar a la fila de davant i jo a la tercera o quarta fila. En total érem uns 700. Es va donar la sortida i vaig intentar no sortir gaire fort ja que la cursa era dura, amb una primera pujada d’1 km de llarg. A partir de la rotonda de l’eix vaig començar a anar més ràpid, ritme que vaig mantenir fins a l’entrada a Vic, després va tornar a fer pujada fins al Patí Vic. A la baixada cap a les pistes vaig pensar que ja arribàvem i vaig començar a esprintar, però resulta que encara tenia que fer una volta a la pista, i es clar vaig haver d’afluixar una mica.
Al final vaig estar molt content pel temps, vaig fer 39.27 però sobretot perquè no em trobava tant cansat com els primer 10 km que vaig fer.
Roger Pallàs
23/5/12
1ª CURSA DE QUERMANY - PALS
En Bernat Molist ha représ, després d'un temps d'inactivitat, el gust per córrer i va participar en una cursa a l'Empordà on precismanet el va sorpendra el terreny, ell mateix ens ho explica:
Les sensacions durant la cursa, tenint en compte que fa 2 anys que no
corro, han estat molt bones, ja que sobretot al final, he pogut agafar un ritme
alt que m’han permès recuperar posicions. Finalment acabo 14è amb un temps de
1h 57 minuts.
Bernat Molist
1era Cursa de
Quermany(Pals 13-05-2012)
Primera edició
d’una prova amb 2 distàncies(12 i 20 km’s)
Tant per la
distancia com pel perfil de la proba, es tracta d’una cursa molt
popular(Sobretot la de 12 km’s)
L’idea és
començar a tornar a enganxar-me a les curses de muntanya, i pel perfil de la
prova aquesta és ideal.
Faig la de 20
km’s i NO tinc idea de la posició que puc acabar fent ni el temps. A més, en
aquesta zona sempre pots tenir el problema afegit de la tramuntana, ja que en
els dies que bufa fort, fàcilment que en un tram o altre t’acaba petant a la
cara (no va ser el cas).
Després d’un tram
inicial que t’allunya de Pals en dirección a Masos de Pals, comencem ja a
agafar camí, i després corriols, que ens porten al punt més alt de la cursa,
per allà al km 6. Just després, és on parteix la cursa entre la de 12 i la de
20. A partir d’aquí, i un descens no massa tècnic, agafem un corriol força
llarg que segeuix una linia eléctrica. És la primera vegada que corro sobre
SORRA!!! Això és nou, ja que normalment troves terrenys molt més durs(Pedra
massissa, camins, corriols de terra, prats… però mai amb sorra). La verita tés
que és una sensació nova, no massa bona per córrer i encara menys, per poder-te
marcar un ritme constant(La gent intentava desviar-se una mica del camí i
córrer entre matolls). Passat aquest tram, trobem gairebé fins al final una
zona molt trencacames, on sobretot hi ha molt perill de fer-te una girada de
peu. Pel tipus de bosc(Pi), i la pedra que trobem(Moltes roques “sueltes”), fan
que s’hagi de córrer amb molta atenció, sobretot en les baixades, que és quan
més velocitat agafes.(Constantment estàs esquivant pedres i arrels dels abres)
Finalment arribem
a l’últim tram de 2 km’s aprox. On ja recuperem l’asfalt inicial i que ens
porta fins a Pals.
Bernat Molist
5/5/12
PELS CAMINS DELS MATXOS 2012
En Jordi Casellas va participar fa quinze dies a la prova "Pels Camins dels Matxos, ell mateix ens explica l'experiència:
Aquest any no he deixat escarpar l'oportunitat d'inscriurem a la marxa de Pels camins dels matxos. El passat dia 22 d'abril, a les 6:30 donen el tret de sortida en direcció a Bellmunt, vorejant Vilaseca i fent un primer avituallament a les Valls. Des del Santuari de Bellmunt, endurida per la boira i l'humitat. Després d'un breu avituallament ens dirigim per una baixada tècnica, pedregosa i molla cap al coll de Sant Bartomeu. Cada vegada plou més, encara que la vegetació ens protegeix, el que fa que el terreny es torni perillós, fent gastar alhora més energies del compte. Segueixo pujant cap al cim del Puigsacalm, la boira cada cop més espessa, i la sensació de fred més acusada. Arribo al cim i hi ha gent animant, és una passada !!!!
Una vegada deixo el Puigsacalm, planegem i arribem al Coll de Tussell, on en una baixada tècnica i perillosa, pateixo una caiguda, amb la mala sort de tenir una forta estrebada al bessó. Segueixo com puc, ben a poc a poc, perquè no puc forçar, fins al Prat de la Vola, on decideixo fer un recorregut més curt i no fer el Bucle de Cabrera.
Tinc 25 km. per endavant i m'ho agafo amb calma, perquè començo un munt de pujades tècniques, corriols i baixades que em fan patir de valent, apretant als poc trams de pista fins arribar a Torelló.
5.360 m desnivell, 52.430km., 8h 11min., 6,5 km/h de velocitat mitja.
M'agradaria destacar la bona organització, un 10 al Centre excursionista Torelló,
a l'excel.lent ambient i bon rotllo dels participants i com a repte no superat, l'any vinent repetiré. perquè aquestes curses tenen quelcom que enganxa, i fort!!!
Jordi Casellas
Subscriure's a:
Missatges (Atom)